Creu de Meians (9-10-10)

Nova sortida la que hem fet aquest dissabte després de dos mesos aturats. De fet el primer intent ja es va suspendre per mal temps. En canvi avui, tot i les previsions nefastes, ens ha fet un dia explèndit (dissabte 9 octubre). La caminana de 14 kilòmetres ens porta des de Planès fins a la Creu de Meians, seguint un tram de l'antic camí ral de ferradura que ens portaria fins a Puigcerdà. La sortida és a peu de la carretera de la collada de Toses, on podem deixar el cotxe al costat de l'hostal. Abans de caminar però, us recomanem fer una ullada a l'església romànica de Sant Marcel de Planès que la tenim a tocar. Estem a 1.200 m. son 2/4 de 9 i el sol ja surt per darrere el Taga. El primer tram de camí enfila per una pista marcada com a GR-11 direcció Dòrria. De seguida les vistes son les protagonistes, el nucli de Nevà ja ens fa treure les màquines de fotografiar i es torna a sentir la típica frase "has vist nevar en serè" que ja utilitzaven els traginers a la collada de Toses. I a la dreta el poble de Dòrria ens comença a vigilar, tot i que s'han de fer algunes raconades abans d'accedir-hi. I una altra protagonista l'aigua, ja que travessem el torrent de l'Helena que limita Planès i Dòrria. Tot seguit, el torrent de Llobre i el torrent Gros. També anem trobant elements constructius del camí ral com les margeres de pedra seca encara ben conservades.

Amb una hora i mitja arribem a Dòrria (1.500 m.)Aquest poble que pertany a Toses és magnífic, no et cansaries mai de contemplar cada racó. Destaca l'església de Sant Víctor que ja ha celebrat els 1.100 anys de la seva construcció. Si teniu ocasió cal visitar el seu interior on hi ha unes pintures romàniques de gran valor històric i artístic. El nostre guía, en Toni Llagostera, també ens comenta que en Josep Benet era un veí i estiuejant il.luste de Dòrria i que va comprar l'antic hostal on hi ha una placa a la pared que ho recorda. Continuem camí amunt seguint una pista i tot comentant els combats que s'han produït en aquesta zona al llarg dels anys. Continuem trobant aigua ja que s'ha de travessar el torrent de les Salines i agafant dreceres evitem seguir la pista que dona moltes voltes. Arribem a l'alçada del Pla de la Creu de Ferro on hem aprofitat per esmorzar. I a prop hem visitat unes restes de cabana o de tomba segons comentaven alguns. Son les 12 i ens queda poc més d'una hora per arribar a la Creu de Meians. Potser és el tram més pesadet de fer, sobretot desprès d'esmorzar de valent. Un altre punt de parada que nosaltres ens hem saltat és la font de Sant Hou. El nom de Santous es posa clarament en relació amb el culte de Sant Eudald, com altres fonts de la comarca. Una bona pujadeta ens acosta a la Creu de Meians (1.998 m.) i que limita amb Alp, Toses i amb Palau de Cerdanya tot i que el terreny és de j'ajuntament de Puigcerdà.

Una creu que sembla que recorda la mort d'un esquiador. Desprès de contemplar les vistes i escoltar els comentaris d'en Llagostera comencem a baixar carena avall passant per el Pla de l'Orri on encara pasturen ramats de vaques i trobem alguns bunquers que ens fan aturar. Finalment arribem a la sal, un edifici a peu de N-260 que serveix per guardar sal i maquinària per fer el manteniment de la carretera a l'hivern. Per tant si voleu fer aquesta sortida heu de preveure tenir un cotxe, com hem fet nosaltres. En total el recorregut es pot fer amb unes 4 hores tot i que nosaltres hi hem estat 6 ja que ens ho agafem amb calma per gravar el programa de TVR (be i per esmorzar eh !)

I pel que fa a les anècdotes dir que avui erem 11. Hem tornat a riure amb en Joan Benet (per cert es coneix la zona pam a pam) i en Toni. Un Benet que te algun camí marcat amb el seu nom i tot, a fi de mirar que no es perdi aquest camí ral. I avui dos caminadors nous, en Josep i l'Estel (filla d'en Ramon) que ens han comentat que les sortides no tenen res a veure amb el que es veu a la TV en l'aspecte de serietat, i que carai es que ens ho passem de conya !! I paro perque ja he xerrat massa !

