diumenge, 11 de desembre de 2016

Torrelles de Llobregat

Mª Clara Martínez (dissabte 29 0ctubre 2016)
La d'avui es una bonica ruta que ens porta a descobrir les curioses coves de Can Riera d'una banda, i a gaudir d'esplèndides vistes des del Puig Vicenç i lea Penya del Moro d'una altre. Aquesta es una ruta de dificultat mitjana, de 13 km de recorregut i uns 850 metres de desnivell acumulat. Hi ha trams equipats amb cordes i passos una mica aeris. No es recomanable fer-la amb nens petits.
Ens trobem al terme municipal de Torrelles de Llobregat, a la comarca del Baix Llobregat. Per fer el recorregut d'avui, sortim del poble de Torrelles de Llobregat amb els cotxes en direcció a la casa de colònies de can Mas, que deixem enrere, fins arribar al coll de la Serra de Can Ros, on aparquem els cotxes en una petita explanada. Avui hem tingut la sort que ens acompanyessin dos membres del Centre Excursionista Torrellenc, bons coneixedors de la zona, i que ens han guiat i ajudat a descobrir aquests indrets meravellosos. Hem començat visitant les Coves de Can Rovira.











Per un estret i costerut sender, envoltats de pins i figueres de moro (alerta, més d'un de nosaltres ha acabat amb punxes a les mans...), arribem a aquestes curioses coves. Quedem meravellats davant les seves espectaculars erosions i el contrast del color intens de la roca amb el verd de l'abundant vegetació. Aquestes coves son producte de l'erosió natural, que amb el temps les ha anat modelant i formant les seves curioses formes.
Anem recorrent les diverses coves, descobrint els seus racons i reprenem el sender (hem de baixar un tram per una escala de ferro clavada al terra i força aèria), ara cap el coll de can Riera. Anem planejant durant una estona, fins una cova-balma i la Penya del Cucut, des d'on gaudirem de fantàstiques vistes. De seguida notem que el sender comença a enfilar-se de valent. Ens trobem pujant per un estret corriol, de vegades una mica perdedor, envoltats d'exuberant vegetació. Pins, alzines, molses i falgueres, omplen tots els racons d'aquesta zona més obaga. Per sort, els dos nois de Centre Excursionista Torrellenc coneixen molt bé aquest territori i sempre troben el camí correcte.
El camí es costerut i fins i tot trobem alguns trams equipats amb cordes que ens ajuden a superar els punt més complicats. Solen ser passos entre roques de grans mides que costarien molt de superar sense aquest suport. 
Arribem al cim del Puig Vicens, una muntanya de 467 metres, i que es el punt més elevat de Torrelles de Llobregat i de la Serra de can Güell, que es on es troba ubicat. Les vistes des d'aquest modest cim son espectaculars....










Deixem enrere el Puig Vicens, i comencem a baixar cap a la Vall d'Arús.
Allà visitem la cova Bogunyà, també coneguda com «el polvorí»
Aquesta es una gran cova, originàriament una mina de guix, i que durant la Guerra Civil Espanyola va ser utilitzada com a polvorí, de aquí el seu nom. No es molt recomanable endins-sar-se en ella, atès que el sostre està en molt males condicions. Ja hi ha hagut molts despreniments, i si ens fixem, veiem que hi ha moltes pedres a punt de caure.
El nostre proper objectiu es la Penya del Moro. Tocarà tornar a fer un esforç i remuntar uns quants metres, però de ben segur que val la pena...
Abans, però, en el nostre camí hi trobem les restes d'un antic forn de calç. Les parets semblen vitrificades. Però es degut a la sorra que s'ha de tirar per aconseguir la calç. I per fi, la penya del moro. El darrer tram per pujar-hi es pot fer de dues maneres: seguin un molt costerut tram que s'enfila molt fort tot seguint el tallafoc d'una línia elèctrica, o seguin una pista forestal una mica més llarga. En aquesta ocasió es va seguir el tallafoc, però aconsello anar per la pista forestal. Es una mica més llarg, però de millor caminar. El terra del tallafoc és argilós, i com que és moll, rellisca moltíssim. Ha sigut molt dur, arribar a dalt.
La penya del Moro es un sortint de roca, a 466 metres d'alçada (quasi la mateixa que el Puig Vicenç), un mirador natural que ens ofereix de nou unes vistes impressionants. Des d'aquí iniciem el descens i la tornada als cotxes.
Poc després de la Penya del Moro, trobem una curiosa barraca de pedra seca. Malgrat que n'hi ha moltes per aquesta zona, aquesta crida l'atenció pel gran mida de les pedres amb que va ser construïda, sobretot les que fan de coberta. A partir d'aquí, els set km que falten fins els cotxes són com una passejada. Preciosos boscos de pins i fantàstiques vistes, tot resseguint el serrat de Can Güell, fins arribar al punt on havíem deixat els cotxes.


Una nova excursió que ens ha fet descobrir la riquesa de paisatges i els encantadors racons de Torrelles de Llobregat. Sens dubte, molt recomanable.
Fotos : Julio Santiago

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: