dijous, 26 de setembre de 2019

Estany de Lanós

Estany de Lanós - Mª Clara Martínez - Dissabte 24 agost 2019

Magnífica sortida a la Catalunya Nord, en aquesta ocasió per anar a veure l’Estany Lanós. La Catalunya Nord és la part històricament i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659). Comprèn les comarques històriques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i el nord de la Cerdanya (que es coneix com a Alta Cerdanya).
Per arribar a l’inici de la ruta d’avui, hem d’anar a la població de Porté-Puymorens per la carretera N20. Just passat el riu, Surt una pista de la nostra dreta amb la indicació Route des Lacs. Està tota asfaltada, i al final hi ha la zona
d’aparcament. Aquesta ruta cal fer-la en sentit horari, sobretot a l’estiu. Al principi farem la pujada forta per la part solana, quan encara estem fresquets, i la baixada per sona més boscosa. Comencem enfilant-nos per un sender força costerut, que en poca estona es troba amb el GR-7, que anirem seguint fins l’Estany Lanós. Passat el tram inicial més costerut, el camí es suavitza una mica, malgrat que no deixa de pujar. Arribem a un enlairat mirador, una esplèndida balconada sobre l’Estany de la Font Viva. Arribats a aquest punt ja hem guanyat
quasi 500 metres de desnivell positiu.











Seguim amunt, pel GR-7, ara ja en suau pujada, fins al peu de la presa de l’Estany Lanós. Hem anat trobant les boques i les escombreres d’antigues mines de ferro, molt comuns en aquesta zona. També hem trobat diferents restes d'instal·lació, restes de les vagonetes que treien el ferro de les mines i restes de
l’antic telefèric que pujava i baixava els materials durant la construcció de la gran presa. La massa d'aigua més gran de la Cerdanya, l'estany de Lanós, es troba situada en un indret idíl·lic i està encerclada per una munió de muntanyes espectaculars. Al mateix temps, aquest estany és un dels punts de partida més
utilitzats per recórrer el massís del Carlit. 



Per la seva gran capacitat, a començaments del segle xx es va plantejar d'aprofitar-lo per proporcionar electricitat a la vall de l'Arieja. Les protestes (1916) dels regants de la Baixa Cerdanya, que temien que s'assequés el riu Querol, no s'acabaren fins a l'arbitratge del rei de Suècia el 1957: es construí una resclosa de 45 metres d'alçada i 177 d'amplada, que elevà 39 metres el nivell del llac i en feu créixer el volum fins als 70 hm3; dos rius tributaris de l'Arieja, el riu de Siscar i el de Bessines passaren a aportar aigua a l'estany, i la resclosa subministrà 50 hm3 l'any a dues centrals elèctriques de la banda d'Acs, a l'Arieja. En compensació, un canal subterrani de 5 quilòmetres passà a tornar al riu de Querol des de l'alt Arieja un cabal de 0,6 m3/s, equivalent als 20 hectòmetres cúbics que, sinó, perdrien els regants riu avall. No deixem passar l’oportunitat de fer un tomb per all i gaudir de la bellesa dels racons i l’entorn. 

 









Iniciem el camí de tornada, tot seguint marques grogues. Passem pel costat del refugi Barraca dels Enginyers, i on se suposava hi havia d’haver un refugi obert, ho trobem tot tancat. I la font que hi ha al davant tan sols goteja. Seguim baixant, el camí és força rocallós, amb algun petit tram que creu alguna tartera.
Arribem a l’Estany de la Font Viva, un espai idíl·lic, amb un grup de cavalls que no dubten en apropar-se a la gent i pidolar alguna cosa de menjar.

 


 





A aquest estany sol venir-hi molta gent a pescar, atès que per la riquesa de les seves aigües hi abundes les truites. Seguim el nostre camí, en direcció a l’Estany de Passet, on hi ha les instal·lacions de l’empresa de tirolines TIROVOL.
A pocs metres de les tirolines tenim els cotxes, i aquí donem per finalitzat el programa d’avui. Una ruta molt recomanable, cal estar una mica en forma pel seu fort desnivell, però no té cap més dificultat. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

1 comentari:

  1. I en cara que sigui llegenda, o no!
    Diuen que el varen fer embassament per matar tants de serpents com n'hi havia

    ResponSuprimeix

Títol:
Escriu: