Manlleu - Roda de Ter

MANLLEU–CAMÍ VORA TER–JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE L'ESQUERDA

(Escriu: Mª Clara Martínez - sortida dissabte 16 desembre 2017)

Comencem la caminada d'avui a Manlleu, comarca d'Osona.

Sortim de l'estació de tren, amb un fred que pela, i ens dirigim al passeig del Ter. Aquest passeig, és el centre d'oci i de lleure a cel obert més gran i més viu de Manlleu. Al llarg de més de 2km anem descobrint alguns dels elements més característics d'aquesta zona i del riu al seu pas per la ciutat: antigues fàbriques que utilitzaren la força del riu, canals i rescloses encara ben

visibles, els rentadors públics i l'embarcador. Al final del passeig hi ha el Museu del Ter, a l'antiga fàbrica de Can Sanglas, que disposa de tres exposicions permanents: La fàbrica de riu, la societat industrial, i els rius mediterranis.

Seguim el nostre camí i ens dirigim al poble de Les Masies de Roda, passant per la masia El Bac de Roda. Aquesta és una de les cases pairals més antigues d'Osona. Aquí hi va viure Francesc Macià i Ambert, conegut com en Bac de Roda, ja que es casà amb la pubilla del mas. Durant la guerra de Successió, en Bac de Roda, comandava un grup de 600 fusellers a favor de Carles III. Va lluitar contra les tropes de Felip V. Va morir penjat al Puig de les Davallades de Vic quan es proclamà la victòria de Felip d’Anjou.

La població de Les Masies de Roda està localitzada bàsicament en masos, que la majoria tenen una llarga història, i en quatre nuclis de població separats entre ells: les Cases Noves, l’Esquerda, Fontanelles i el Vicenç.

Seguim avançant i de seguida trobem Roda de Ter. És un dels municipis amb menys extensió territorial de tota la comarca, tan sols 2,23 km2, ja que l'any 1805 el seu territori es va dividir en escindir-se’n les Masies de Roda. Antigament, aquests dos municipis, formaven Sant Pere de Roda. Travessem el poble i ens dirigim a l'Esquerda.

L'Esquerda és una península formada per un dels meandres del riu Ter, i aquí hi trobem el jaciment arqueològic de l'Esquerda, que aprofita els primers espadats sobre el riu Ter quan aquest s'endinsa a les Guilleries. Aquest fet li dóna una situació estratègica i de control sobre la Plana i sobre la principal via de comunicació cap a la costa gironina. Segurament això explica les contínues ocupacions humanes del lloc des de la prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Des del 1977 s'hi realitzen excavacions arqueològiques sistemàtiques que han demostrat que els seus primers pobladors pertanyien a l'edat del bronze. El poblat va ser abandonat i tornat a ocupar diverses vegades. El despoblament final de l'Esquerda comença cap a la fi del segle XIII, coincidint amb una sèrie de lluites feudals. La zona s'incendia diverses vegades (nivells d'incendi testimoniats arqueològicament) fins a la definitiva destrucció el 1314. A causa d'això la gent marxa cap a una zona més tranquil·la i més ben comunicada, formant un nou nucli al cap del pont. Aquest serà l'origen de l'actual Roda de Ter. Aquest és un lloc immillorable per fer una bona parada per esmorzar i per gaudir de les fantàstiques vistes que es poden contemplar des de la punta d'aquesta petita península sobre el meandre del riu.

Tenim una esplèndida vista de la plana de Vic, el massís de Cabrera i els Pirineus al fons, així com de la colònia Salou, que conserva tots els seus edificis a la vora del riu, mut testimoni de la important industrialització d'aquesta zona anys enrere.

Deixem enrere l'Esquerda i tornem a Roda de Ter, on passem pel Pont vell, que té l'església de Sant Pere en una banda i la capella de la Mare de déu del Pont a l'altre.

Abandonem Roda de Ter tornant a resseguir el riu, pel Camí Vora Ter. Aquest sender es correspon amb el GR-210. El projecte del GR 210, conegut també com a camí Vora Ter, va néixer l’any 2002 amb l’ambiciós objectiu de resseguir el curs del riu Ter des del seu naixement als Pirineus orientals fins a la desembocadura a la Mediterrània. Actualment, el tram de GR senyalitzat comprèn tot el Ter a la comarca d’Osona: des de la Farga de Bebié a la Presa de Sau. Continuem descobrint les restes d'antigues fàbriques i les seves rescloses, que formen sals d'aigua de gran bellesa. El riu, degut a totes aquestes rescloses que frenen l'aigua, baixa molt plàcid i emmiralla els grans arbres que l'envolten. Sovint trobem zones de lleure, amb bancs i taules, ideals per passar un matí o una tarda gaudint de la bellesa d'aquest paisatge.

Ja a prop de Manlleu deixem el riu i passem per l'església de Sant Miquel de la Guàrdia, que durant segles va ser una parròquia independent.

I ja de retorn a la ciutat de Manlleu. No podem deixar de visitar l'església de Santa Maria, al voltant de la qual es va formar el primer nucli urbà, i la plaça Fra Bernadí, una de les places porticades més espaioses de Catalunya i màxim exponent del creixement urbà de Manlleu gràcies a la industrialització de mitjans del segle passat.

I aquí donem per finalitzada la ruta d'avui. Una ruta molt fàcil, molt bonica i que recomanem a tothom. Us esperem a la propera, que serà, com sempre, tot caminant per Catalunya.