Ruta de la Capona i Santes Creus

Ruta cabanes de Pedra Seca del MasLa Capona, i Monestir de Santes Creus.

Dissabte 23 febrer 2019 (Mª Clara Martínez)

Interessant i vistosa ruta per terres de la comarca de l’Alt Camp per descobrir una mostra de l’art de la construcció en pedra ven sec i fer una visita al Monestir de Santes Creus i el seu entorn. Deixem els cotxes a l’aparcament que hi ha just al costat del monestir i ens dirigim a la sortida del poble per travessar el riu Gaià pel pont. A l’altra banda del pont hi ha una antiga creu de terme d’estil gòtic bellament esculpida.

Seguim uns metres la carretera cap a l’esquerra, i de seguida trobem una pista que es comença a enfilar molt suaument. A mesura que anem pujant, anem gaudint d’esplèndides vistes del monestir i de tot el seu entorn. I de seguida comencem a trobar les primeres barraques en pedra seca. Aquestes són terres de cultius de secà: vinyes, oliveres, ametllers.... els camps es troben ben treballats, i arreu hi ha murs, marges, cisternes i tota mena de barraques construïts en pedra seca.

I per alegrar-nos una mica més la vista, els ametllers es troben en plena floració, oferint-nos tota la bellesa dels camps esquitxats de blanc i de rosa.

Trobem força gent dedicada a les tasques del camp. Un tractor llaurant, i un altre despedregant el camp, al que no dubtem en donar un cop de mà...

Arribem a una cruïlla on deixem per uns moments la pista principal per anar a visitar l’antiga ermita de Sant Pere de Gaià. Sant Pere del Gaià era una antiga ermita on vivien anacoretes, relacionada probablement amb l’església de la Trinitat que es troba dins el Monestir de Santes Creus, darrera l’església. L’ermita i l’indret que l’envolta són esmentats l’any 980 i 1154, i la petita comunitat d’ermitans que hi residia es va refondre, entorn del 1170, amb la comunitat cistercenca de Santes Creus. Del segle XIII en endavant residien a St. Pere uns ermitans dedicats a la vida ascètica sota la cura i dependència dels abats de Santes Creus. Ara només hi resten ruïnes de l’església i del casal. Aquest és un bon espai per fer una aturada, esmorzar i recuperar forces.

Tornem a la pista que seguíem, en el proper encreuament girem a l’esquerra, i arribem a l’aparcament de l’inici de la ruta de les Barraques en Pedra Seca del Mas de la Capona. A partir d’aquí trobarem tot un seguit de cabanes i barraques de tota mida i altes construccions, totes elles utilitzant la tècnica de la pedra seca, que ens sorprendran.

Les construccions de pedra seca responen a dues necessitats, la de bastir elements útils a les feines agrícoles i de pastors, però també a la necessitat de desembarassar la terra de pedres per conrear-hi, sobretot en el cas del conreu

de la vinya. Per això, en el nostre territori hi ha tantes construccions, lligades majoritàriament, a l’expansió de la vinya a les nostres contrades entre finals del segle XVIII i finals del XIX.

Un dels elements més remarcables de la Ruta de la Capona i de tota la gran diversitat de construccions de pedra seca, és el cossiol del Soleta. Un cossiol és un dipòsit o cisterna d’aigua que aprofita l’escolament superficial de l’aigua de pluja. La coberta de pedra seca conserva l’aigua amb una temperatura més regular i impedeix la pèrdua per evaporació, així com la proliferació d’algues o plantes aquàtiques. En aquest cas, l’estructura semblant a una cripta, amb una columna central, de la qual se suporten quatre arcs en forma de creu, orientats cap als quatre punts cardinals, resulta sorprenent.

Acabat el recorregut, ja tan sols ens queda tornar a Santes Creus. No cal dir que és quasi obligada una visita al monestir. Val la pena admirar l’arquitectura i conèixer l’historia d’aquest lloc i de les persones que el varen ocupar. El monestir de Santes Creus va ser el centre d'una de les senyories monàstiques més extenses i influents de la Corona d'Aragó. 

Amb una arquitectura sòlida, greu i austera, l’abadia reflecteix el model canònic dels monestirs del Cister (juntament amb Vallbona de les Monges i Poblet). Fundat el 1160, el moment àlgid de Santes Creus va ser entre els segles XIII i XIV, per la seva estreta relació amb la noblesa i el llinatge reial. Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva muller Blanca d'Anjou van ser mecenes del monestir i van escollir ser enterrats aquí, en dos mausoleus gòtics al costat de l’altar major.

Sortim del monestir i encara ens queda una estoneta per comprar algun dels productes artesans que ens ofereixen a les parades que es munten a la Plaça de Santa Llúcia. Una ruta complerta i variada, planera i fàcil de caminar, apta per a tothom. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Alpens - Santa Margarida de Vinyoles

Excursió a cavall de les comarques del Ripollès i Osona, el passat dimecres 13 de febrer amb l'Antoni Llagostera. El punt de sortida i arribada, Alpens. Un poble digne de visitar i gaudir.

Nosaltres hem començat a caminar de seguida cap al oratori de Sant Antoni. Un dels punts de returada que formaven part del camí ramader del Lluçanès. Una vila on s'ajunten dos dels ramals principals d'aquest camí al seu pas pel Lluçanès, el ramal oriental i el ramal central. Seguint la ruta de seguida passem per davant de Torrats. Una masia que havia estat un lloc important de returada per la transhumància. També coincidim amb el GR 1.

I seguin ara per una pista, trobem la Roca de Pena, una formació geològica, amb aspecte de mur, fruit de l'erosió i descomposició natural de la pedra. És de dimensions ben considerables. Ens trobem davant d'un dels simbols d'Alpens.
S’anomena Roca de Pena perquè, es creia que dins d’ella, algunes ànimes hi penen els seus pecats. Aquesta roca podria ser una mena de purgatori sobre la terra. La riera de Matamosses ens limita la comarca d'Osona i el municipi de les Llosses, al Ripollès, on transcorre bona part de la sortida. Anem a buscar el coll Tallat. En aquest punt ja hem deixat el camí ramader. Ens desviem a l'esquerra per pujar fins al Puig Cornedor. Amb 15 minutets hi arribem després d'una pujada forta. Ens trobem a 1.229 metres, el cim més alt de la serra de Vinyoles. És un excel·lent mirador tot i que ara els pins començen a tapar la vista, sobretot cap al pirineu. Està inclòs al llistat dels Cent Cims de la FEEC.

Un cop fet el cim i les fotos de rigor cal recuperar el coll Tallat i enfilar tot carenejant fins a Santa Margarida de Vinyoles. És una magnífica talaia a 1.298 metres d'alt. Hi trobem un edifici molt modificat on hi destaca un campanar. Té afegit a una banda la sagristia i a l'altra l'antiga casa d'ermitans. El més important de l'actual Santuari és el fet que en aquest lloc hi havia el castell de la Guàrdia, feu d'una de les famílies nobiliàries importants del Ripollès. Un cop ben reposats i esmorzats hem seguit la ruta, ara cap a Sant Martí de Vinyoles i Portavella. Pel camí podem veure el faig monumental de Santa Margarida de Vinyoles i la cova o forat de Tofaroques. El petit nucli de Portavella, amb l’església de Sant Martí de Vinyoles i la casa de Portavella, forma un conjunt d’una presència notable. L’església de Sant Martí té restes romàniques, del segle XII L’antiga masia de Portavella, amb la robusta torre al costat, confereix a la unitat una caràcter de casa forta, quasi una fortalessa. Estem davant una casa ferrenya i imponent. L'edifici està documentat el 1140.

En aquest punt deixem el GR 1 que ens ha acompanyat des de la casa de Torrats. Agafem una pista ja de tornada cap a Alpens. De fet aquesta mateixa pista ens hi portaria a Torrats. Però nosaltres baixarem per el Grau d'Olla des del coll Mercadal. Abans d'arribar a la vila d'Alpens encara passem per la casa d'Anfruns encara en terme de Les Llosses. Una altra gran masia d'aquestes contrades. Un cop arribats al punt de sortida, ara si, és moment d'entretenir-se pels carrers i racons que amaga aquesta vila. L'església parroquial, el carrer major, la batalla d'Alpens o la quantitat de forja que hi trobem son només alguns dels punts interessants d'aquest municipi del Lluçanès.

Llàstima que hem trobat el casino tancat i al ser un dimecres, a la fonda, no feien dinars. S'hi menja be. L'alternativa l'hem trobat al collet de Sant Agustí on el dinar ha valgut molt la pena, i amb bona companyia. Fins a la propera.

Castellbell i el Vilar

CASTELLBELL I EL VILAR – TURÓ DE L’ESCLETXA – VILADOMS DE DALT

Dissabte 9 febrer 2019 (Mª Clara Martínez)

Bonica i variada ruta per terres del Bages, en concret pel terme municipal de Castellbell i el Vilar. El punt d’inici és el nucli de població i l’antiga colònia tèxtil de La Bauma, fundada a la segona meitat del segla XIX.

La Bauma és la més antiga de les colònies del municipi. Els seus orígens són dues fàbriques que construïren els industrials Narcís Roca i Francesc Llubià el 1859. Els dos edificis més emblemàtics de la colònia són la torre i l'església de la Sagrada Família, obra de l'arquitecte modernista Alexandre Soler i March.

L'església de la Sagrada Família és una edificació força monumental, d'estil medievalista, situada a mà dreta al peu de la carretera de Manresa a Terrassa.

La Torre de la Bauma és un edifici modernista adossat a la fàbrica de la Bauma, que constituí l'habitatge dels propietaris de la colònia de la Bauma.

Vistos aquests edificis, iniciem caminada, pel bonic camí que va per darrera les cases i que ens porta fins l’estació i, algun tram per carretera, fins el nucli del Vilar. A l’entrada del Vilar hi ha exposat un antic trull dedicat a la fabricació d’oli d’oliva del Mas del Puig, que el trobem just a l’inici del carrer que ens porta fins l’església de Santa Maria del Vilar, que visitarem a la tornada.

Ara seguim uns metres més per la carretera, fins passar el cementiri, on trobem una pista que ens porta a passar per sobre les vies de tren per un pont i a passar per sota la C-16, fins una cruïlla, en la que hem d’anar per la dreta. A la tornada vindrem per l’esquerra.  Ens comencem a enfilar, primer suaument i després amb més decisió, en direcció al Turó de l’Escletxa.

En tot moment tenim una excel·lent vista de la Muntanya de Montserrat, de punta a punta. Quan arribem a dalt la carena, ens desviem uns metres cap a la dreta per donar una ullada a la part de dalt de la Ferrada del Turó de l’Escletxa. Per accedir on som, ho podem fer també per baix de la cinglera, però haurem de portar equip per superar aquesta petita ferrada. Tornem a la carena i ara ja sí que ens dirigim cap el cim del Turó de l’Escletxa. Pocs metres abans d’arribar-hi trobem una cabana de pedra seca en força bon estat.

Acabem d’arribar al cim, des d’on gaudim d’espectaculars vistes. La serra de Montserrat de punta a punta en una banda, i a l’altre el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, amb tot el seu entorn. Malgrat ser d’altura modesta, 448 metres, forma part del llistat de 100 cims de la FEEC. Un bon lloc per aturar-nos a fer un most i recuperar forces.

Baixem del Turó de l’Escletxa, uns metres per un sender, fins arribar a una còmoda pista. La seguim i ens arribem fins les ruïnes del que va ser en el seu dia l’imponent Mas de Viladoms de Dalt.

Al seu voltant hi ha diferents elements patrimonials d’interès que mereixen una bona visita. La més important és sens dubte l’antiga ermita, però a la vora també podem visitar un jub de glans i una barraca de pedra en sec. Si podeu, val la pena enfilar-se al turó que hi ha al costat. La vista d’aquest antic mas des d’aquest lloc és espectacular.

Acabada la visita al mas i el seu entorn, retrocedim uns metres i seguim per la pista, ja en direcció al Vilar. Aquest tram de camí que ens queda per tornar al poble transcorre per pista forestal, en suau descens, per entre antics camps de conreu, on encara descobrim molts elements que donen fe d’aquest passat agrícola de la zona. Barraques de pedra seca, murs de marges o de contenció de terres també de pedra seca, fonts.... La llàstima és que molts d’aquests elements es troben amagats, engolits per la vegetació. Tan sols hem vist un parell de camps que es mantenen en actiu.

Quan tornem a ser a l’entrada del Vilar, ens arribem fins l’església de Santa Maria, que es troba a l’extrem del allargassat nucli. És una església de nau única, amb quatre capelles laterals per banda. Adossat en un costat, un original campanar de planta quadrada obrat en totxo. Ja tan sols queda desfer el tram de carrer i tornar a La Bauma, on hem iniciat la caminada d’avui.

Una caminada per camins de bon caminar, sense passos complicats, amb espectaculars vistes i amb molts elements arquitectònics que fan referència al passat industrial i agrícola de la zona. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Sitges - Vilanova i la Geltrú

SITGES – VILANOVA I LA GELTRÚ

Dissabte 2 febrer 2019 (Mª Clara Martínez)

Avui hem fet una esplèndida caminada resseguint un tram del GR-92 a comarca del Garraf. Hem anat de Sitges a Vilanova i la Geltrú per la costa. Hem deixat els cotxes a Sitges, a prop de l’estació de tren. La idea és fer la tornada amb el tren.

Iniciem la caminada a la Punta de la Torreta, a l’extrem est de la platja de Sant Sebastià. Davant nostra, l’ermita del mateix nom i un mar embravit que estavella les seves onades amb força. Per un estret carreró ens dirigim a l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, que amb la seva estampa característica presideix el poble i el passeig marítim. 

Anem resseguint tot el passeig, amb palauets i cases colonials a una banda, i el mar a l’altre. És un passeig ample i molt ben cuidat, que convida a caminar o fer tota mena d’activitats. A més, a Sitges podem visitat el barri de pescadors amb les seves casetes blanques, els edificis modernistes o colonials, el Museu-Palau Maricel, que alberga una gran col·lecció d’art, el Museu Cau Ferrat, del que va ser propietari Santiago Russinyol i que alberga obres de Picasso i El Greco. O es pot gaudir d’una amplia oferta d’espectacles culturals i d’oci: Festival Internacional de Cinema Fantàstic, Carnestoltes, concerts.... i moltes coses més.

En arribar a la Riera de Ribes, a tocar del Club de Golf, deixem la costa per uns moments per anar a visitar l’ermita de La Mare de Déu de Gràcia i el Castell de Miralpeix. Anem donant la volta al Club de golf, fins arribar a una petita rotonda en la que ens queda de cara un carrer curt però amb fort pendent. El seguim i en pocs minuta arribem al coll. A la drets, les restes del cantell. A l’esquerra l’antiga torre de comunicacions i l’ermita de la Mare de Déu de gràcia, que es troba en un lamentable estat de degradació. Els mariners, les famílies dels mariners, o en general tots qui necessitaven protecció dels perills de la mar, s’encomanaven a aquesta verge. Amb unes bones vistes de la costa, fem una aturada per esmorzar.

A la baixada passem a tocar de l’antic mas de Miralpeix, quasi del tot ensorrat, però del que encara es pot apreciar una magnífica torre fortificada amb uns grans contraforts. Tornem a ser a tocar del mar, a la Punta de les Coves, a l’altra banda del Club de Golf, i ens trobem amb un tram de costa molt més escarpada, amb penya-segats que amaguen gran quantitat de coves i foradades. La cala Verda, la del Gegant, la dels Musclos, la Llarga.... fins arribar a unes esplèndides cales de còdols, la Cala dels Gegants i Cala Xica. La fúria del mar, que fa espetegar les onades amb molta violència a tocar del camí, no ens permet baixar a les cales ni a apropar-nos a les boques de les coves...

Continuem el camí en direcció a Vilanova i la Geltrú, a estones per un estret sender a tocar les vies del tren (cal anar amb molt de compte...). La Platja del Gaspar, el Pati Blau, La Cala del Barco, el Racó de Sant Jordi.... racons d’una impressionant bellesa. I així, gaudint de la bellesa de la costa i la fúria del mar, arribem a tocar a Vilanova i la Geltrú. Ens arribem fins la Platja de Sant Cristòfol, de sorra molt fina i amb les immenses onades intentant d’atrapar-nos... Voregem el far i anem a trobar l’estació de tren. Un incident a la catenària fa que hagem d’esperar quasi una hora a l’estació, que aprofitem per fer la cervesa. Per fi es reprèn el servei ferroviari i podem tornar a Sitges, on tenim els cotxes, donant per finalitzada la sortida d’avui.

Una sortida fantàstica que es pot fer en un matí, sense cap dificultat tècnica i que es pot fer amb mainada (amb molt de compte). Ens ha permès gaudir de la bellesa d’aquest tram de costa amb racons extraordinaris, hem gaudit de magnífiques vistes des de l’església de la Mare de Déu de Gràcia ( aquest tram és optatiu, es pot seguir per la costa), I avui hem tingut el valor afegit de la fúria del mar, que feia espetegar amb molta força les escumoses onades contra els penya-segats. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Serra de Bac de Grillera

Dissabte 26 gener 2019 (Mª Clara Martínez)

Magnífica sortida recorrent la Serra de Bac de Grillera, que es troba a la comarca de l’Alt Empordà, entre els municipis d’Albanyà i Maçanet de Cabrenys, amb una elevació màxima de 1.057 metres. Es tracta d’una zona de muntanyes escarpades que ens recorda la morfologia de l'Alta Garrotxa. De fet, passejarem per la zona límit entre l'Empordà, la Garrotxa i el Vallespir. Per la seva situació, ofereix unes vistes excel·lents cap al Massís de les Salines, Canigó, Bassegoda i també cap a l'Albera i el Cap de Creus.

Per arribar al punt d’inici de la ruta, cal prendre la carretera que va de Darnius a Costoja. Passat Maçanet de Cabrenys, en el punt quilomètric 22,2, trobarem una explanada a l’esquerra de la carretera, amb un pal indicador de senderisme. Aparquem i allà mateix comença la ruta, al Coll dels Horts. Comencem per pista forestal, i en el primer encreuament, anem cap a la dreta, arribant en pocs minuts a l’església de Sant Cristòfol dels Horts. Aquesta va ser l’església parroquial d’un poble de masies esparses, ara abandonat. Està documentada des del any 990 i es troba en un lamentable estat d’abandó. Molt a prop de l’església hi ha l’antic mas dels Horts.

Seguim un camí molt ben marcat i fàcil de seguir, que forma part de la xarxa de camins de Itinerànnia. Arribem al collet de la Fiola, on mig s’aguanta un altre magnífic mas: el mas de la Fiola.

Davant d’aquest mas iniciem un anar i venir al Castell d’Arget. Per arribar al seu cim cal fer un tram de camí equipat amb cadenes, amb alguna fàcil grimpada. Magnífica talaia que ens permet albirar el Cap de Creus i el Golf de Roses i més a prop la serra de Mont, el Bassegoda i el Puig del Comanegra. Malgrat el seu nom, no hi trobarem les restes de cap castell ni de cap construcció. Pot ser als volts del segle VIII, amb l’enfonsament del poder visigòtic i l’arribada de l’Islam, hi va haver alguna mena de torra de vigilància.

Desfem el camí fins arribar de nou al mas de la Fiola, on decidim para una estona per esmorzar i recuperar forces. Iniciem l’ascens cap el Puig de la Gavarra, el punt més alt de la ruta d’avui. El camí és força costerut i de ben segur que a l’estiu ens faria patir per la calor. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic, i les vistes són impressionants. Fem un lleu descens per el costat contrari del que hem vingut i ara, carenant, encarem el Castell de Bac de Grillera.

A simple vista sembla inexpugnable, però unes cadenes ens marquen el camí, alhora que ens ajuden a pujar. Per la gent que no s’atreveixi a grimpar per aquesta vertical paret, o que porti gossos, quan arribem a la base de la paret de pedra veurem que a l’esquerra surt un corriol. Si el seguim anem vorejant la muntanya, i en pocs metres arribem a l’altra banda, des de la qual és molt més fàcil accedir al seu cim. Malgrat no ser tant alt com el Puig de la Gavarra, el Castell de Grillera és un 100 cims de la FEEC. I s’ho mereix!

De nou ens trobem en una talaia amb unes espectaculars vistes a 360o Des d’aquí es veu una extensa panoràmica de l'Empordà, la Garrotxa i el Pirineu (Comanegra, Costabona, Canigó). Sembla ser que no fa massa temps hi havia rastres d’una paret i el pagesos de la contrada, un segle endarrere asseguraven l’existència d’altres vestigis. L’any 954 es parla del Castell Bac de Grillera. Es de suposar que es tractava d’una altre torre de guita, anterior al segle X, i que tenia relació amb la d’Arget.

I no massa lluny, ja veiem el Santuari de la Mare de Déu del Fau. Abans d’arribar-hi, passem per una curiosa esquerda de les roques (el Pou del Fau) que ens recorden els Bufadors, però en petit.

Santa Maria de la Fau, Mare de Déu del Fau, Mare de Déu de les Formigues o de les Alades, és una església del municipi d'Albanyà. Com a nota curiosa, cal esmentar que el santuari de la Mare de Déu del Fau es coneix també amb el nom de les Formigues o de les Alades, perquè segons una llegenda, a cavall entre el segle XVII i XVIII, un dia de la Mare de Déu de setembre, el dia vuit, van morir per milers, al santuari i als seus voltants, pilons i pilons de formigues alades.

L'ermita de la Mare de Déu del Fau o de Santa Maria pertanyia a l'antic terme parroquial de Carbonils, ara terme d'Albanyà, al límit amb Maçanet de Cabrenys. La imatge de la Mare de Déu va ser destrossada el 1936 i va ser reposada amb una de semblant a l'anterior el 1948. Actualment es troba abandonada, però un gran treball de restauració del grup Senglanessos Esports de Muntanya, de Maçanet de Cabrenys, ha aconseguit que es mantengui en tot el seu esplendor.

A partir d’aquí iniciem el retorn al punt on tenim els cotxes, primer per sender i de seguida per còmoda pista forestal. A mig camí trobem un gran teix, i més endavant la Font del Bac. Seguim per la pista i no tardem en arribar al Coll dels Horts, on hem començat la ruta aquest matí.

Ruta sense complicacions i camins molt ben marcats i fresats. Les grimpades es poden evitar. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.