Si si, Garraf-Sitges. Aquesta setmana ens hem tornat a moure fora de les nostres contrades a la comarca del Garraf per fer un tram del GR-92 que segueix el litoral català. Hem començat a la petita població de Garraf que forma part de Sitges, i que antigament era un poble de pescadors practicament aïllat i que ara s'ha vist obert al turisme ja que s'hi arriba tant per autopista com amb el tren. Comencem el camí deixant de moment, la costa enrere, enfilant fins a gairebé 300 metres, fins a can Lluçà. Fins aquí hem trobat forces pedreres, algunes encara en explotació, que desllueixen una mica la caminada. Tot al contrari quan arribem a can Lluçà ja que hi trobem camps de conreu. Tornem a baixar passant per algunes masies on destaca la de ca l'Amell, amb una torre de defensa i una bassa.
Quan ja portem gairebé dues hores de camí ens acostem a Vallcarca, una gran zona industrial on hi ha una fàbrica de ciment i un port marítim per embarcar el ciment que s'hi produiex. En aquest punt es nota la contaminació de l'aire.
Seguim i tornem a pujar direcció el Puig de Sant Antoni on trobem l'ermita de la Trinitat a 179 metres. Pintada de blanc sembla una casa típica d'Eivissa, però sobresurt un petit campanar d'espedanya que la caracteritza. Es una antiga capella marinera que constitueix un petit mirador sobre la costa del Garraf, amb un paisatge magnífic.
Només ens queda anar baixant fins a Sitges, que ja podem anar contemplant. És un dels indrets més turístics, més visitats, fotografiats i pintats. Acabem en una de les 17 platges que hi ha, la de Sant Sebastià, amb vistes a l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla.
Cal destacar la varietat de vegetació que hem trobat a la zona, ja que el clima es diferent a la nostra zona. Hem tingut el plaer de que ens acompanyes en Toni Vlaró, que ja sabeu que és una de les seves passions.
La nota negativa ha estat el temps, ja que en algun moment ens ha caigut un ruixat i hem hagut de correr.
El GR continua cap a Vilanova i la Geltrú, però son uns 10 kilòmetres més. Nosaltres hem tornat cap a Garraf amb el tren.
I no sols tenia port, Vallcarca, sino que també estació de tren.
ResponElimina