Santuari de Foix

TORRELLES DE FOIX - PÈLAGS I FONT DEL FOIX – GORGUES DEL FOIX – SANTUARI DE FOIX (Dissabte   Mª Clara Martínez)
Magnífica sortida a la comarca de l’Alt Penedès, en concret al terme municipal de Torrelles de Foix, per conèixer alguns dels seus magnífics racons i part de la seva història. Des de Torrelles de Foix prenem direcció al santuari de Foix, que està ben indicat a la sortida del poble, i deixem els cotxes en un aparcament molt a prop del santuari, que és tancat. Comencem allà mateix la caminada, en direcció a la zona dels pèlags del riu Foix.

 





Baixem per un sender força costerut, que de seguida ens porta fins el fons de la vall del riu Foix, on comencem a trobar extenses vinyes i l’antiga masia de les Valls de Foix. Quan arribem al riu, seguim un camí a la dreta que ens porta als pèlags i a la font. Pèlag és sinònim de toll, més concretament, en el sentit de ‘gorg‘, un punt d’el en què el llit és més profund i l’aigua s’hi estanca. I en aquest tram del riu Foix en trobem uns quants que formen unes raconades fantàstiques, ideals per banyar-se quan faci calor.

 
Tornem a on ens havíem desviat i seguim per la pista forestal. Passem per davant les restes de la masia el Trull, envoltada de pins i alzines de gran mida, i pel costat d’una vinya on hi ha operaris esporgant els ceps per tal que els entri més sol, no es perdi l’energia en brots inútils i les màquines puguin veremar sense entrebancs. Passem per les restes del Molí de la Pineda, i ens endinsem per zona boscosa, per sender de terra argilosa, a trams costerut i empedrat, i que el fet que hagués plogut la nit anterior ens dificulta una mica el nostre caminar. Amb molt de compte anem avançant, passem per algunes rescloses, unes impressionant balmes, i arribem a les Gorges del Foix.

 



Passades les ruïnes del Molinot sortim a un coll on hi ha un encreuament de camins. Agafem la pista de la dreta i continuem seguin el riu per l'engorjat, entre una espessa vegetació. Ens trobem en un lloc fantàstic. El riu transcorre encaixonat per altes parets de pedra, i envoltat de densa vegetació. El camí és força evident i sense massa dificultat, però hi ha algun tram on hem d’extremar les precaucions per no relliscar en les pedres molles i l’argila. Per sort, en els trams més complicats hi ha cordes que ens faciliten les coses. Anem seguint el sender, i ja de retorn en direcció al santuari, trobem a la nostra dreta un camí amb una fita i un rètol de fusta que ens indica «la Roca Foradada»

 




És un anar i venir, amb un bon desnivell, pel que si algú comença a estar cansat es pot quedar esperant a la resta i guardant les motxilles dels que hi pugen.
No hi ha grans vistes des de la Roca foradada, però sí uns forats a la roca que resulten força fotogènics. Retrobem el camí que seguíem i ja posem rumb directe al santuari, passant abans per Can Bosc de Baix, Cal Rossell de les Bassegues i la Font del Rector. Aquesta font era la que subministrava l’aigua a l’antic castell. Arribem a l’aparcament on tenim els cotxes, deixem les motxilles i ens disposem a fer una visita guiada al Santuari de Foix. Normalment aquest recinte és tancat, però podem sol·licitar una visita guiada o aprofitar alguns dels molts actes que s’hi celebren per fer-hi una visita. Val la pena.

 






 

Ens hi esperen membres de l’Associació Cívica del Santuari de Santa Maria de Foix que, molt atentament, ens explica la historia i molts detalls dels origen d’aquest lloc. El Santuari de la Mare de Déu de Foix es situa en un lloc enlairat i muntanyós, a 660 metres, on, originàriament, hi havia el castell de Foix, datat del segle XI, i d’on sorgí el poble de Torrelles de Foix. Hi ha referències de l'existència d'una capella en aquest lloc des de l'any 608, reedificada l'any 730.
S’hi venera des dels seus inicis la Mare de Déu de Foix patrona del Penedès. La seva talla del segle XIII va desaparèixer l’any 1936 i la imatge actual és una còpia. Acabada la visita al conjunt arquitectònic, anem a veure la Cova de la Verge, coneguda des de temps immemorial, i on, segons la tradició, s’hi va trobar la Verge. Abans de marxar, els amics de l’Associació Cívica del Santuari de Santa Maria de Foix ens van obsequiar amb un refrigeri amb cava de la propera bodega Parés Baltà. Tot un luxe.

Agraïm als amics de l’Associació Cívica del Santuari de Santa Maria de Foix la seva col·laboració i us animem a fer una visita a aquest important monument carregat de historia. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Lloret de Mar - Tossa de Mar

LLORET DE MAR - TOSSA DE MAR per Camins de Ronda

Mª Clara Martínez (4 maig 2019)

Una espectacular sortida per la comarca de la Selva, a la Costa Brava, resseguin alguns des seus bonics Camins de Ronda. La qualifico de caràcter moderat per ser una mica trenca-cames.... L’inici de la caminada d’avui és a Lloret de Mar, a la comarca de La Selva. Si ens volem entretenir podem fer una visita a l’església parroquial de Sant Romà, al castell de Sant Joan, o a la Cala Banys, un racó d’impressionant bellesa.

Nosaltres iniciem la caminada a la platja, en direcció a Tossa de Mar. El passeig marítim de Lloret de Mar és un espai obert de gran bellesa, amb tota mena de serveis, presidit per la preciosa platja. Acabat el passeig comencem a gaudir de bonics racons, com el Racó des Carall Bernat, sa Caleta, o el magnífic castell d’en Plaja, projectat per l'arquitecte Isidor Bosch i construït per l'industrial gironí Narcís Plaja, com a xalet d'estiueig, el 1940.

Comencem a vorejar la costa pel Camí de Ronda, gaudint d’espectaculars racons d’aigües transparents i de fantàstics colors. Cala des Frares, cala d’en Trons, cala d’en Simon..... i les espectaculars escales de la zona de la Tortuga. Aquestes escales varen estar molts anys tancades per culpa d’un fort temporal de l’any 2006 que les va deixar intransitables i molt perilloses. Per sort ja han sigut restaurades. Ara toca fer un tram de camí una mica per interior, travessant una gran zona urbanitzada. El Camí de Ronda no voreja tot el penya-segat.

Arribem a Cala Canyelles, on hi trobem un Club Nàutic, restaurants, diverses ofertes lúdiques i una bonica platja que ens convida a fer una aturada, esmorzar i fins i tot un bany de les més intrèpides. Deixem enrere la cala de Canyelles i tornem a l’interior, vorejant la finca de can Joncadella. Aquesta finca ha donat molt a parlar. Els propietaris de la finca privada de Can Juncadella, vinculats al president de Kazakhstan, van tancar part d’un tram de camí públic, el GR-92, i tot i que per sentència judicial s’els va obligar a obrir la tanca, fer aquest recorregut és pràcticament impossible a causa de les mesures d'intimidació que utilitzen els amos per allunyar i espantar els visitants que gosen traspassar la porta d'entrada. Una autèntica pena que es permetin aquestes situacions......  

 









Una pista forestal que acaba en un costerut caminet ens porta fins la Cala Morisca. Aquesta és una de les poques cales autènticament verges que queden a la Costa Brava. No s’hi pot arribar en cotxe, no hi ha edificacions a la vista, ni serveis de cap mena.... un paradís!

De l’extrem oposat a l’entrada de la cala en surt un costerut camí que travessa la Punta de Portopí i ens porta a la platja de Portopí. Atenció!! És un petit tram molt costerut, i després hi ha la baixada a la platja de Portopí amb un tram equipat amb cadenes. No és res de l’altre món. Es pot fer perfectament.

A l’altra banda de la cala Morisca hi ha tot un seguit de platges paradisíaques; Platja de Portopí, la cala llorell que forma dues platges: platja de Garbí de Llorell i platja de Llevant de Llorell. Estan separades per afloraments rocosos que en cap moment són problema per esquivar. Quan arribem al final de la cala Llevador, ens comencem a enfilar per les instal·lacions del càmping Cala Llevadó, fins arribar a una pista asfaltada.

Des de platja Llorell podriem seguir per senders, vorejant els penya-segats fins arribar a Tossa, però decidim fer el camí que ens queda per l’interior, per pista forestal, seguint el GR-92. Passem per l’anomenat Xalet Vermell, i a prop de Tossa ens desviem del GR-92 per arribar-nos als miradors d’es Cards i entrar a la població pel castell. Val la pena fer una bona passejada pel castell i el seu entorn. La Vila Vella de Tossa és l'únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix a la costa catalana i que va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional l'any 1931, es troba dins d'un recinte emmurallat construït entre els segles XII i XIV, com a defensa pels problemes amb la pirateria, se'n conserva gairebé la totalitat del perímetre original i tres grans torres cilíndriques.

I aquí donem per finalitzada la caminada d’avui. Una espectacular ruta, descobrint cales i racons amb molt d’encant, i pobles amb una gran historia. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Les Agudes pels Castellets

LES AGUDES I EL TURÓ DE L’HOME, PELS CASTELLETS

Dissabte 27 abril 2019 (Mª Clara Martínez)

Fenomenal sortida al Montseny per visitar dos dels seus més emblemàtics cims, Les Agudes i el Turó de l’Home. Aquesta vegada però, ho fem per un camí gens convencional. Ens enfilem a Les Agudes per la via més directa que hi ha, per les Crestes dels Castellets. 

Alerta!! Malgrat que tècnicament la pujada pels Castellets no és massa complicada, no deixa de ser una bona grimpada per cresta de roca nua, amb trams quasi verticals i alguns passos força aeris. Per tant es requereix una bona forma física i no tenir vertigen ni por de les altures. Deixem els cotxes a l’aparcament de Ses Ferreres, a la carretera que va de Santa Fe a Viladrau. Just davant l’entrada de l’aparcament, marcat amb una fita, en surt el sender que, primer en suau pujada, ens situarà a la base de

la grimpada pels Castellets. Anem per una bonica fageda, seguint marques vermelles. Fins que ja a sota el cim de les Agudes el camí es bifurca. Hem de girar a l’esquerra i a partir d’aquí seguir marques grogues. A mesura que anem guanyant altura, les vistes guanyen en bellesa, encara que tot fa suposar que, al cim hi trobarem boira.

Ens anem enfilant per les roques, grimpant i desgrimpant, procurant en tot moment assegurar peus i mans, salvant un parell de passos força exposats, i arribem al cim de Les Agudes. Aquest és un dels cims culminants del el Montseny (1.705,40 m), termal dels municipis de Montseny i de Fogars de Montclús (Vallès Oriental) i Arbúcies (Selva). I és un 100 cims La boira ens impedeix de gaudir de les espectaculars vistes que tindríem en un dia clar.

Decidim recuperar forces amb un bon esmorzar, i ja refets posem rumb al proper cim, el Turó de l’Home. Hi anem carenant, esperant que en algun moment es trenqui la boira i ens deixi veure algunes vistes. Per 40 cm, aquest és el cim culminant del Montseny, amb 1.705,80 m Al Turó de l’Home hi fa força vent. Uns minuts per veure el nou refugi, el que va ser el primer refugi i el vèrtex. I davant nostre el Puig Sesolles, on hi havia la base militar. Ara tan sols hi queda l’antena de comunicacions i l’estació meteorològica automàtica.

