Congost del Cairat i el Tossal Rodó

Sortida a Esparreguera per gaudir del seu entorn amb el guiatge d'en Joan Soler, un gran coneixedor de la zona. (7 desembre 2024).

Situats a la comarca del Baix Llobregat i en terme d'Esparreguera ens disposem a fer una sortida amb molts punts interessants. El punt de sortida el situem tocar de la carretera C-55 on hi ha una mica d'aparcament a prop de l'antic Balneari de la Puda. Està a l'altura del kilòmetre 7. Hem començat ben d'hora i la primera imatge ja ha estat espectacular amb el riu Llobregat, el Congost del Cairat i la muntanya de Montserrat al fons. A partir d'aquí agafem el camí de Can Tovella que en aquest punt coincideix amb el GR-270 que segueix el riu Llobregat. Ens desviem un moment a l'esquerra per veure les restes del Balneari de la Puda. La surgència d'aigües sulfuroses amb qualitats terapèutiques i medicinals van motivar la creació del Balneari. Es començà a bastir un primer establiment al segle XVII - XVIII que va atraure gent d'arreu. Les aigües eren beneficioses per afeccions a la pell, l'asma, el reuma i la gota entre d'altres malalties. El servei de balneari va durar fins al 1958, moment en que la gent començava a anar a estiuejar a les platges. Un cop tancat es van aprofitar les instal·lacions per oferir servei de restaurant. Al setembre de l'any 1971 unes fortíssimes pluges van castigar greument el balneari i l'entorn. Si que encara podem veure la sortida de l'aigua sulfurosa amb aquest color tant característic.

Un cop vist aquest espai recuperem el camí que fèiem per anar cap a la resclosa del Cairat. Les vistes ens mostren com el riu Llobregat es va obrir pas per aquest congost separant la muntanya de Montserrat. Veiem masies fantàstiques com Can Paloma o Ca n'Estruc Vell. Ens acostem fins a la resclosa per copsar aquesta obra construïda entre les Serres del Cairat i de Can Rubió l'any 1878. A la resclosa hi surt un canal que portava aigua a la colònia tèxtil Sedó, una fàbrica que disposava d'una gran turbina per donar energia a les seccions de filatura i tissatge. Uns anys més tard, el 1903 es va construir la central hidroelèctrica del Cairat, a peu de la presa, la que es considera com a primera central elèctrica de Catalunya. 

Des dels peus de la resclosa veiem el Monestir de Montserrat, enfilat a la muntanya. Tornem una mica enrere per seguir cap a Can Tovella. Travessem la via de tren Manresa - Barcelona. Hem trobat un bon punt per esmorzar amb tranquil·litat i bones vistes. Can Tovella està datada per primer cop des del 985 i des de llavors ha estat propietat de la mateixa família. Hem pogut gaudir de l'interior del recinte de la Masia però no ens han deixat gravar-ho. I amb la panxa plena iniciem potser la part més dura de la caminada ja que ens esperen uns 250 metres de desnivell fins al cim del Tossal Rodó. Per tant ens ho agafem amb calma. Sort que les vistes a Montserrat i tot el Massís son espectaculars mirem per on mirem. El cim també és conegut com el Pla de les Bruixes i és un autèntic mirador natural.

La baixada l'hem fet en direcció l'Era de les Bruixes per una pista de molt bon fer. El recorregut encara ens depara algunes sorpreses com les Coves de Can Tovella, unes cavitats conegudes des de temps immemorials per la gent de la contrada. No és, però, fins a principis del 1972 que diferents grups fan una campanya de catalogació i estudi del conjunt de cavitats de la zona. 

Trobem també vinya i una barraca, la dels Bous. És un pel peculiar ja que és força gran. Una de les pedres indica que es va construir l'any 1889, una data que va acompanyada d'una creu llatina. I ja només ens queda tornar a enllaçar amb el camí que ens porta de nou cap al Balneari i l'aparcament. Un fantàstic recorregut de 10 kilòmetres i un desnivell d'uns 500 metres. No us perdeu el vídeo de la excursió.

