Orpí - Riera de Carme

ORPÍ – RIERA DE CARME – COVA LA CENSADA NOVA

escriu Mª Clara Martínez 

Magnífica sortida per terres de l'Anoia el passat dissabte 12 de maig.

Iniciem la caminada al poble d'Orpí. Aquest poble es troba a dalt d'un roquer que domina la riba dreta de la riera de Carme i amb esplèndides vistes. Està format per l'església, la rectoria, un gran casal que correspon a l'antic castell i unes poques cases més. Tot el conjunt ha estat restaurat recentment, i actualment té funcions d'habitatge, restaurant i allotjaments rurals.

Vist i recorregut el conjunt arquitectònic, per un corriol en fort pendent, baixem fins a trobar la riera de Carme. Just en el punt en que arribem a la riera, trobem el petit nucli de Santa Càndia, on en destaca la seva església, un notable edifici gòtic.

I ja som a la riera de Carme. Una primavera molt plujosa ha fet que ,aquesta i quasi tots els rius i rieres de Catalunya, vagin plens d'aigua. L'espectacle és fenomenal. Tot un festival de gorgs i salts de tota mida s'obre als nostres ulls. A part de les caminades a peu, aquesta riera és molt apreciada per fer barranquisme. S'hi troben tobogans, gorgs prou fondos per cabussar-s'hi des de força alçada, i un engorjat preciós que tan sols es pot recórrer des de dins l'aigua.

Creuem la riera i comencem a seguir un sender molt ben marcat i senyalitzat. Uns plafons explicatius ens ofereixen informació sobre l'entorn. De seguida trobem els primers saltants. En aquest primer tram la riera és ample i el camí fa de molt bon caminar.

 

Una mica més amunt, un parell d'espectaculars salts que formen grans i profunds gorgs. Les aigües dels gorgs i la riera en general es mostren força marronosos. Això es degut a que ha plogut amb força els darrers dies. El camí s'enfila una mica, en moderat pendent, amb alguns cables que fan de passamans, i s'allunya del llit de la riera. És el tram de l'engorjat, que nosaltres tan sols podem veure des d'una certa alçada.

Arribem al cap de munt de l'engorjat i aquí és on deixem la riera. Passem per davant de Cal Llenç i ens dirigim al mas de la Censada Nova. Poc abans d'arribar-hi, una pista forestal que surt per la dreta, en moderat ascens, ens porta fins a la boca de la Cova de la Censada Nova.

Aquesta cova té uns 350 metres en total, amb -35 metres de desnivell. La seva entrada és quasi quadrada, amb poc més d'un metre de diàmetre, però de seguida ens trobem en una gran cavitat, plena de grans blocs, i amb minúscules estalactites en formació. Com a curiositat, del sostre en pengen una mena de fils negres, que no són altre cosa que les puntes de les arrels dels arbres que hi ha pocs metres per sobre del

nostre cap.

Vista la cova, desfem un tram de camí i prenem direcció al Mas Françola, passant pels molins de Baix, del Mig i de Dalt. Aquests tres molins formaven part de les propietats del gran Mas Françola. Ens movem per una zona molt planera, i hi trobem terres de conreu i algunes vinyes.

En arribar al Molí de Dalt ens desviem a l'esquerra per pista forestal en moderada pujada, fins el coll d'Orpí. Tornem a estar envoltats de bosc de pi i d'alzina, i trobem alguns murs i barraques de pedra seca, mut testimoni del predomini de les vinyes abans que arribés la fil·loxera i acabés amb quasi la totalitat d'aquestes vinyes.

I en suau baixada, gaudint de l'esclat de la primavera en camps i boscos, arribem de nou a Orpí, on hem començat la caminada.

Una magnífica ruta per descobrir racons de gran bellesa i admirar la gran diversitat de paisatges i ambients naturals. Gens complicada, per camins fàcils i ben marcats, i d'una gran bellesa.

Esprem que us hagi agradat i us esperem a la propera.