Gorgues de l'Esquirol

Nova sortida aquest passat dissabte 1 de maig, en aquest cas per terres osonenques i com no podia ser d'altra manera, amb en Toni Vilaró. Ho hem fet per uns magnífics racons que si no es trepitgen passen desapercebuts. La excursió era per la riera de la Gorga, que es forma al Pla d'Aiats i desaigua al Ter. El punt d'inici l'hem fet des del restaurant Les Gorgues, a tocar de la ctra. Vic - Olot (C-153) al km 11, al costat de la fàbrica de Can Patel. De seguida ens trobem amb l'espectacle de l'aigua que forma cascades i gorgues per tot arreu, enmig de cingles i paisatges espectaculars. Amb 5 minunts arribem al salt del Cabrit de la riera de Sant Martí i just al costat, l'aigua ja es barreja amb un dels ramals del Pantà de Sau a través del salt Gros de la Gorga de 80 m.

Desprès d'aquest espectacular inici cal seguir el camí i contemplar tots els racons i formes que ens mostra la natura. La Riera de les Paganes, o de la Bertrana, o la pedra del Cap de Mort amb unes formes ben curioses. En alguns llocs per travessar d'una banda a l'altra ens caldria baixar en picat i tornar a pujar enmig de roques. Precissament decidim esmorzar a l'indret anomenat la Barra de Ferro, on també hi ha un espectacular salt d'aigua i que antigament hi havia un cable que servia per traginar mercaderies i animals d'un costat a l'altre de la riera. I amb en Toni de guia, tenim assegurada una bona explicació de totes les flors i plantes que anem trobant. Seguint el camí arribem a l'Esquirol per la zona del camp de tir i la font de l'Escudella. Tot i així hi ha vàries opcions de baixar fins a la riera per contemplar, per exemple, les runes de l'antic Molí de la Bertrana o l'església de Sant Bartomeu, però nosaltres, com sempre, justos de temps hem optat per no baixar-hi ja que tambè el temps amenaçava pluja i algun ruixat ens ha fet. Al migdia hem arribat a l'Esquirol o Santa Maria de Corcó amb uns 8 kilòmetres als nostres peus. La tornada l'hem fet seguint l'antic camí ral que anava d'Olot a Vic, ara també convertit en un tram del camí de Sant Jaume. I mirant a la nostra esquerra, el terreny sembla tot planer i costa d'imaginar el que hi ha i que hem observat fa una estona al camí de pujada.

En total son 13 km amb un desnivell d'uns 200 metres que es poden fer amb poc més de 3 hores però val la pena guardar-ne un parell més per badar i gaudir d'aquest espai. De fet, la zona del Collsacabra està plena de salts i cascades.

La nota negativa potser és que alguns d'aquests salts o basses no gaudeixen de gaire bona salut, ja que tot i que a les fotos pot semblar molt bucòlic, la contaminació no hi falta, creiem que per alguna fàbrica o per les granges de purins que hi ha a la zona. Una llàstima, sobretot si es visita a l'estiu que potser es quan be més de gust fer-hi una remullada tot i que algun ja hi ha posat els peus, sense voler suposem ! Ara, el que hi ha posat els peus de ple ha set l'Andreu, però no per mullar-se sino per, una vegada més en aquesta zona, no enrecordar-se'n del lloc on ha quedat amb en Toni i així arribar 45 minuts tard ! Sort que els que el coneixem ja ens ho hem agafat amb bon humor. La que ja no podia més era la Irene que avui ens ha acompanyat per primer cop i ha optat per començar a esmorzar mentre la colla d'impresentables arribavem passades les 9 del matí. Vaja com els de can fanga !

Monturull

Magnífica sortida la que hem fet aquest dissabte 24 d'abril per la Cerdanya. I es que com diu el nostre guía, l'Eduard, son muntanyes desconegudes que al no arribar als 3.000 metres sembla que perdin l'interés dels excursionistes. Però nosaltres hem pogut constatar que no és així. Hem fet el cin de Munturull de 2.761 m amb la neu com a protagonista. La sortida l'hem fet des de l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa que està a uns 6 kilòmetres del poble que porta el mateix nom. De fet si es fa més a l'estiu suposem que la barrera de la mateixa estació ens deixaria deixar el cotxe més amunt, però en el nostre cas hem començat a la mateixa estació (1.870 m). Part del recorregut segueix alguna de les pistes d'esquí encara amb neu, que hem trepitjat amb raquetes. Amb 20 minuts s'arriba al Pla del refugi Prat de Miró, que és sense guarda però s'ha de demanar la clau a Aransa. Trenquem a l'esquerra direcció a la Collada de Dalt que hi arribem amb una horeta des del cotxe. Aquí ja haurem fet 3 km i cal trencar a la dreta i anar seguint tota l'estona la carena per el bosc de Fontfreda de la Serra Airosa. Aquesta limita amb l'Alt Urgell. Les vistes començen a ser espectaculars amb una visió del pla de la Cerdanya molt àmplia i a l'esquena la serra del Cadí ens contempla. Qualsevol lloc és bo per parar a fer un mossec. Amb 90 minuts des de la collada de Dalt arribem al Puig del Punçó (2.493 m) Peró ens queda una baixadeta i continuar fins al coll abans del cim, una hora més, trepitjant neu en aquest cas sense raquetes ja que és prou tova i no ens enfonsem gaire.

Un cop al coll ens queda l'apretada final, (a la foto es veu la pujadeta) uns 100 metres infernals amb una pujada del 25% i carregats de neu. Gairebé es puja com si fossin escales. Son gairebé les dues del migdia i fem el cim de Monturull (2.762 m.) Es una muntanya molt ample, amb vistes de la Cerdanya, Andorra, i l'Alt Urgell, de fet estem al mig dels seus límits. Hem començat amb un dia molt clar i aquí ja ens tapa la boira. Fins i tot ens hem posat gorro i alguns guants i tot. Tornem a baixar amb el plaer de deixar-se anar una mica amb la neu.

Quan portem una hora trenquem a l'esquerra per no repetir el camí de tornada i baixem per una Pala que ens portarà al refugi. Ens comencem a retrobar amb el bosc i recuperem les raquetes ja que el pendent ja no és tant pronunciat. També ens ha acompanyat una estona la pluja, per sort de seguida hem arribat al refugi i ens hem posat sota cobert mentre feiem un mossec. Al final ha tornat a sortir el sol i hem acabat d'arribar al cotxe amb unes 3 hores des del cim. Per tant hem fet 17 kilòmetres amb unes 8 horetes contant parades i paradetes per gravar i reposar. Suposo que amb unes 5 hores es pot fer això si, amb 900 metres de desnivell. I com deiem, res a envejar a aquests cims que sobrepassen els 3.000 metres. Suposo que l'atractiu de la neu també ha ajudat a que sigui una bona excursió.

Avui ens ha acompanyat l'Eduard Jornet, gran coneixedor d'aquesta zona que sovint trepitja amb amics i clients de Piritours. De fet amb ells volem anar fent alguns dels cims més emblemàtics de la Cerdanya amb el nom de Isard dels Cims. Fins a la propera sortida !

Serra Cavallera

Estem tips de veure la Serra Cavallera, des de la zona de Sant Joan de les Abadesses i cap a Camprodon quan passem amb el cotxe i sempre ens quedem admirats de contemplar-la. Aquest dissabte però l'hem trepitxat i suat al Caminant per Catalunya. La excursió que ens ha plantejat en Toni Llagostera ens ha fet gaudir de tot aquest trajecte de la Serra Cavallera sortint de Camprodon fins al Coll de Pal. Durant tota l'estona cal seguir aquesta carena que gairebè travessa la comarca. Això si, cal suar una mica ja que arranquem d'uns 940 metres per arribar als 1.900 de la Pedra dels Tres Bisbes. De seguida que sortim començem a pujar metres, primer plens de vegetació i mica en mica l'anem deixant. Amb un kilòmetre arribem al coll del Gener i ja hem passat els 1.100 metres. Anem vorejant primer els termes de Camprodon a l'esquerra i Llanars a la dreta. Llavors Vilallonga de Ter i més endavant a l'esquerra Ogassa. No cal dir que les vistes son impresionants, tot el pirineu, el Canigó, Coll d'Ares, el Comanegra, el Bassegoda ... una vista de 360 graus. I també podem anar veient tots els pobles de la zona. Camprodon, Llanars, Vilallonga de Ter (Abella, Tregurà) i més amunt Sant Joan de les Abadesses, Pardines i Planoles. La carena segueix pujant i a estones ens fa baixar una mica i tornar a pujar. Al Serrat dels Evangelis decidim parar a esmorzar, son gairebé les 11 i portem 7 kilòmetres. Desprès ens queden 15 minutets més per assolit la pedra dels Tres Bisbes que fa referència al punt d'unió que antigament marcava els tres bisbats de la zona: el de Girona, el de Vic i el de l'Urgell. Aquí per fi acabem la pujada. 10 minuts de descens i arribem a Coll del Pal (1.779 m.) Ja portem gairebé 9 kilòmetres. De fet aquí acabem la Serra Cavallera tot i que continuaria fins al Puig Estela i la Portella d'Ogassa.

Ara tornem enrere seguint l'antic camí ramader de Can Beia. Tot baixant anem passant per importants jaces i fonts i també anem veient tota la carenada que hem fet de pujada. Fa 1 hora i 30 minuts que hem sortit del Coll del Pal i arribem al Pla de Can Plata (1.360 m.) Ens queden gairebé 500 metres de desnivell, uns 4 kilòmetres fins a can Beia que està a tocar la carretera de Camprodon on hem previst deixar un cotxe. Precissament en aquest punt el bestiar que feia la transhumància travessava el riu Ter.

Nosaltres però hem quedat baldats amb gairebé 19 kilòmetres i un desnivell de 960 metres de pujada i 1000 de baixada. Hi hem estat més de 5 hores més un parell d'hores parats. Una excursió doncs que per fer-la s'ha d'estar un xic en forma.

I avui erem colla, 10 amb un aniversari i tot, en Pere que feia 60 anys. L'esmorzar ha tornar a ser de bandera amb uns 25 productes diferents contant embotits, vins, formatges i postres. Que per cert avui incorporem una nova marca, els Dalmauets, uns cacauets que ens ha portat l'Agustí i que es sumen al vi chueca, cafè colomer, coca del caminant, etc etc etc Ah, em descuidava que avui hem sortit amb guants i hem acabat suant amb un magnífic dia.

De Pedret a la Portella (2 abril 2010)

Escriu Antoni Llagostera:

Un equip reduït de “Caminant per Catalunya” de TV del Ripollès va fer el pasta divendres Sant, dia 2 d’abril de 2010, el recorregut entre el pont romànic de Pedret i el monestir de Sant Pere de la Portella. Hi hagueren baixes significatives ja que alguns volien menjar el darrer bacallà de Quaresma i altres varen argüir la matinera hora de trobada, les sis del matí. Fou una excursió molt interessant i amena per una zona propera al Ripollès però a la que no tenim gaire tendència a anar-hi. L’Andreu va quedar meravellat amb el pont romànic de Pedret, on s’arriba per Berga, i en el reportatge, amb permís de l’Eudald, veurem imatges del pont de dret i de través.

L’església preromànica de Sant Quirze de Pedret mereix un esguard, encara que quan nosaltres passarem pel lloc estava tancada i barrada. La pujada del camí escollit per la Rasa del Guimbàs fou dura ja que en menys d’una hora es pugen 470 metres fins al Pla de Sant Miquel. Sant Miquel de Canals, amb els seus planells, és un lloc que va suposar una troballa. Hi ha una vista magnífica i una mirada cap al costat de Vilada, ens va permetre veure la magnífica fesomia dels Agullons de Sant Miquel i, al darrera, el Serrat del Migdia, que serà molt segurament objecte d’una excursió propera. Per cert l’església de Sant Miquel de Canals es presidida per una estampa de Sant Eudald. En direcció a la Portella es passa per la casa de Corrubies, que ens mostra aspectes del seu antic aspecte senyorial. Sant Pere de la Portella, amb la muntanya de La Quar al fons es en procés de restauració per la Generalitat de Catalunya. La casa de l’Abad ja no amenaça ruïna i el conjunt espera un tracte de futur.

La tornada, quasi tota per pista forestal fou molt ràpida, tot passant per la Creu de Mascaró, on vàrem veure una impressionant vista del conjunt de muntanyes de l’Alt Berguedà i de la vall de la Portella. I tot baixant vàrem beure aigua de la font de Bossoms i vàrem fotografiar-nos a la font dels Rucs. Una excursió que queda en la retina dels participants i que és una manca en la dels més tradicionals integrants de l’equip de “Caminant per Catalunya” que aquesta vegada han fet campana.

Lles de Cerdanya

Aquest dissabte 27 de març hem fet una nova sortida, en aquest cas cap a la Cerdanya, comarca que encara no havíem visitat des de que fem el programa de Caminant per Catalunya. I ho hem fet per trepitjar neu, però amb raquetes. La veritat és que teniem previst fer un cim també amb raquetes però al final per qüestions de temps hem optat per fer una sortida senzilla, ja que no hem arribat als 5 kilòmetres, però que ens ha servit per gaudir de la neu i les raquetes, i adquirir coneixements de tot el que envolta la neu a la muntanya de la mà del nostre guía, l'Eduard Jornet. I ho hem fet a l'estació d'esquí nòrdic de Lles, situada a uns 7 kilòmetres d'aquest petit poble de la Cerdanya que te poc més de 200 habitants.

A gairebé 2.000 metres es troba aquesta estació on hi ha un pàrquing per deixar el cotxe, just al costat del refugi de Cap del Rec que havia regentat molts anys l'Eduard i que per tant es coneix la zona pam a pam.

El recorregut està molt ben marcat per la pròpia estació d'esquí i és ideal per fer amb raquetes. Nosaltres hem anat fins a l'estany de l'Orri que estava completament glaçat i cobert de neu i això ens ha permès travessar-lo tranquilament.

El recorregut també mostra algunes sorpreses, com les petjades d'alguns animals de la zona o els forats del Picot Garser que fa als arbres els seus nius.

La tornada l'itinerari es fica dins del bosc per donar més emoció i així superar nous obstacles vorejant un rierol fins a tornar al punt d'inici. També es travessa una de les pistes de l'estació on encara hem vist algun esquiador aprofitant els darrers dies de la temporada per practicar esquí de fons. Part del recorregut també coincideix amb la variant 10 del GR II que va cap Andorra. I tot aixó combinat amb un dia magnífic, amb sol i espectaculars vistes a la serra del Cadí.

Una activitat que us recomanem, si ho us heu posat mai unes raquetes de neu. Sempre però en zones controlades i vigilant el risc d'allaus i portant propecció solar i unes bones ulleres.

I avui, tornàvem a tenir companyia femenina amb les dues filles Chueca i també de l'Alfons que així s'estrenarà al rànquing.

I els propers mesos sembla que tornarem a la Cerdanya per fer els seus principals cims.