Powered by Wikiloc

Montperdut i castell de Quermançó

Excursió al poble de Vilajuïga (Alt Empordà) per pujar al Montperdut i el castell de Quermançó. (27 novembre 2024).

Deixem els cotxes a la zona esportiva de Vilajuïga, un petit poble d'un miler d'habitants. Iniciem el recorregut direcció el Mas Bartret. Les bones vistes ja les tenim des de l'inici amb l'imponent Massís del Canigó. Anem trobant extenses finques d'oliveres i també de vinya. Si mirem cap al sud el protagonista és el Massís del Montgrí. I també observem un dels nostres objectius, el castell de Quermançó situat dalt d'un turó encinglerat. Anem vorejant els camps de conreu per un camí força planer que queda a sota del Puig de l'Ullastre, un turó situat a 239 metres d'altitud. I més vistes, tan els cims de la garrotxa com el Bassegoda com també a la Serra de l'Albera o el Puig Neulós entre d'altres. 

Anem guanyant alçada mentre anem pujant al Montperdut. Veiem també la Pedrera Vella i més enllà la Pedrera Nova. Al cap d'una estona agafem un camí a la dreta per fer un puja i baixa al cim. Trobem també un primer búnquer. La zona està plena d'aquestes construccions de defensa. I les vistes al mar i al poble de Llançà tampoc hi falten. I més amunt un altre dels búnquers que formen part de la Línia P. Si mireu el vídeo del programa veureu que ens ha acompanyat en Josep Clarà, un gran entès d'aquestes construccions. I a dalt del cim hi trobem un búnquer de defensa antiaèria. El Montperdut té 327 metres i com dèiem, les vistes son magnífiques. També al golf de Roses o al Parc Natural del Cap de Creus. I a tocar tenim moltes restes, tant de búnquers per metralladora o per fusell, com assentaments per morters o per canó entre d'altres. Desfem el camí de pujada i agafem una pista de molt bon fer que ens porta fins a la carretera N-260. Seguim trobant búnquers i també veiem el Mas Montperdut. Una masia de grans dimensions. Caminem un tram a tocar de la carretera amb precaució que ens acosta a un altre búnquer, en aquest cas anti tancs. Travessem la carretera i caminem de nou uns metres al seu costat, paral·lels a la riera de Quermançó i ens dirigim cap al castell. Una mica abans d'arribar-hi ens trobem una Torre Albarrana, també anomenada Torre de l'Homenatge, en un estat força bo de conservació. Les torres Albarranes formaven part d'un recinte fortificat, tot i que generalment se situaven fora de la muralla. Estaven connectades a través d'un petit arc o pont que pogués ser destruït fàcilment en cas de que la torre caigués en mans de l'enemic. I arribem als peus de la fortificació que ha patit diferents ampliacions i reformes al llarg de la seva història, especialment entre els segles X i XV. El conjunt estava envoltat d'una gran muralla bastida al segle XV de planta ovalada, adaptada a la topografia del terreny, de la qual encara en queden restes visibles.

 

Aquest castell va ser un punt de resistència republicana durant la guerra civil, tal com ho demostren les restes de la munició documentades en les darreres excavacions que s'hi han fet. I des d'aquest punt tenim una molt bona vista del poble de Vilajuïga on acabem la ruta. Un recorregut de 10 kilòmetres i un desnivell de poc més de 300 metres.

Powered by Wikiloc

Creu de Gurb

Sortida a la comarca d'Osona al municipi de Gurb coincidint amb la festa del Pelegrí. (24 novembre 2025)

Una de les sortides més clàssiques de la comarca d'Osona és la pujada a la Creu de Gurb. Nosaltres la vàrem fer el 24 de novembre coincidint amb la caminada del Pelegrí de Gurb. Així el primer tram de la ruta enllaça l'ermita de Sant Roc amb l'església de Sant Andreu en un ambient  festiu. L'ermita de Sant Roc es va edificar amb motiu de la pesta del còlera, al voltant del 1886. Així que després de la benedicció del Pelegrí a l'ermita de Sant Roc ens posem en marxa. Hi ha documents que demostres que als anys 1240 i 1241, els habitants de la parròquia de Gurb van enviar un Pelegrí a Sant Jaume de Compostel·la perquè pregués per tots, quan el terme es trobava en necessitat per causa de les epidèmies o altres adversitats. Un cop a l'església de Sant Andreu, el Pelegrí és rebut d'una forma ben peculiar i el mossèn també surt a rebre la comitiva abans de celebrar una missa. Molts dels acompanyants van vestits per l'ocasió fent que l'efemèride sigui més especial.

Meravellats per aquesta tradició, seguim la nostra ruta cap a la Serra del Sitjar i la Costa del Castell. Tot i ser una muntanya petita, la Creu de Gurb té uns 300 metres de desnivell que pot sorprendre a algú que no estigui acostumat a fer exercici.  El paisatge amb marges grisos molt típics de la Plana de Vic. Son fruït d'uns processos erosius que han deixat al descobert la pedra grisa a més alçada, enmig dels espais agraris baixos. Aquesta zona forma part de l'Espai Protegit Turons de las Plana Ausetana. De seguida podem veure a sobre nostre el nostre objectiu. En una cruïlla de camins agafem el sender de l'esquerra direcció el Pla de Vilafreser. Hi ha vàries rutes per arribar a la Creu, nosaltres fem un recorregut circular. Les vistes van guanyant a mida que anem pujant. Trobem el mirador del Terressos Blancs on veiem de nou aquest paisatge llunàtic. També tenim vistes a diverses masies i com no l'església de Sant Andreu. El tram final puja gairebé de cop i ens fa suar una mica. Un cop a dalt però, les vistes son impressionants. Nosaltres hem coincidit amb un mar de boira espectacular. La Creu de Gurb és ben visible des de molts punts de la comarca i per Nadal s'hi acostuma a posar una estrella il·luminada que també és molt visitada. Aquest cim però és conegut històricament per la presència d'un castell. El Castell de Gurb. Es tracta d'una fortificació de la qual només en queden les bases dels murs, d'una torre i de la cisterna. Aquest castell ja apareix esmentat a partir del 886, sota el nom de "castum Gorbi" Situats a 841 metres és un bon lloc per esmorzar. 

I la baixada l'hem fet en direcció nord, cap al Turó del Puig del Portell. Seguim el PR que ens portaria cap a Sant Julià Sasorba o Sant Cristòfol de Vespella, però deixarem el camí abans per tornar cap a Sant Andreu de Gurb. I a mida que anem baixant tornem a trobar les roques típiques d'aquesta zona, anomenades Terressos. Així passem per els Terressos del Tir i més enllà els Terressos del Puig. Uns turons que constitueixen formac¡ons geològiques que identifiquen la història de la conca d'erosió de la plana de Vic i dels seu paisatge vegetal primitiu. La part final del recorregut, desprès de l'església de Sant Andreu l'hem fet per el Bosc Encantat, un indret màgic ple de sorpreses ideal per fer amb família on hi ha figures de fusta, fonts, escultures i algunes sorpreses. 

Acabem a Gurb a tocar de les antiques escoles on també hi trobem una escultura de ferro del Pelegrí de Gurb en homenatge a aquesta figura tant important per al municipi.

Hortsavinyà

Sortida a Hortsavinyà, a la comarca del Maresme i al massís del Montnegre, amb la companyia d'en Dani. (23 novembre 2024)

Hortsavinyà és un antic municipi format per un conjunt de cases disseminades i una església que actualment pertany a Tordera. La sortida l'hem fet des del Pla de Cal Capità, a prop del veïnat i la casa rural que porta el mateix nom. Hi podem accedir des de Tordera mateix o des de la carretera N-II entre Calella i Santa Susanna. Iniciem la ruta en direcció sud-oest passant pel costat del Sot d'En Gómez. 

Seguim una pista que es comença a enfilar i travessem la riera per la passera de Cal Ros i seguim cap al Molí de Can Mas. Sort que hem trobat poca aigua, ja que la passera deu haver desaparegut. La riera de Pineda, tot i que és bastant curta, tenia fins a 11 molins. Tenien una bassa per emmagatzemar l'aigua i així poder fer funcionar els molins fins que s'acabava l'aigua. En Dani, el nostre guia d'avui, ens ha explicat que acostumaven a moldre a la nit ja que era els anys de la postguerra i hi havia més demanda de blat que no pas oferta. De dia hi havia el perill que passés algún inspector de Barcelona i els descobrís. En canvi a la nit si que podia passar la Guàrdia Civil però era més fàcil de sobornar amb el sarró ple de farina i feien els ulls grossos. Seguim direcció la cova de l'Aram però passem de llarg ja que estem ansiosos a arribar a un dels punts principals de la sortida: el Salt de l'Aigua. També és conegut com a Salt de Pineda i té un 25 metres d'alçada i és el més alt de la comarca del Maresme. Està situat en un espai idíl·lic envoltat de natura i optim per passar-hi una bona estona. És un punt molt emblemàtic per la gent de la zona. Antigament la riera portava aigua tot l'any i amb abundància fet que propiciava que hi hagués molts peixos i fins i tot crancs. 

Seguim pujant pel camí del Sot del Salt de l'Aigua direcció a Can Soler. A mida que guanyem alçada les vistes es van obrint. I con dèiem arribem a la Masia de Can Soler. Tot i estar en un estat d'abandonament, la seva magnitud és realment espectacular i encara se'n conserva una bona part. En aquest punt cal agafar el Camí de les Costes que ens ha de portar fins al nostre objectiu. Es tracta d'un camí de bast o de ferradura, on hi passaven els matxos carregats de carbó. Aquest camins son de bon caminar ja que estaven pensats pels animals i no tenien no fortes pujades ni baixades pronunciades precisament per facilitat el pas dels animals. Per tant el nostre caminar és plàcid mentre passem per un altre punt, el Forat Bufador. Es tracta d'un gran forat en una roca calcària que segons es diu manté una temperatura constant de 14 graus al seu interior, de manera que en dies calorosos ofereix aire fresc i en dies freds, surt vapor d'aigua. I un altre curiositat és la Creu d'en Manel. No us perdeu el vídeo del programa si voleu conèixer la seva llegenda. I de mica en mica anem pujant, en algún tram en fila índia ja que la vegetació és ben espesa. I ara si, arribem a Hortsavinyà, que cim hem dit, hi ha un conjunt de cases disseminades. Presideix la zona l'església de Sant Llop, consagrada primer com a Santa Eulàlia. Està documentada des de l'any 1080 i des del 1246, va dependre del monestir de Sant Salvador de Breda. La capella original romànica va ser modificada i ampliada al llarg dels temps. L'edifici actual és bàsicament de l'any 1772. Al seu costat també hi trobem el centre d'informació del parc del Montnegre. Abans havia set l'Hostal vell. El seu aïllament i l'entorn paisatgístic li atorguen un gran interès turístic. Una de les peculiaritats és que aquest nucli va recuperar l'escola i avui en dia encara funciona. 

Un cop hem gaudit d'aquest espai ens incorporem al GR-92 que amb uns 500 metres ens porta fins a la capella de la Mare de Déu de l'Erola.  Es tracta d'un oratori de parets blanques que segons la tradició, servia de guia als pescadors que, en mirar les muntanyes, hi veien una petita taca blanca. L'edifici és molt senzill, de planta rectangular amb volta semicircular. Al seu interior hi ha una imatge de la mare de Déu i també s'hi troba una petita campaneta que algun dels nostres excursionistes s'ha animat a tocar. bI ara ja només ens queda fer el camí de tornada que pràcticament passa pel mateix lloc que hem fet de pujada, això si, amb perspectives i vistes diferents que potser no hem vist pujant. Es tracta d'una ruta d'uns 10 kilòmetres i un desnivell que no arriba als 500 metres. Avui érem una colla ven nombrosa ja que alguns companys de la Xarxa s'han volgut afegir a la caminada per passar un bon dia tots plegats tot Caminant per Catalunya.

Powered by Wikiloc

Montserrat des de Monistrol

Sortida a Montserrat amb sortida i arribada des de Monistrol de Montserrat amb el Josep Grau. (14 novembre 2024)

Son moltes les possibilitats que ens ofereix la muntanya de Montserrat i no és la primera vegada que el programa Caminant per Catalunya trepitja la muntanya màgica. En aquest cas en Josep ens ha proposat fer-ho des del poble de Monistrol de Montserrat. I com no, ens situem a la plaça de la Font de la població, un dels llocs emblemàtics i des d'on s'inicien moltes rutes. La font que dona nom a la plaça és la primera que es va fer per aprofitar les aigües pures de la muntanya des del segle XIII. Va omplir de vida i d'activitat econòmica Monistrol, ja que va abastir els establiments de l'antic gremi de paraires, que utilitzaven l'aigua de la font per al rentat, perxat i tintat de la llana.

Iniciem però el camí de pujada ja que ens esperen uns 600 metres de desnivell. I de seguida guanyem vistes al mateix poble presidit per l'església parroquial de Sant Pere. També podem veure la Bestorre, també coneguda com a Torre de Monistrol. Es tracta d'una torre de defensa medieval que durant la guerra de Successió contra Joan II va ser pràcticament enderrocada. Actualment només se'n conserva un tram de paret. Seguim per el trajecte de pujada que el fem per la Drecera dels Tres Quarts i el de tornada per el Camí de les Aigües. El camí es comença a enfilar, amb pendents força pronunciades, tot i que és de bon fer. I de mica en mica comencem a veure alguns pollegons del majestuós massís de Montserrat, amb el Cavall Bernat sobresortint, en aquest cas, entre la boira. 

Més endavant arribem a una cruïlla on cal agafar el camí de la dreta que correspon a la ruta dels peregrins. A la dreta ens queda el camí de les Aigües que farem de tornada. Hi ha un tram de forta pujada i ens ho agafem amb calma. Per sort ja podem gaudir de bones vistes al Monestir de Sant Benet. Passem també per el torrent de la Font del Boix, el primer dels quatre que hem de passar. A pocs metres seguim travessant el torrent de Maçanera, més tard el torrent Soldat, i finalment el torrent de l'Erola. Les vistes ja son impressionants a muntanyes com la Mola o el Pirineu i també al Pedraforca o el Cadí. En molts punts trobem una canonada que abasteix d'aigua el monestir, fins a superar el coll de les Baranes. El desnivell es suavitza una mica i ens trobem amb la connexió amb el camí de la Santa Cova. Però nosaltres seguim amunt ja que ja tenim a tocar el Monestir i el mirador dels Apòstols. I un cop a dalt, res a dir, com sempre espectacular. Miris on miris les vistes són molt agraïdes amb la muntanya de Montserrat a sobre nostre. En aquest cas no hem entrat a veure la Mare de Déu ja que en altres ocasions ja ho hem fer. 

Així que després de vagar una estona i gaudir de tot el que comporta hem reprès el camí de tornada, en aquest cas pel camí de les Aigües. Cal fer un tram del recorregut que hem fet de pujada i llavors enllaçar amb el GR 5. Coincidim de nou amb tubs d'aigua, d'aquí el nom del camí de les Aigües. També segueix  les torres metàl·liques d'una de les línies d'electricitat del monestir. Aquest camí, si es fa de pujada és amb força pendent i va fent llaçades gairebé sempre per unes escales fetes d'obra. Nosaltres l'hem escollit per fer-lo de baixada. Un recorregut de 10 kilòmetres amb un desnivell de 600 metres.