dimecres, 12 de juliol de 2017

El Canigó

El passat 7 i 8 de juny vàrem fer una sortida amb la pujada a la Pica del Canigó com a objectiu principal. El primer dia va transcorrer per el GR-10 entre els refugis de Batera i Cortalets.
A Batera s'hi arriva des del poble de Corsaví, a tocar d'Arles i Prats de Molló.
El mateix refugi és un edifici que pertanyia a les antigues mines que hi havia en aquesta zona, de fet, al principi del recorregut anem trobant altres construccions, escombreres i antigues pedreres que mostren aquesta activitat que va durar fins l'any 1987.











Passant per el coll de la Cirera, anem deixant les restes mineres per les zones de pastura i les primeres vistes. Aquesta etapa que forma part del Tour del Canigó, és coneguda com el balcó del Canigó, per les seves vistes panoràmiques a la plana del Rosselló, l'estanu de Salses i al fons el mar.
Al llarg de la travessa anem trobant molts edificis d'arquitectura popular:
el refugi forestal de l'Estanyol o l'abric de Pinatell entre d'altres. Tots dos pertanyents al municipi de Valmanya.











Una primera jornada de 18 kilòmetres que acaba al refugi de Cortalets que pertany al municipi de Taurinyà. L'accès en vehicle es fa des de Prades de Conflent. Fou inaugurat el 4 de setembre de 1899 pel Club Alpí Francès. Un dels primers refugis dels Pirineus i que actualment ofereix molt bon servei.
La segona jornada combina la pujada més clàssica a la Pica i la tornada de nou cap a Batera. Uns 19 kilòmetres exigents amb importants desnivells acumulats. Des del refugi s'accedeix per la cara nord, passa per la font de la Perdiu i fent ziga zagues i segueix per una llarga cresta vorejant el Pic Jofre i el Roc dels Isards. El darrer tram no te cap dificultat, tot i que cal anar en compte ja que tot està ple de pedra.


I finalment arribem a la Pica del Canigó, a 2.784 metres. Hi trobem una taula d'orientació i una creu de ferro forjat, de fotografia obligada.
Les vistes son impressionants. Una muntanya símbol dels catalans i lloc d'inspiració del famós poema Canigó de Jacint Verdaguer.
Després de la parada al cim baixem per la coneguda Xemeneia, que no te gran dificultat, però cal anar amb compte. En aquest cas desgrimpem, sobretot els primers metres, els més drets.










Tot baixant arribem als Plans de Cadí i gorgs de Cadí, una zona de pastures que ens ofereix belles imatges amb els petits estanys que hi trobem.
En aquest punt podriem continuar cap al refugi de Marialles però nosaltres hem de fer drecera per tornar al punt de sortida.
Hem pujat al cim del Roc Negre de 2.714 metres i un magnífic mirador de tot l'entorn del Canigó. Tot carenejant assolim el Pic de Gallinassa i ja podem baixar cap al coll de Cirera on de nou, recuperem el GR-10 fins al punt de sortida.
Una excursió per els entorns del Canigó que ens ofereix moltes possibilitats i rutes. Aquesta però és força exigent, sobretot la segona etapa.

1 comentari:

  1. Això si que és fort
    https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3153755

    ResponElimina

Títol:
Escriu: