La sortida l'hem fet des d'un dels extrems de la ciutat de Vic, passant per un bonic passeig al costat de la carretera i passant per l'ermita de Sant Llatzer.
Un cop a Calldetenes hem gaudit de l'esglèsia dedicada a la Mare de Déu de la Mercé. És un edifici de construcció senzilla on destaca sobretot el campanar, que és un dels elements significatius del poble.
Sortint del municipi, de seguida entrem a la ruta dels molins fariners, molt ben idicada i acompanyada amb explicacions i fins i tot amb la possiblitat d'ampliar informació amb els codis QR. El primer molí que trobem és el del Pujol que ja fa més de 100 anys que no funciona.
El camí segueix el curs de la riera en sentit ascendent. Hi anem trobant ponts i passos que permeten observar al llarg de gairebé 3 km tot un seguit de canals i recs, basses, rescloses, fonts, "cadiretes" i els molins, tots ells elements d'arquitectura hidràulica que permetien aprofitar tot el cabal d'aigua del torrent. Anem trobant més molins, com el de la Frontera, de Rosanes o Altarriba més cap al final.
Més o menys a mig recorregut, s'arriba al Molí de la Calvaria. El més interessant de tots. La seva antiguitat es remunta al segle XI i està documentat des del segle XIV. El molí està reconstruït i es pot veure el seu funcionament, i a l'interior hi ha el museu del blat. En Josep Mª Albó és el guía del molí, que molt amablement ens ha explicat tot el que hi ha. Realment val la pena fer-hi una visita, també pensat per escoles. Segons ens ha explicat ara s'està fent una zona nova on hi haurà un forn de pa i així poder fer tot el procés d'el·laboració. Anomenat com els nous obradors del forn Cal Mossèn, està orientat a recuperar l'essència del pa, a fomentar les relacions humanes i la cultura entorn del blat, la farina i la panificació.
A tocar del molí hi trobem l'església de Sant Martí de Riudeperes, documentada el 1050 i que ja va ser restaurada en època romànica. Cal destacar-ne el capitell i el fragment d'arquivolta de la portada del segle XII.
Tornant a recuperar el torrent, continuem la ruta per més resclosses i restes de molins com el d'Altarriba i moltes fonts. També anem trobant cases molt antigues. La d'Altarriba per exemple, és documentada des de 1175 i destruïda durant la guerra de Successió. Es va reedificar a finals del S XIX. Fa molts anys que es dedica a l'activitat agrícola i ramadera.
Entrem ja a Sant Julià de Vilatorta on continuem amb les fonts com a protagonistes. La d'en Pep, o la del Cargol entre d'altres. La més emblemàtica potser és la de les 7 fonts, situada al parc que porta el mateix nom. És un lloc molt freqüentat, sobretot a l'estiu, on hi ha zona de pícnic, parc infantil i bar-restaurant. S'anomena les 7 fonts pels set dolls d'aigua que hi ha a l'entrada del parc.
A partir d'aquí tornem cap al punt de sortida, sense gairebé entrar al centre de Sant Julià de Vilatorta. Ho fem sortint per el polígon industrial de la Quintana per enllaçar amb la ruta de Sant Marc. Deixem els molins i l'aigua i comencem a gaudir d'explèndides vistes de la plana de Vic. Passem per cases pairals importants com el Tei, la Sauleda o l'Aimeric per arribar al Turó de Sant Marc, on hi ha l'ermita. La capella és documentada des de 1530 i ha patit diverses reformes. És àmplia i està ben cuidada, però no conserva cap element antic.
Com hem dit, les vistes son explèndides, un dels miradors més privilegiats de la plana. Des d'aquest punt només ens cal baixar cap a Calldetenes, punt final de la ruta d'avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Títol:
Escriu: