dissabte, 13 de gener de 2018

Ripoll - Sant Jaume de Frontanyà

Aquesta setmana (dilluns 8 de gener 2018) hem fet una excursió amb l'Antoni Llagostera seguint l'antic camí ral que unia Ripoll i Sant Jaume de Frontanyà. Aquest havia estat molt important en el seu moment, molt transitat per pagesos que anaven al mercat de Ripoll i per traginers. La sortida l'hem fet des del pont del Raval, un dels punts d'entrada a la vila.  En aquest carreró hi trobem algunes cases molt antigues com el Casal del Taurinyà o el de can Jordana. Masies que també es trobaven a fora de les muralles i que volien tenir una vivenda protegida dins el nucli enmurallat.

 









Deixant mica en mica la capital enrere, anem passant el pla d'Ordina per la pista que ens porta a la font d'en Jordana o el Clomarot.  Cal seguir cap a Garona i per sota el Vilà fins a la casa dels Tres Plans. En aquest punt s'ha d'agafar un corriol que puja emprenyat fins al coll de Bufatals a 718 metres.
Aprofitant la nevada del dia anterior, podem gaudir d’unes vistes privilegiades dels cims nevats, com Sant Amand i el Taga, i més endavant els Torreneules o el Puigmal entre d’altres. El camí ens ha fet una mala passada ja que al obrir una pista nova per desemboscar, no hem sabut trobar el sender que ens hauria d’haver portat fins a Bufatals.  Hem seguit la pista fins a la casa de Vilardell i en aquest punt hem pogut recuperar la pista direcció a l’Auró. D’aquesta manera hem afegit un parell de kilòmetres a la ruta, que ja és prou llarga.

 










Quan arribem a l’Auró, a 1.027 metres sens obre una exensa plana amb diversos plans, tots ells amb el seu nom i presidits per una gran masia. Un bon lloc per esmorzar. Més endavant passem per el coll de Can Carles on ja fem el canvi de divisòria d’aigües del Ter cap al Llobregat. Aquest coll és una cruïlla de camins importants. A part del que estem fent, hi passa el que unia Matamala, a les Llosses i Gombrèn i també la carrerada del Lluçanès, el gran camí ramader que permetia als ramats accedir a les zones de pastura de l’Alt Pirineu Oriental.  Encara podem veure les restes del que havia estat l’Hostal de Can Carles, un important punt de reunió i descans. Molt a prop també hi trobem les restes de Can Gil, una casa que pertanyia al carrer de Cerdanya. Un seguit de cases, avui arruïnades, que servien de servei a les necessitats dels camins ramaders.
Canviem de vessant i ara de baixada ens acostem cap a la riera de Merlès i cap el veïnat de la Riba al terme municipal de Les Llosses. Hi trobem una església dedicada a Sant Esteve, una rectoria i una gran masia.

 










Des d'aquest punt hem optat per deixar una estona el camí ral real i fer una variant seguint una pista a tocar de la riera. Val la pena ja que hi trobem forçes elements interessants.  Primer el Molí de la Riba, actualment la casa està ben condicionada.  Un tram més amunt un petit embassament per captar l’aigua. Tot i que actualment no s'utilitza, l'aigua acumulada ens ofereix un espectacle de la natura, on pràcticament estava tot glaçat.  I el punt més espectacular, un petit gorg, el de Caselles.  Hi trobem un petit salt d'aigua i una bauma sota seu.


Acabem de fer una mica més de pujada cap a la casa de les Planes i mica en mica ens anem acostant al punt final de la excursió. Som a Sant Jaume de Frontanyà, actualment el segon poble més petit de Catalunya, darrere de Gisclareny.  Ja estem a la comarca del Berguedà i també hem canviat de provincia, la de Barcelona.











Hi destaca la famosa església de Sant Jaume, una veritable joia del romànic català, bastida al segle XI.  El nostre guia, l’Antoni, ens aclareix però que estem davant una col·legiata prioral, una canonical, no d’un monestir. Una col·legiata és una església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals, vivint en comunitat però amb rendes separades. El poble és un petit conjunt d’una vintena de cases, arrenglerades en pràcticament dos carrers que conflueixen a la plaça de l’església. Cada vegada hi ha menys habitants i alguns dels seus restaurants han anat tancant. És el cas de la fonda de Cal Marxandó. Un establiment més que centenari que en Cèsar August Torres ja ho explicava l’any 1905. Nosaltres però hem trobat aixopluc a la Casa Blanca que es dedica al turisme rural. Una familia encantadora que també està a les portes de la jubilació i sembla que els fills no volen continuar el negoci.  Esperem que no tanquin portes.


En definitiva una ruta que antigament s’utilitzava per anar a Ripoll, a mercat, fent uns 23 kilòmetres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: