Si si, Garraf-Sitges. Aquesta setmana ens hem tornat a moure fora de les nostres contrades a la comarca del Garraf per fer un tram del GR-92 que segueix el litoral català. Hem començat a la petita població de Garraf que forma part de Sitges, i que antigament era un poble de pescadors practicament aïllat i que ara s'ha vist obert al turisme ja que s'hi arriba tant per autopista com amb el tren. Comencem el camí deixant de moment, la costa enrere, enfilant fins a gairebé 300 metres, fins a can Lluçà. Fins aquí hem trobat forces pedreres, algunes encara en explotació, que desllueixen una mica la caminada. Tot al contrari quan arribem a can Lluçà ja que hi trobem camps de conreu. Tornem a baixar passant per algunes masies on destaca la de ca l'Amell, amb una torre de defensa i una bassa.
Quan ja portem gairebé dues hores de camí ens acostem a Vallcarca, una gran zona industrial on hi ha una fàbrica de ciment i un port marítim per embarcar el ciment que s'hi produiex. En aquest punt es nota la contaminació de l'aire.
Seguim i tornem a pujar direcció el Puig de Sant Antoni on trobem l'ermita de la Trinitat a 179 metres. Pintada de blanc sembla una casa típica d'Eivissa, però sobresurt un petit campanar d'espedanya que la caracteritza. Es una antiga capella marinera que constitueix un petit mirador sobre la costa del Garraf, amb un paisatge magnífic.
Només ens queda anar baixant fins a Sitges, que ja podem anar contemplant. És un dels indrets més turístics, més visitats, fotografiats i pintats. Acabem en una de les 17 platges que hi ha, la de Sant Sebastià, amb vistes a l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla.
Cal destacar la varietat de vegetació que hem trobat a la zona, ja que el clima es diferent a la nostra zona. Hem tingut el plaer de que ens acompanyes en Toni Vlaró, que ja sabeu que és una de les seves passions.
La nota negativa ha estat el temps, ja que en algun moment ens ha caigut un ruixat i hem hagut de correr.
El GR continua cap a Vilanova i la Geltrú, però son uns 10 kilòmetres més. Nosaltres hem tornat cap a Garraf amb el tren.
Nova sortida aquest dissabte 9 de febrer i estrenant comarca, el Maresme. Un recorregut de 12 kilòmetres per les poblacions d'Argentona i Cabrera de Mar i que forma part de la Marxeta 2012. Una sortida que organitza cada any l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, que a més ens ha guiat i acompanyat. Tot i que la sortida de la ruta era a Mataró, dins el Clos arqueològic Torre Llauder, nosaltres per qüestions de temps hem començat en un polígon, ja en terme d'Argentona, a tocar de la riera. Després de travessar l'autopista per sota, de seguida entrem en contacte amb la natura passant per el veïnat de Sant Miquel del Cros i el veïnat d'Agell ja en terme de Cabrera. En aquest punt val la pena visitar primer la ermita de Santa Magdalena d'Agell, d'estil tardo-gòtic, d'una sola nau coberta amb volta de creueria i absis poligonal. La façana emblanquinada és de gran austeritat. I segon la Torre Ametller, una costrucció noucentista feta l'any 1929. Conserva les característiques arquitectòniques originals i s'ha ampliat per acollir un algerg de la Generalitat.
En aquesta barriada també trobem cases molt antigues, avui recuperades per a restaurants o turisme rural.
A mida que anem pujant la muntanya, les vistes començen a ser espectaculars amb el mar de protagonista i la ciutat de Mataró i tot el seu entorn. Presisament hem parat a esmorzar en un lloc privilegiat, la Roca d'en Punsola. Lloc on el poeta Josep Punsola s'inspirava per escriure alguns dels seus poemes (va morir el 1949).
El següent punt de parada, les restes de l'antic poblat ibèric d'Ilduro, que ocupava unes 10 ha. Actualment hi ha restes de muralles, torres, i possibles edificis i però és de difícil accès ja que no està indicat i a més la mateixa vegetació ha anat tapant el jaciment i tot i que s'hi han fet excavacions, actualment està en força mal estat.
En aquest punt el camí puja força per anar a buscar el coll de Codera i des d'aquest accedir al punt més alt de la sortida, el Castell de Burriac (390 m).
Aquest si que està en bones condicions ja que les restes van ser restaurades el 1994. Va ser edificat el segle XI sobre unes antigues restes romanes.
Es conserva en bon estat la torre d'homenatge, bastida al segle XV sobre la base d'una torre medieval preexistent. Hi ha restes de la capella de Sant Vicenç, i d'una bona part de les muralles del segle XI. No cal dir que hi ha molt bones vistes i és molt visible des de bona part del Maresme.
I la tornada, per un altre recorregut, ens ha servit per conèixer més el terrirori, passant per zones típiques del Maresme, amb pins que van ser plantats en llocs on hi havia vinyes que es van treure per culpa de la plaga de fil·loxera que va arrasar les vinyes al 1880. I també les característiques del terra i la construcció granítica dels massissos i la seva erosió que han originat la sorra de les platges. Tot plegat, una sortida de 12 kilòmetres amb un desnivell acumulat de 600 metres i amb molt bona companyia.
I acabem donant les gràcies a en Víctor, el nostre guía, i els seus acompanyants, tots ells de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, que han demostrat la seva passió per la muntanya i el seu territori. http://agrupe.blogspot.com.es/
Segur que ens tornarem a veure.
Aquests darrers dies hem fet una parell d'excursions tot Caminant per Catalunya amb en Toni Vilaró. La primera, entre setmana, ja que era el dimecres 30 de gener on l'Andreu i en Toni van fer la segona part de la sortida de Rupit (Roca Llarga) anant a indrets que no vàrem tenir temps de fer. Sortint també de Rupit, van fer els Bassis on hi ha unes tombes antropomòrfiques i un gran mirador. Tot seguit van visitar Sant Joan de Fàbregues, antiga parròquia del municipi de Rupit i un altre punt espectacular, el Salt de Sallent, un impressionant estimball d'aigua d'uns 80 metres.
I la segona sortida aquest passat dissabte 2 de febrer .Aquí ja es va notar més afluència de caminadors per gaudir de la riera de les Gorgues fins al poble de l'Esquirol, a peus del Collsacabra. Una ruta on la protagonista és l'aigua amb els seus gorgs i salts d'aigua.
Dues sortides que podreu veure en els propers dies a Televisió del Ripollès.
Any nou, sortida nova. No hem esperat ni un cap de setmana per continuar fent excursions, tot i que aquest dissabte era 5 de gener, dia de rebre els Reis d'Orient, que evidentment no ens hem perdut.
En Toni Vilaró ens ha preparat una ruta per la comarca d'Osona, per els entorns de Rupit que es coneix pam a pam i que ofereix moltes possibilitats.
Hem sortit de Rupit mateix, agafant el GR II sortint de la població passant per el Molí d'en Soler i el pont dels tres ulls. Desprès de fer un tram de carretera dexem el GR i trenquem a l'esquerra passant per el costat de la casa de la Sala, ja en terme de Pruït. Seguim el camí uns 45 minuts i arribem a una altra casa de pagès, el Perer. En aquest punt hem de trencar a l'esquerra per seguir la pista direcció a Tavertet on passem per la font de Rajols o de la Verge Gelada (nosaltres hi hem esmorzat) i al cap d'una estona, uns 100 metres, la casa de Rajols.
En aquest punt hem deixat la pista i hem enfilat cap a la dreta passant per el grau de Rajols que ens acosta al collet del mateix nom.
Estem a les cingleres del Collsacabra, on també hi ha espai per els ramats per pasturar-hi. A mida que anem pujant el poc pendent que hi ha ens adonem que les vistes son magnífiques, en tots els sentits, Montserrat, el Pedraforca, el Montseny, el Pirineu, el Canigó, el Montgrí i les Medes ... I sense adonar-nos arribem a la Rocallarga. Espectacular.
Una roca allargassada que sobresurt de la cinglera. I continuem tenint bones vistes. A més avui la visibilitat era bastant bona i el temps explèndid. A estones anàvem amb màniga curta. Això ha fet que ens haguem encantat contemplant tot aquest paisatge.
