dijous, 22 de desembre de 2016

La Grevolosa

Mª Clara Martínez (dissabte 12 novembre 2016)

Avui aprofitem que estem a la tardor i els arbres de fulla caduca es troben en tot el seu esplendor, per fer una visita a uns dels paratges naturals més impressionants de Catalunya: la fageda de la Grevolosa.
Per arribar fins aquí, anant per la C-37 de Vic a Olot, agafem la sortida a Sant Andreu de la Vola. Uns metres més endavan, quasi davant el restaurant Mas Piguillem, trobem una pista asfaltada a la nostra dreta que, en poc més de dos km, ens porta al punt d'inici de la ruta d'avui. És una ruta fàcil, de 10 km de recorregut i 490 metres de desnivell acumulat. Molt apta per fer amb nens, per camins en general ben fressats i no massa difícils de seguir.
Iniciem la ruta i el primer que trobem és una imitació d'una carbonera, amb un plafó explicatiu, on es mostra com es feia antigament el carbó.
Seguim camí amunt, passem per un pont de fusta i ens seguim enfilant i guanyant alçada, per un bonic sender, amb alguns graons de fusta, fins arribar a l'ermita de Sant Nazari.











Aquesta ermita ha sigut restaurada no fa massa anys. Està tota enguixada i a la zona hi ha un parell de taules i bancs. Un lloc ideal per fer-hi una aturadeta.
Deixem enrere l'ermita i continuem pujant una mica més, per un camí molt ben marcat i envoltats de boix, fins arribar al bosc de la Grevolosa.
La finca de la Grevolosa es propietat de la Generalitat de Catalunya. És dins l’espai d’interès natural de Serres de Milany – Santa Magdalena i Puigsacalm – Bellmunt, i també forma part de la xarxa Natura 2000.
Aquesta és una fageda sensacional. Es troba en una petita vall de la serra dels Llancers, del Prepirineu català, entre les serres de Curull, San Miguel i Cabrera i al sud del cim de Puigsacalm. Pertany al terme municipal de Sant Pere de Torelló.
Alberga faigs de més de 30 metres d'alçada i més de 300 anys, i que conformen un lloc idíl·lic i de gran bellesa. La Generalitat fins i tot diu que és considerada per molts la gran catedral botànica.
Alguns cartells informatius ens marquen la presència d'aquests fajos monumentals. Entre ells, al fons, en el rierol, hi trobem el més gran de tots, amb quasi 40 metres d'alçada. Aquest, i d'altres que ja estàn ben senyalitzats, es un arbre monumental que impresiona tan sols veure'l.
També hi trobem exemplars centenaris de roure, i zones amb un sotabosc mol ric, amb gran quantitat de boix i grévol. I els colors de la tardor donen un magnífic toc de grocs, i rogencs per tot arreu. El terra es cobert per una catifa de fulles rogenques i hi ressalta el verd del boix, que creix exuberant i les molses, que cobreixen troncs i roques, donant a aquest lloc un toc quasi màgic.











Passem per la Font de la Grevolosa (completament seca), i seguim pujant una mica més, fins arribar a la collada de Bracons. En aquest punt ens trobem amb la carretera, que es plena a vessar de cotxes. I es que aquest es punt d'inici de gran quantitat de rutes de senderisme, entre elles la que puja al Puigsacam. A Coll de Bracons trobem un sender que s'enfila a la nostra dreta, amb marques grogues, i que ens portarà a recórrer part de la Serra dels Llancers. És un sender molt fàcil de seguir, que travessa una impressionant fageda amb arbres quasi monumentals. Ben fressat, amb l'al·licient de poder gaudir dels fenomenals colors de la tardor, i d'un terreny agrest, amb parets quasi verticals a la nostra dreta i un fort pendent a la nostra dreta. Al llarg del trajecte trobem miradors (ens hem de desviar una mica del camí cap a la nostra esquerra per pujar-hi), des dels que tenim unes excepcionals vistes del Puisacalm i de la Vall d'en Bas.
La Serra dels Llancers separa dues comarques, Osona deLa Garrotxa. I alhora, dues províncies, Barcelona de Girona.
Seguim aquest sender, gens perdedor, fins el Coll dels Llancers, on girem bruscament a la dreta i iniciem el descens. Aquest descens primer es moderat, i després es converteix en un flanqueig, fins arribar a un esplèndid mirador al massís del Collsacabra. A partir d'aquí tornem a iniciar un moderat descens fins arribar de tornada al lloc on havíem deixat els cotxes.


Una ruta senzilla i fàcil de seguir, molt recomanable per a fer amb nens i per gaudir d'un entorn esplèndid, sobretot a la tardor, on els colors grocs i rogencs fan les delícies dels visitants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: