Sant Llorenç de Corrubí

Aquest dissabte 7 de març hem tornat a sortir tot i que les condicions no eren les millors ja que ens ha acompanyat una bona estona el vent. Però si tenim en compte que la primera intenció era pujar al Noucreus amb raquetes de neu, encara ens ho hem passat pipa. El vent només ha molestat a estones i com a premi hem tingut unes vistes explèndides. La excursió ha transcorregut entre el Ripollès i el Berguedà i hem sortit aprop de Sant Jaume de Frontanyà aprop de Borredà. El desnivell no supera els 400 metres i la distància és de 12 kilòmetres. Hem passat per trams que hem visitat alguna vegada, com la Creu del Soler o el Pedró de Tubau (1.543 m). Precisament és aquí on les vistes eren magnífiques. El Montseny i Montserrat es definien perfectament, el Pedraforca maravellós i el Pirineu amb la neu i el torb que bufava amb força. Des d'aquest punt ja és tot baixada i desprès de passar algun cingle i alguna curiosa escletxa hem arribat al punt central de la sortida en terme Ripollès. Sant Llorenç de Corrubí situat al costat de la casa de Corrubí. Aquesta ermita és esmentada des del 905 i la actual és del segle XVII, amb presbiteri quadrat i un campanar d'espardanya, pero si us fixeu en la foto, està en molt mal estat.

Amb 50 minuts més s'arriba a la masia de Tubau ja fora de la nostra comarca. Just al costat hi ha Sant Esteve de Montner o de Tubau, aquesta ermita però en perfecte estat de conservació. És pre romànica i els origens son dels inicis del segle X. A partir d'aquí només cal seguir la pista i amb 20 minutets arribem al Coll de Sant Jaume, molt aprop de la sortida i fi de la excursió d'avui.

La foto de grup l'hem fet a Sant Llorenç de Corrubí que tot i que no és la millor, almenys és Ripollesa. I es que com ens comentava en Llagostera la nostra pertany a Girona i la de Tubau és de la Diputació de Barcelona i això vol dir més diners o més sensibilitat per aquestes petites joies.

Avui erem poquets però hem soportat el vent amb comoditat i amb un bon esmorzar on el cafè colomer s'ha agraït el doble. Però de seguida ens hem tret les jaquetes i hem suat una miqueta. Fins la propera sortida, això si, tot Caminant pel Ripollès.

El Baell - Campdevànol

Una bonica i senzilla excursió hem fet aquest dissabte per el baix ripollès. Es tracta d'enllaçar les poblacions de Campelles i Campdevànol, que tot i fer uns 12 kilòmetres, no trobem excessius desnivells i el camí moltes estones planeja. La sortida es fa des de el Baell i en gran part seguim la ruta de Itnerànnia, i un tram del GR 3 ve de Castellar de N'Hug. Els primers kilòmetres son per gaudir de les vistes del pirineu, el Puigmal, els Torreneules ... També tenim una vista de la serra de Sant Amand en primer terme i al darrere anem deixant el poble de Campelles.

La neu continua fent-nos companyia en algun tram encara que poca estona. Per travessar cap a la serra de Montgrony només ho podem fer per el coll de Malpas del Corb.

Curiosament passem una part de terme de Ribes de Freser abans d'entrar a Campdevànol. En aquest punt passem per la collada de Grats, una cruïlla de camins amb molta història. Nosaltres hem de trencar a l'esquerra i acostar-nos al pla de Pruners. Un bon lloc per esmorzar i gaudir novament de les vistes. En aquest cas el Pedraforca.

Als nostres peus ja tenim Sant Pere d'Aüira, ens separen 30 minuts de baixada. Aquest tram ja l'hem fet en algun altre programa del Caminant pel Ripollès. Tot i així val la pena parar una estona a Sant Pere i gaudir d'aquesta església romànica coneguda des de l'any 1150.

Encara ens queden un parell d'hores fins a Campdevànol. Hem de passar per el coll de la Batalla, el collet de les Fontetes i el de l'Euga seguint les marques grogues. A la part final s'ha de visitar les restes de l'Església de Sant Cristòfol, l'Antiga, datada del 888, on s'entreveu com era ja que es conserva una mica la base amb quatre pedres. Aquesta era la primera església parroquial. La casa de Puigcorbé ens deixa al barri de Vista Alegre. Només ens queda pujar fins al cementiri on toquem amb les mans la població i al darrere tenim també l'església de Sant Cristòfol que consta d'una nau rectangular i capelles laterals, un petit campanar de base quadrada i rectoria adossada tot i que està en mal estat. I amb 5 minutets més baixem fins al centre de Campdevànol.

Una excursió bastant fàcil, però que necessitarem unes 5 horetes per fer-la amb calma.

I avui, si us fixeu a la foto de grup, ens ha acompanat en Josep Maria Colomer que es coneix el territori pam a pam, i no ha vingut cap crak mediàtic però almenys ens ha acompanyat la Cristina que feia dies que no apareixia.

Això si, hem trobat a faltar el vi chueca, el cafè colomer, el turró busquets i les llagosterades.

I el ranquing es posa emocionant !

L'Enclavament de Boatella

Aquest dissabte hem fet una excursió ben curiosa ja que ens hem endinsat a l'Enclavament de les Rovires de baix o de Boatella, al terme municipal de les Llosses. Aquest és un petit territori de 3,31 kilòmetres quadrats, situats enmig del municipi de Borredà.

La protagonista avui ha set la màquina de fotografiar, ja que durant molta estona no hem parat de trobar sorpreses. Hem començat amb la casa de boatella on en un petit turonet hi ha Sant Martí de Boatella, una església romànica molt modificada, que conserva poca cosa de l'edifici original i a més està molt deixada.

La Riera de Merlés ha posat l'espectacle i la música amb força aigua que baixa deixant autèntiques postals. Precissament aquesta riera està protegida essent una Reserva Natural Parcial i formant part d'un dels indrets del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya. També hem conegut el gorg de Matagossos i les goles de la Masada.

Altres cases de pagés son la Riera o Les Rovires, o el camp de Boatella o Montjuïc, aquestes dues enrunades.

Per fer aquesta sortida ens hem de dirigir cap al cobert de Puigcercòs, on agafem una carretera que amb 4 kilòmetres ens deixa gairebé a la casa de Boatella. Just abans d'arribar-hi travessem un pont romànic que gairebé no es veu. Val la pena baixar a fer la foto. En total hem fet 14 kilòmetres i mig amb unes 4 hores més dues hores de parades.

Una de les anècdotes l'ha protagonitzat el nostre guia, en Toni, ja que ha tapat l'escut de Borredà que hi ha en algunes senyals de masies. El paper portava l'escut de Les Llosses, fent així una reivindicació del que encara és del Ripollès. Això ho podreu veure per TVR. Una excursió que us recomanem i sobretot, si la podeu fer a l'estiu, ja que les basses conviden a banyar-se.

Vidrà - Castell de Milany

Aquest dissabte hem tornat al Castell de Milany, en aquest cas però per enregistrar un nou Caminant pel Ripollès. La veritat és que no hem tingut tanta bonança com fa 15 dies ja que la boira ens ha acompanyat tot el camí. I aixó vol dir que de vistes res de res. Ni quan hem trepitjat el Castell (1.533 m). Ja sabeu que des de Milany es pot gaudir de magnífiques vistes del Pirineu. El que si que ens ha tornat a acompanyar ha estat la neu que encara hi ha en gran part del recorregut, encara que menys que fa uns dies. La sortida l'hem fet a Vidrà a les 8 del matí (979 m) i en la majoria del recorregut hem seguit el GR 3 passant per Palou Xic, el coll de Cristòfol (1.325 m), Coll de l'Home Mort i coll de Faig Ramader. En aquest punt hem trencat a la dreta per pujar al Puig de l'Obiol, punt més alt de l'excursió (1.544 m), i hem arribat a les runes del Castell de Milany a les 11.30 h. La tornada l'hem fet per una pista més planera, tot i que amb neu, per enllaçar altre cop al coll de Faig Ramader i aquí seguir el camí de pujada fins a Vidrà (14.45 h.) En total son uns 15 kilòmetres que hem fet amb unes 4.30 h. més un parell d'hores parats entre esmorzars i gravacions vàries.

I ja que les vistes no ens han acompanyat, destacar que avui un dels punts més importants ha estat l'esmorzar. Potser perque ho hem fet tard, a les 11.30 h. i teniem gana o potser perque el bodegó era exemplar. Però això no es pot explicar si no es viu el moment de l'àpat, s'hi ha de ser.

Aquesta sortida, passa per un tram del camí ramader d'Osona i el Vallès que acostava els ramats a les pastures pirinenques. Avui en dia però, s'ha convertit en el GR 3 que ve de Ballbona de les Monjes i acaba a Sant Joan de les Abadesses amb més de 230 km senyalats i, com ha explicat en Toni, es vol que sigui el sender de circumval.lació de catalunya amb més de 1000 km de recorregut.

I per acabar comentar que avui encetem el rànquing 2009 tot i que s'acumularà amb el 2008 i que més o menys segueix igual i és que es de davant no fallen ! Això si avui s'hi incorpora la Montse i el seu home, en Pere sumarà un altre punt ja que ja havia gaudit de Caminant pel Ripollès. I en Ramon Busquets escala posicions !

Obrint Camí

Aquest dissabte he tingut el plaer de participar en una excursió de les que obren camí. De fet el camí ja fa anys que és fet, hem seguit un GR desde Vidrà fins al Castell de Milany. Però aquest títol fa més referència a la feina que a vegades comporta preparar una excursió per el programa Caminant pel Ripollès. Avui, com molts dies, calia anar a veure com estava aquest camí i el recorregut i així poder fer una nova sortida properament amb la seguretat que tot està correcte. A més hem ensopegat un dia fantàstic ja que el cel era blau i no feia molt fred.

Però la grata sorpresa ha estat la neu. I molta, ja que la majoria dels 14 kilòmetres totals de l'excursió, l'hem fet trepitjant-la amb gruixos de fins i tot 40 i 50 cm en alguns punts. Tot i que avui el càmera andreu no ha vingut, les càmeres de fotos fan filigranes i aquí teniu una petita mostra de la nevada.

Així doncs que serveixi per recordar la bona feina que fan els col.laboradors del caminant, en aquest cas en Toni, en Joan i en Pere, però també molts d'altres, l'Enric, en Josep Mª, en Ferran, i molt i molts més.