Pastuira (2.694 m)

Excursió del passat dimarts 3 d'agost. Escriu Antoni Llagostera:

Avui, quasi en petit comitè, amb l’Andreu, la Pilar, l’Antoni i una nova incorporació, en Gerard (de Sant Pau de Segúries), hem fet una de les típiques cavalcades d’estiu que el Llagos prepara amb vertader delit de posar a tots en els seu punt. Avui hi havia dos objectius, pujar al Puig del Pastuira (que darrerament l’Institut Cartogràfic de Catalunya a rebatejat com Puig de les Borregues i baixar per la Coma del Catllar, una paratge poc recorregut però ple d’interès. La pujada des d’Ull de Ter al coll de la Marrana són les Rambles. Allà tothom s’hi troba. I com no podia ser menys hem trobar una bona colla d’amics de Sant Joan de les Abadesses. Però a partir d’aquesta punt, la major solitud. No hem vist cap persona fins arribar al pont del Catllar, a la carretera de Setcases.

Les fotos testimonien que els que no han vingut s’han perdut una de les millors excursions de l’any. Un temps fantàstic, una mica de boira que ha posat l’ai al cor, unes vistes impressionants, uns paratges inoblidables. I per qui vulgui dades hem fet 17 quilòmetres, hem caminat quasi 8 hores, hem pujat més de 800 metres d’altitud i hem baixat (les cames ho noten) més de 1.640 metres. Una excursió impressionant!

El Grau d'Olot

Nova i impresionant sortida la que hem fet aquest dissabte 24 de juliol per la comarca de la Garrotxa. Es tractava de fer el Grau d'Olot, un camí d'un gran valor estructural i una autèntica obra d'enginyeria que transcorre per l'antic camí ral que unia Vic i Olot. La sortida ja ens deixa bocabadats, el bonic poblet d'Hostalets d'en Bas és catalogat de conjunt històric artístic. De seguida hem tirat les primeres fotos a cada raconada i a cada detall, només els cotxes trenquen una imatge de postal. Eren poc més de les 8 del matí i després de travessar aquest carrer i contemplar l'església parroquial de Santa Maria cal trencar a l'esquerra per seguir la carretera de la Parcelària que passa per el costat de l'antic Mas Curadas (1663) i just després de travessar el torrent de Falgars i contemplar la cabana del Molí d'Aubert, cal trencar a la dreta per seguir el camí ral senyalitzat de color groc. Les cases de Llobatera i Cirera ens donen la benvinguda i després de passar aquesta darrera cal trencar a la dreta i ja comença la pujada, ens esperen uns 400 metres de desnivell que es pujen molt be, enmig de l'ombra i la frescor del camí.

Amb una hora des de la sortida passem per el collet de Cidera que ens dona un respir i ara continuem pujant fins la font de les Marrades. Es a partir d'aquest punt que el camí entra en el seu tram més espectacular, amb les Marrades del Grau d'Olot. En molts trams conserva l'empedrat i va fent ziga-zagues molt marcades per salvar el desnivell. Trobem restes dels murs de contenció, de desguassos o pas d'aigües i pilons guarda-rodes. Aquest camí ral va assolir el seu màxim explendor a l'edat mitjana, quan es va convertir en una via de comunicació imprescindible per als comerciants de la zona. Posteriorment al fer-se la carretera es va convertir més en un camí ramader.

Hem continuat el camí a poc a poc observant cada detall com el pedró o fita de Vic i ens hem fet la idea de com giraven els carros per anar superant el desnivell. Precissament en un dels girs, val la pena sortir un moment del camí per visitar la Mina dels Bandolers. I la visió ha estat espectacular, tots ens hem mig emocionat amb la imatge de la mina i les parets que formen un tall natural d'uns 60 metres de llarg que segons la llegenda servia per amagar els bandolers que feien de les seves als usuaris del camí ral. Ara cal tornar enrere per recuperar el camí que de seguida ens porta a l'Hostal del Grau, on una mica més amunt i com a bons traginers, hem parat a esmorzar. Després de recuperar forces hem seguit, passant per el pont de l'Hostalot que està molt a prop de la casa del mateix nom i que ens permet travessar la riera del Grau.

La propera hora la ruta passa primer per la casa de la Serra del Pruit i seguint una pista asfaltada la casa de Pujolriu. En aquest tram cal estar al cas per trobar el camí de baixada que ens ha de portar a la Portella. Després d'un parell d'intents (Llagosterada) hem començat a baixar, de nou per l'ombra fins a la Portellera, un altre indret impressionant enmig d'una fageda on conflueixen dos petits torrents avui sense aigua. Hi ha un mur vertical de 6 metres fet amb pedres enormes. Per seguir camí avall hi ha una petita porteta de fusta, força antiga "la portelleta". Uns 20 minuts més i arribem al torrent de Falgars i incorporant-nos a una pista passem per la casa de Can Llobatera on hi ha una font per refrescar-nos. Ja ens acostem a l'inici de l'excursió, ens calen uns 30 minuts per arribar-hi, després de passar per la Coma i veure el poble de l'Hostalet d'en Bas amb el Puigsacalm i Santa Magdalena al fons.

Una sortida doncs que us recomanem i que segurament he deixat moltíssimes coses per explicar.

Haureu d'esperar que el programa surti per TV Ripollès i per tot Catalunya aquesta propera tardor. Avui ens ha acompanyat en Joan Benet, que juntament amb en Toni Llagostera ens han empapat d'història i anècdotes d'una marena molt informal i divertida, formant un "coktel explosiu" que ens ha fet riure de valent. Heu de pensar que gairebé cridàven per explicar els detalls de les Marrades. I com a curiositat dir que durant l'excursió hem trobat gent que coneixia a en Llagostera, (el del barret) de veure'l a TV Ripollès. I es que a Olot molta gent ens veu i segueix cada setmana, com alguna ciclista que hem trobat o a l'Hostal de l'Hostalet on hem acabat amb una bona cervesa. Posarem més fotos al Facebook del Caminant, BON ESTIU !

Riudaura (19 juny 2010)

Agustí Dalmau escriu: La sortida d’aquest dissabte ha permès conèixer un municipi de la comarca de la Garrotxa, Riudaura. Es tracta d’una excursió circular, apte per a tots els públics, amb poc desnivell i d’agrair en aquesta època de l’any atès que es camina per llocs ombrívols. Avui érem una bona colla, 11; la persona que ha fet de guia ha estat l’alcaldessa d’aquest poble, l’Eulàlia Masana. L’inici de l’excursió s’ha fet des de la plaça del Gambeto, restaurada l’any 1978, en què hi ha, per més indicacions, l’edifici de l’Ajuntament. Hem seguit per un carrer de traçat antic, estret que queda en un xamfrà de la plaça; aquells que us agrada l’arquitectura popular us recomanem que hi feu un tomb. Baixant, baixant s’arriba a un pont, sobre la riera de Riudaura, que cal creuar. Seguim per la pista forestal, amb paviment de terra, que en cap moment hem de deixar. Al cap d’una mitja hora s’arriba a un pla en què hi ha el pou corresponen a una explotació petrolífera que funcionà, nit i dia, als anys cinquanta. Hem continuat per la pista; després de vint minuts s’arriba al pedró de Sant Joan Petit. Una mica més enllà hem fet una aturada a la capella de Font de Joan; una construcció abandonada en què hi havia hagut ermitans fins a principi del segle XIX. Un marc incomparable, no per les vistes, sinó per l’ombra, la pau, i l’aigua d’una font del mateix nom.

Després d’esmorzar, com Déu mana, es continua per la pista fins arribar a un coll en què hi ha una cruïlla; hem d’anar cap a l’esquerra. Aquí, hi ha una altra dada interessant, ja que hem entrat a un altre municipi, Sant Privat d’en Bas. Més endavant el paisatge, per primer cop, s’obre havent vistes interessants sobre les Preses i la Vall d’en Bas, a més de les muntanyes de puig Llançada i el Puigsacalm. Som al coll del Macià. Prosseguim per la pista, i poc després hi ha una cruïlla, aquí hi ha un corriol, a mà esquerra que duu a l’oratori de Sant Pere Màrtir.

Un cop feta la visita reculem per continuar per la pista. Progressivament el camí tendeix a descendir per recuperar el desnivell guanyat a la primera part de la sortida. Transitem pel bell mig d’un bosc de faig, sempre atraient. Mica en mica, ens tornem a apropar al poble. En arribar al pont de l’Esquellering, sobre la riera de Riudaura, s’ha d’agafar un corriol a l’esquerra que duu al poble. L’església amb el campanar i una torre de defensa, de base circular, ens donen la benvinguda.

La durada ha estat de quatre hores, amb les aturades reglamentàries per observar els atractius i per esmorzar, però es pot fer amb tres.

L'Esquirol - Cantonigròs

Nova sortida per la comarca d'Osona a la zona del Cabrerès, aquest dissabte 5 de juny amb el nostre gran guía Toni Vilaró. De fet hem seguit un tram més de l'antic Camí Ral de Vic a Olot. (fa uns dies vàrem fer de l'Esquirol direcció Vic) Hem sortit del mateix poble de l'Esquirol o Santa Maria de Corcó on s'ha de fer una ullada a l'Esglèsia. Abans de sortir del poble cal passar la riera de les Gorgues, per un pont de tres arcs i que enfila cap al carrer del pont, per anar sortint del municipi. La propera hora transcorre per l'antic Camí Ral, trepitjant les pedres en forma de llosa i que s'ens fa una idea de com de complicat devia ser passar amb carro. La zona està plena de Dolmens, nosaltres ens hem aturat al de Puig Sespedres ja que està a tocar el camí. Al arribar a Cantonigròs, un dels 4 nuclis de l'Esquirol, travessem el carrer Major fins a la parròquia de Sant Roc on es pot fer un descans, i en el nostre cas a l'ombra ja que el sol ha apretat de valent.

Reculem una mica el carrer Major i trenquem a la dreta per anar sortint del poble. Cal contemplar també les vistes del Pla d'Aiats i la Serra de Cabrera. Trenquem a l'esquerra, passant per el costat del camp de futbol i ens endinsem a la Foradada. Si el primer tram del camí coincidia amb el camí de Sant Jaume, ara agafem el GR 151 afegit ara als camins del Bisbe i Abat Oliba. Comencem a baixar un camí molt ben fresat que amb 10 minuts ens porta al salt de la Foradada. Un lloc explèndit i alhora feréstec on destaca el forat que hi ha a la roca i que segons ens expliquen quan hi entra el sol es pot veure l'arc de Sant Martí. Nosaltres però el que hem vist clar és que aquí s'ha de fer parada i fonda. De fet hi ha força gent que hi van a passar el dia i fins i tot a banyar-se.

Un cop ben tips continuem el camí ara vorejant la inmensa roca per anar a dins del forat primer i llavors pujant gairebé a sobre per un tram encadenat, però sense perill, nomès cal vigilar un xic.

A partir d'aquí tornem a contemplar com la riera va passant entre mig de cingles i roques inmenses, amb talls profunds de terreny que fan que sigui un paratge especial.

Ara el recorregut per sort nostra, va passant per l'ombra i ens acosta un altre cop al punt de sortida, l'Esquirol. En total son uns 9 kilòmetres amb un desnivell acumulat d'uns 400 metres fàcils de fer. Nosaltres hi hem estat 5 hores amb parades incloses (amb 3 hores es pot fer).

Avui s'ha incorporat al grup en Toni, un senderista que no se si l'hem fet anar massa lent, amb les nostres gravacions. I ens ha fallat en Chueca i la Irene. En Joan en canvi, va escalant posicions al rànquing tot i que no se si li haurem de treure algun punt per els comentaris anònims que fa al bloc. (jeje) I per acabar una bona notícia per tots aquells seguidor del bloc i del Facebook que no poden veure el programa per TV Ripollès, ja que ben aviat podreu veure les sortides per internet.