La part d'aventura l'hem fet baixant de la Rocallarga fins al pla Boixer, ja que tot i que és per on passa el camí, hi ha un tram on has de treballar amb mans i peus i posar els cinc sentits per no patinar. Un cop al pla recuperem la pista que ve de Tavertet, el GR II, que ens torna a portat a la casa de Rajols. En a quest punt seguim el GR que amb uns 40 minuts ens acosta a Rupit. I com que com sempre, s'ens ha fet tard, no ens hem encantat gaire, aixó si, hem passat per el pont penjat, que és gairebé obligatori. I es que com ens ha dit en Toni, tornarem algun altre dia a fer més rutes per aquest magnífic entorn.
Avui hem tancat festes amb un bon esmorzar on no hi faltava res de res, i ho hem fet entaulats a la font amb una imatge que recorda el Sant Sopar.
Us deixo l'enllaç de la sortida que ja haviem fet a la Rocallarga dins la sèrie Caminant per Osona http://caminantpelripolles.blogspot.com.es/2007_10_28_archive.html
Aquest dissabte 28 de desembre hem fet la darrera sortida d'aquest any 2012, i ho hem fet a casa, fent el camí de la costa de la Teia que enllaça Ripoll amb Alpens i que feien servir traginers i pagesos per anar a mercat a Ripoll. Però evidentment no l'hem fet tot. La sortida l'hem fet des del Remei de Baix a les restes de l'ermita que hi ha, i on la gent ho coneix més com l'aparcament de Can Villaura, a tocar de la cruïlla de la carretera de Les Llosses.
De seguida agafem el camí i passem per el Castellot, una casa de pagès que segons la tradició havia estat un antic castell i on també hi ha una llegenda que l'Antoni ens ha explicat.
El camí de la costa de la Teia comença a enfilar de seguida i a mitja pujada trobem una font. Amb una horeta arribem a Can Buelo, una antiga casa de pagès, ara en runes, on destaca un noguer. Aquest camí també ha estat marcat per la història, ja que durant la primera guerra carlina hi ha haver una topada on hi van haver vuit o nou morts, tots milicians nacionals de Ripoll.
Seguim pujant per l'Era del Fuster i el Coll de Carolina on trobem una cruïlla de camins. Nosaltres seguim per l'esquerra passant per la Portella on hem esmorzat. Aquest tram potser és el més maco amb trossos de camí empedrats. De seguida arribem a el Camps, una altra casa aquesta si, dedicada a la ramaderia i on gaudeixen d'inmensos prats per pasturar-hi. Ens trobem ja a Sovelles, una mica més enllà veiem l'esglèsia de Sant Sadurní, que ja hem visitat en altres excursions i no ens hi hem encantat gaire.
A partir d'aquest punt hem fet la segona part de l'excursió, deixant la ruta d'Alpens i reculant per agafar un camí cap a la casa de Vilarons. La intenció era anar fins a Bumarencs, que era una gran casa, i passant per el Turó de la Suca arribar fins a les Arenyes, a tocar la carretera de Les Llosses. Però la veritat és que ens hem perdut, de fet el nostre guia ja ens ha advertit que no les tenia totes en aquest segon tram de la sortida. Total que ens hem embolicat de mala manera, més d'una hora, fins que hem sortit a la casa de Baborers i per acabar la Franquesa. Un kilòmetre més o menys d'on voliem acabar.
En total hem fet uns 12 kilòmetres i un desnivell de 628 metres. I crec que tots hem acabat un xic farts i plens de rascades. Però be, no hi ha res millor que acabar l'any amb una bona Llagosterada !
Avui per casualitat, hem coincidit amb el Joaquim i la Concepció i ens han acompanyat bona part de la excursió ja que els anaven fins a Sovelles. Per sort seva s'han estalvialt la nostra tornada, tot i així els hi hem donat un puntet.
Tanquem aquest 2012 havent fet 26 sortides, més o menys la mitjana que fem els darrers anys, esperant que el proper any també sigui tot Caminant per Catalunya. Que tingueu un bon 2013 !
