Rocacorba

Dissabte 20 de febrer de 2016 - Maria Clara Martínez

Avui fem una ruta circular per la zona de la vall del Llémena, al Gironès. Pugem al Rocacorba, des de Granollers de Rocacorba, i anem fins al pla de Sant Nicolau i la Roca Plana de Golany. Una ruta amb espectaculars vistes i racons de gran bellesa. Per arribar fins aquí hem agafat la carretera que va de Girona a Sant Esteve de Llémena, i just al km 21 hi ha el trencall que ens porta a Granollers de Rocacorba.

Iniciem la caminada d'avui fent una visita a Granollers de Rocacorba, on el primer que ens crida l'atenció es un conjunt arquitectònic datat al segle XI, i que es coneix amb el nom de Castell de Granollers de Rocacorba. En realitat, es tracte d'un mas senyorial de propietat particular, molt remodelat al llarg del segle XIX, i segurament molt diferent de com devia ser en el seu origen, en que va ser l'antic centre de la baronia de Granollers.

Just al darrera hi ha l'església de Santa Maria, que en el seu origen era la capella del castell, i que al llarg dels anys es va anar remodelant, emfatitzant els detalls en la construcció i decoració per tal de mostrar el poder de l'església. També hi trobem una casa de colònies, que ocupa una construcció annexa. Vist aquest lloc ens traslladem fins davant de Can Plana, una masia de turisme rural, on iniciem la ascensió al santuari de la Mare de Déu de Rocacorba. Sortim direcció cap a Can Gelats, un mas a mitja reconstrucció. Pel camí trobem vaques, ases i un cavalls, pasturant i prenent el sol en un matí força fred. Caminem amunt, en forta pujada, fins el cim del Turó Rodó.

Des d'aquest punt gaudim d'espectaculars vistes sobre el Pla de Granollers de

Rocacorba, amb la vall del Llémena al fons. Una impressionant talaia des d'on veiem el Montseny, el Far, el Cabrerès, Sant Roc, Puigmal, Pirineus..... Impressionant. Un bon lloc per recuperar forces amb un bon esmorzar.

Seguim caminant, baixem fins la riera de Rocacorba, preciosa fins i tot sense aigua, i anem cap a Can Vives, un altra gran mas a mig restaurar, on hi viu un freixe enorme i solitari al costat de la casa.

No massa lluny d'aquí trobem una curiosa formació rocosa: "Roca­barret" o la Roca del Barret, a la que el temps i l'erosió li han donat aquesta curiosa forma de barret (pot ser més aviat de gran bolet....)

Ara ens trobem just al peu de la muntanya de Rocacorba i l'ataquem per un camí molt antic, a trams empedrat i esglaonat i en forta pujada. L'indret es fantàstic, cobert de molses, roures i alzines. Poc abans del cim hi ha la Cova del Rocacorba, o Arcova, a la que no dubtem en donar un cop d'ull. Ens hem d'arrossegar per entrar-hi, però el seu interior es un passadís d'uns 30 metres, de parets calcàries i força alt. Es diu que aquí va ser on es va trobar la imatge de la Mare de Déu.

No tardem en arribar al cim. El Santuari es troba enfilat al cap de munt d'un gran penyal rocós en forma de proa de vaixell, i des de dalt de tot gaudim d'una excepcional vista de 360º, amb Banyoles i l'Estany quasi als nostres peus. A pocs metres tenim el Puigsou, coronat amb unes grandioses antenes de TV i telefonia, sostre comarcal del Gironès, amb els seus 992 metres.

Ara anem en direcció al Pla de Sant Nicolau. Agafem al camí que ve de Banyoles, i als pocs metres comencem la baixada per un corriol que surt a l’esquerra i en forta baixada. Passem per el Rec de l’Escaleta i una mica més endavant unes escales ens fan fer un descens pel mig d’una fageda impressionant. Arribem al Pla de Sant Nicolau, pertanyent a la comarca del Pla de l'Estany, on visitem la Font de Sant Nicolau, que es diu que raja tot l'any, i la petita ermita de Sant Nicolau de Pujarnol.

Un entorn magnífic, on s'hi pot accedir fàcilment en cotxe des de Banyoles.

Enfilem una suau pujada, fins la Pedra dels Tres Senyors, una fita de terma que senyala la partió de tres municipis, i des don enfilem un nou corriol que, carenejant la imponent cinglera de Golany, ens apropa fins la Roca Plana de Golany, un altre impressionant mirador, aquest sobre la vall de Sant Miquel de Campmajor, a la comarca del Pla de l'Estany. De nou restem una estona fascinats per les impressionants vistes.

De SO a E, tenim el Montseny, El Far, Montner, Puig Capell, Puigsacalm, Puigsallança, santuari i castell de Finestres, Sant Julià del Mont, Mieres, les valls de Torn i Sant Miquel de Campmajor, i al seu fons les serres de Bestrecà, Comanegra, Bassegoda i el Mont. I encara mes enllà, en un dia clar, el golf de Roses. Es hora d'iniciar el descens. Deixem enrere la serra de Golany i per pista forestal arribem al coll Saposa. Ja no queda massa pel final de la sortida d'avui. Ara enfilem un corriol en fort descens, de nou entre alzines, fins el Portaló, un mas abandonat.

I ja en pocs minuts arribem a Can Plana, el lloc on unes hores abans hem iniciat aquesta ruta. Ha sigut una caminada molt variada, en la que hem gaudit d'espectaculars vistes, racons amb molta historia i camins i senders amagats entre boscos d'alzines, roures o espectaculars fagedes.

De dificultat mitjana, pels seus forts desnivells, però molt recomanable.
Fotos: Julio Santiago