diumenge, 22 de setembre de 2019

Casserres - Set Portes

CASSERRES – SERRAT DE LA MADRONA – BAUMA DE LES SET PORTES
Mª Clara Martínez. Dissabte 3 agost 2019
Una caminada vistosa, entretinguda i amb racons molt interessants per visitar. I sobretot, planera i assequible a molta gent. Iniciem el recorregut d’avui a la vila de Casserres. El poble de Casserres es va formar a partir d'un llarg carrer que unia el castell amb l'església de l'Àngel Custodi. Del castell, que probablement era situat al lloc on posteriorment fou construït l'actual ajuntament, no en queda cap resta, però fou una gran fortalesa i jugà un paper decisiu en el procés de repoblació i reconquesta del territori. Aquest carrer era format per cases unifamiliars entre-mitgeres, les quals es reformaren durant els s. XVII i XVIII;
avui és conegut amb el nom de Carrer Major i Plaça de la Creu.



 







Sortim del poble i enfilem cap el Serrat de la Madrona. Per pistes forestals i terreny planer. Passem pel costat d’alguns masos que, malgrat les seves reformes, mantenen traces de la clàssica estructura típica catalana. No tardem en arribar al Serrat de la Madrona i coronar el seu cim, on hi trobem un vèrtex geodèsic i una estelada. I el millor de tot, les impressionants vistes sobre la plana berguedana, les serres que envolten Berga, Montserrat... fins i tot el Port del Compte, que treu el nas per darrera. És un cim arrodonit, molt erosionat i format per grans roques que ens fan de mirador. Al seu voltant s’han trobat
restes arqueològiques que indique que podria haver-hi hagut assentaments humans que es remuntarien a l’Edat del Bronze, passant per algun punt de vigilància o assentament temporal a l’Edat Mitjana.
Baixem del turó, visitem la petita ermita del Roseret i ens dirigim al petit nucli de Fonollet, on hi destaca l’església romànica de Sant Sadurní de Fonollet. l’absis queda mig amagat per la casa de Cal Fuster, i a migdia hi ha adossada la rectoria, cosa que acaba de desfigurar l’obra romànica. 

 









La primera notícia que es té de Fonollet apareix l'any 983 en l'acta de consagració de l'església de Sant Llorenç, prop de Bagà, com una de les seves possessions. El lloc fou patrimoni de la família vescomtal del Berguedà des del segle XI. La present església correspon a finals del segle XII o inicis del XIII, tot i que possiblement una església anterior a aquesta fou edificada en aquest lloc. També en formen part de Fonollet alguns masos disseminats que hi ha per la zona. Fa molta calor, i a l’ombra de l’església trobem el lloc ideal per fer una aturadeta i recuperar forces amb l’esmorzar. Degut a la forta calor, no podem oblidar en cap moment la constant hidratació. En dies com aquest cal portar gran quantitat d’aigua. Les fonts són majoritàriament seques.
Ens tornem a posar en marxa i comencem a trobar diferents camins amb indicacions per fer la tornada a Casserres, i triem la que ens porta a visitar la Bauma de les Set Portes, també coneguda amb el sobrenom de Cafè de les Set
Portes. Abans d’arribar a la bauma ens desviem uns metres per veure el Roc de la Mel. És una gran bola de pedra sorrenca que per la banda del darrera té un parell de cordes que ajuden als més intrèpids a enfilar-se fins al cap de munt.
Sembla ser que aquest bloc de pedra hauria estat batejat amb el nom del roc de la mel per la gran quantitat d'arnes d'abelles que hi havia als voltants. Tanmateix hi ha una llegenda que conta que sota del roc hi havia amagada una
olla molt gran plena de mel. Seguim per la pista forestal i arribem a la gran Bauma obrada de les Set Portes. 












Es tracta d’una bauma ubicada dins d'una paret rocallosa sorrenca que ressegueix tot el seu perímetre frontal, de 2 metres d'altura màxima per 50 m de llargada i 6 m de profunditat. Presenta una paret frontal que fa la funció de façana construïda amb pedra i tàpia per sota de la visera de la bauma on es veuen sis obertures i una tapiada. L'espai interior està compartimentat a mena d'estances destinades a varis usos com l'estable pel bestiar, o les habitacions pròpiament dites. Una de les estances té un forn de pa en molt bon estat. Segons informació oral hauria estat habitada des del Paleolític. En època de guerres serví com amagatall i durant les guerres carlines va ser utilitzada com a presó. Avui en dia encara s'observa el mur que envoltava la presó i alguna de les torres de vigilància. Més tard va ser utilitzada com a habitatge fins la segona meitat del segle XX per 7 famílies, almenys fins l'any 1946.
Després de passar una bona estona tafanejant per tots els racons de la bauma, ja posem rumb directa a Casserres. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: