Siurana

Mª Clara Martínez (dimecres, 31 maig 2017)

Preciosa ruta, la que hem fet avui, per la comarca del Priorat. Anem fins a Cornudella de Montsant, i poc abans d'arribar, trobem una desviació a la dreta que ens porta fins un aparcament a tocar de la presa del pantà de Siurana. Deixem els cotxes en aquest aparcament i comencem a caminar allà mateix, per una pista que trobem a la nostra dreta, i que va vorejan el pantà.

Avui no és massa ple, però el color i la transparència de les seves aigües, amb el reflex de les altes cingleres que l'envolten, li atorguen una gran bellesa.

Anem vorejant el pantà fins arribar al riu Siurana. Aquí prenem un sender per anar remuntant el seu curs. El que sembla un riu com qualsevol altre, amaga tolls i salts d'aigua de gran bellesa, com el toll del Forn, o el de la Palla, al Barranc de la Foradada. Són racons que a l'estiu conviden a fer una aturada i donar-se un bon bany. Aigües de colors sorprenents, farcides de petits peixets i granotes, custodiades per altes parets de roca calcària.

Anem seguint riu amunt fins a trobar una bifurcació amb un camí que surt a la nostra esquerra i que ens ha de portar al petit poble de Siurana, a dalt la cinglera. Hi ha un pal indicador que informa que en menys de dos km serem a dalt. La calor es forta, i el camí té un desnivell considerable. Es tracta d'un grau, un d'aquest passos que s'utilitzen per pujar i baixar de les cingleres: el Grau de la Trona. Aquest és un antic camí de bast, empedrat i molt còmode de pujar. A mesura que anem pujant, les vistes van guanyant bellesa. En pocs minuts tenim, molts metres per sota nostre, el pantà i el riu que uns minuts abans anàvem seguint. Alternem cingleres de pedra calcària de color blanc, amb d'altres de color vermell intens. El blau del cel, el verd de la vegetació i el canviant color de la roca, ofereixen un espectacular contrast de colors.

Anem pujant de mica en mica, i arribem a un lloc anomenat La Trona. Una balconada sobre el riu i un impressionant sortint de la roca, formen un racó de gran bellesa. Ja quasi som dalt de la cinglera, i aquest és un bon lloc per fer una aturada i recuperar forces amb un bon esmorzar.

Ja refets de la pujada i amb les piles carregades, acabem de pujar fins dalt, fins el poble de Siurana. Aquest poble es troba situat al cim de la cinglera, amb imponents estimballs a cada costat.

És un petit nucli de població que depèn de Cornudella de Montsant. Petit però amb molta història i farcit de llegendes. El primer que trobem és el castell, o el que en queda d'ell, atès que es troba força malmès. Actualment està en procés de restauració. Aquest castell va ser construït durant la invasió dels musulmans i que per la seva situació va ser molt difícil de reconquistar. Va ser l'últim castell reconquistat pels cristians a Catalunya.

Al seu costat hi ha el «Salt de la Reina Mora.» És una balconada sobre el pantà, amb una gran roca al costa que fa de mirador. Conta la llegenda que, quan els cristians van conquistar el castell, la reina mora que n'era la propietària en aquells moments, va preferir saltar al vuit amb el seu cavall des d'aquest punt abans de caure en mans dels enemics....

A continuació del castell hi ha el poble. Molt petit, de cases antigues i carrers estrets i costeruts, però amb una gran bellesa. Conserva molts elements arquitectònics antics: finestres d'estil gòtic, porxos, parets molt gruixudes i finestres amb porticons de fusta. Són diversos els llocs que, per la situació d'aquest poble, ens fan de miradors i ens permeten gaudir de vistes espectaculars. I l'església de Santa Maria, consagrada a la Mare de Deu de l'Aigua. També aquí hi trobem una història molt antiga que ens diu que, anys enrere, es feia una romeria fins a aquesta església per demanar a aquesta Mare de Deu aigua o protecció per les collites.

Vist el poble i tots els seus elements més interessants, iniciem el retorn cap el pantà de Siurana. Anem seguin un camí empedrat, en fort descens i amb marques grogues i blanques de PR. No tardem massa estona en tornar a ser a la riba del pantà. Ja tan sols ens queda acabar de vorejar-lo, passar la presa, i tornar al lloc on al matí havíem deixat els cotxes.

Aquesta ha sigut una ruta molt bonica i variada. Hem gaudit de salts d'aigua amb fantàstics tolls, de vistes espectaculars, i ens hem amarat d'història.

Una ruta fàcil de seguir, amb la única dificultat del desnivell per pujar i baixar de les cingleres. Molt recomanable a l'estiu si, a més, es vol gaudir d'un agradable bany en el pantà o en algun dels gorgs, però precaució amb el sol i la calor, sobretot a la part baixa del riu, on l'humitat i la manca de vent poden convertir la riba del riu en un forn. Esperem que us hagi agradat i us convidem a continuar seguint les nostres rutes, com sempre, tot Caminant per Catalunya.