Tornem a la carretera i girem a l’esquerra. Al final de la corba, a la dreta, en surt el GR 5-2, que seguirem durant més o menys un km. Quan veiem una fita ens desviem a la dreta, i anirem seguint un sender, a estones una mica perdedor, fins arribar a una bona pista forestal, en moderat descens i fent unes grans llaçades, i que ja no deixarem fins arribar de tornada molt a prop dels cotxes. Anem seguint el curs alt de la Tordera, però uns metres enlairats. Gaudim de bonics boscos d’alzines, i entre els arbres podem entreveure Sant Bernat de Montseny i el càmping Les Illes. A mesura que anem avançant, les alzines desapareixen i ens trobem enmig d’una espectacular fageda, amb alguns exemplars de mida considerable. El terreny és força planer,solcat tan sols per alguns rierols amb bonics salts d’aigua que baixen de Les Agudes i el Turó de l’Home i que es van a trobar amb la Tordera. Ens tornem a trobar amb el GR 5, i l’anem seguint fins la carretera. La seguim cap a la dreta i, en uns 500 metres, ja som de tornada a l’aparcament de Ses Ferreres on hi tenim els cotxes.

Una espectacular ruta per la que haurem d’estar suficientment en forma i preparats per superar les grimpades i les crestes dels Castellets. I sobretot, no tenir por ni vertigen. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.

Crespià - Sant Miquel de la Roca

Dissabte 20 abril 2019 - Mª Clara Martínez

(Crespià – Pedrinyà- Resclosa de Serinyà – Sant Miquel de Roca)

Bonica i vistosa ruta per la comarca del Pla de l’Estany. Ens dirigim al petit poble de Crespià, on trobem un aparcament pels cotxes just davant l’església de Santa Eulàlia. El poble de Crespià, amb menys de 250 habitants, és a l’esquerra del Fluvià a mig km del riu. L’església parroquial de Santa Eulàlia, d’origen romànic, va ser modificada i engrandida al segle XVI; tot i així, conserva encara vestigis de l’església del segle XII: la porta, una torre rectangular sobre la qual s’aixeca el campanar, l’absis, un notable retaule de marbre i una torrella de defensa que revela que l’edifici va ser fortificat.

Ens dirigim al petit veïnat de Pedrinyà, per bons camins i pistes forestals. Abans d’arribar-hi, trobem un lloc una mica enlairat amb bones vistes de tot l’entorn, la Mare de Déu del Món i fins el Canigó. I tot seguit creuem un esplèndid bosc d’alzines. A Pedrinyà hi ha l’església de Sant Just i Sant Pastor, al costat de la gran masia de turisme rural de Can Teixidor i un parell més de cases.

Avancem una mica més i trobem la carretera que va d’Olot Figueres. No la creuem, girem a l’esquerra i la seguim uns 400 metres pel voral, fins arribat a un camí que seguirem. És una pista de molt bon caminar, fins arribar a uns grans camps de cereals que cal seguir arrambats al bosc.

Ens trobem al Pla de Querol, i aquí gaudim d’espectaculars camps de ferratges, alternant amb d’altres de colza, que es troba totalment florida. La colza de color groc, els ferratges de color verd i les vermelles roselles dels vorals del camí, amb els pirineus al fons, ens ofereixen un espectacle visual fantàstic.

Arribem a un altre diminut nucli amb poc més que un parell de cases i una església: és Dosquers, i l’església està dedicada a Sant Martí. Avui triem aquest lloc per fer una aturada per esmorzar. Seguim la ruta, passem a prop de Vila-rodona i, prenent un desviament a la dreta poc abans d’arribar al riu, ens arribem fins la presa de Serinyà, al riu Fluvià. Donem un tomb per la presa i tornem al camí. Anem resseguint el riu Fluvià, però no a tocar de l’aigua, fins que de mica en mica comencem a enfilar-nos pel bosc de can Guixeres. 

Arribem a la part alta i trobem uns plafons informatius. Seguin les seves instruccions ens dirigim a Sant Miquel de Roca, passant per l’ermita enrunada de Sant Bartomeu del portell. Es tracta d'un edifici religiós d'estil gòtic encastat en un penya-segat rocós. Va ser construït aprofitant un gran abric natural, al bell mig d'un cingle sobre el riu Fluvià, es conserven algunes restes. Malgrat que és esmentada l'any 1131, sembla que té un origen molt més primitiu. Probablement es tractava d'un eremitori, inscrit, segons Badia i Homs, dins la tradició d'origen oriental dels santuaris dedicats a l'arcàngel Miquel, situats en coves i indrets enlairats. S’hi accedeix per un sender molt ben marcat, en forta baixada fins arribar a un tram equipat amb baranes i una escala de ferro clavada a la paret. L’indret és magnífic, amb molt bones vistes sobre el Fluvià.

Desfem el camí fins tornar a l’encreuament on hi ha els plafons informatius. Ja som a menys de 2 km de Crespià, el punt on hem començat avui la caminada, que hi arribarem per una bona pista forestal. Una caminada molt agradable, vistosa i amb molts punts d’interès.

Molt fàcil de realitzar, tan sols es complica una mica a l’accés de Sant Miquel de Roca, però es pot evitar. Esperem que us hagi agradat.

Beget i Contrabandistes

Sortida a la comarca del Ripollès per fer una antiga ruta de contrabandistes trepitjant l'Alta Garrotxa, al bonic poble de Beget (dijous 18 abril 2019)

Estem en un municipi agregat a Camprodon, situat a la capçalera del riu de Llierca. Les seves cases de pedra s'agrupen al voltant de la riera de Beget formant un poble avui en dia turístic i de segones residències. Hi destaca l'església de Sant Cristòfol datada del segle XII. Al seu interior hi podem veure la Magestat de Beget, una talla romànica policromada, un Crist Majestat del segle XII. Aquesta peça de més de dos metres d'alçada i gairebé dos metres d'amplada, és considerada una de les obres cabdals de l'escultura romànica catalana.

El recorregut s'inicia després de travessar tot el poble, trobant el GR 83 que segueix l'antic camí que per el Grau, comunica Beget amb el poble veí de la Manera al Vallespir. Enfilem ràpidament amb vistes del poble i algunes muntanyes de l'Alta Garrotxa. Un cop passat el pas rocallós del Grau seguim cap al coll de Golofreu o l'Oratori. Una ruta utilitzada per contrabandistes quan no hi havia perill de ser descoberts ja que era massa conegut i concorregut.

Ens trobem amb l'Oratori de Sant Antoni de Can França. Per un tram amb camps i de seguida arribem al coll de Marlem ja a la frontera amb França, a 1.176 metres. Això ens indica que hem pujat un bon desnivell des dels 535 metres que està Beget. Aquest lloc de pas també va ser molt important durant la retirada del 36. Ara ens cal anar a cercar la Collada Fonda, un pas situat a prop d'on ens trobem i menys utilitzat com a pas, per tant més discret per la pràctica del contraband. Per trobar la Collada Fonda cal endinsar-nos en el bosc de Sadella, darrera del Comanegra. Llavors hem de baixar per la solana de Can França i arribar a les restes d'aquesta casa, un lloc llegendari en el món de contrabandistes de Beget i la Garrotxa. Es diu que aquesta casa tenia uns subterranis plens sempre d'objectes de contraband. Una bona alternativa per els contrabandistes. Aquests camins tenen la peculiaritat que hi havia alternatives per si calia evitar possibles passos vigilats.

El contraband fou una activitat bàsica del poble, onon es diu que hi havia, una exageració vident, més carrabiners que habitants.  En el cas del coll de Malrem la feina dels contrabandistes no era pas anar a cercar el material a La Menera. Una persona pujava pel costat francès el material, que era amagat i col·locat en un indret concret, del qual l’agafava el contrabandista per creuar la línia fronterera. Tot amb moltabdiscreció i amb una total coordinació. Per la frontera de coll de Malrem hem documentat contraband de matèries curioses. Un contrabandista ens va explicar que un dels objectes que havia entrat eren rellotges despertador belgues, que li provocaven molta por ja que temia que comencessin a sonar en un moment inoportú. També s’ens ha explicat que passaven un tipus d’oli mineral, en llaunes d’uns 30 litres, imprescindible pel funcionament de les continues de les fàbriques tèxtils. No estem pas davant un
producte qualsevol i amb col·locació immediata. I segurament molts altres productes es passaven per poder sobreviure, essent una forma d'obenir ingressos.  Arribem de nou al poble on podem gaudir de cada racó, un indret de postal. Un recorregut molt inteserrant d'uns 13 o 14 kilòmetres.