Platges de Barcelona

Sortida atípica la que hem fet aquest dimarts 16 de febrer. Primer per que era entre setmana i segon per el seu contingut extraordinari o diferent de les caminades que fem habitualment. L'Antoni Llagostera ens ha proposat fer gran part de la façana marítima de Barcelona, recorrent les seves platges i punts d'interès, que en son molts i molts. Vaja que no els hem pogut fer tots, ja que donaria per fer molts programes.

Així doncs hem començat per la platja de Sant Sebastià, a tocar de l'Hotel Vela i del port comercial i industrial. L'objectiu de la sortida era veure com s'ha anat transformant gran part d'aquest sector que abans estava d'esquena al mar i conèixer la seva història.

En aquest primer tram de la Barceloneta hi ha el Club Natació Barcelona que data de l'any 1907 o el Club Natació Atlhètic Barceloneta, fruit de la fusió del Club Natació Athlètic fundat l'any 1913 i el Club Natació Barceloneta de l'any 1929. El passeig marítim i la plaça del Mar son un exemple de com la ciutat s'ha acostat a les platges. Durant el recorregut anem trobant diverses escultures a l'aire lliure. Per exemple en aquesta plaça n'hi ha una d'acer d'Alfredo Lanz "Homenatge a la Natació". Tocant a la platja i veiem "L'Estel Ferit" de Rebecca Horn i que vol ser un homenatge a la Barceloneta.

Seguint camí passem per les  platges de la Barceloneta i de Sant Miquel. I un parc, el de la Barceloneta on hi ha elements interessants. És el cas del gasòmetre de la Catalana de Gas del 1868. Una vella estructura d'acer que sostenia el dipòsit de l'antiga fàbrica de gas. L'any 1843, el francès Charles Lebon, va fundar la companyia de Gas Lebon, aconseguint el primer contracte d'enllumenat públic per gas amb l'ajuntament de la ciutat.

També hi veiem la Torre de les Aigües, d'estil modernista i construïda l'any 1905. Tornant al mar, hi ha l'espigó del Gas o de Ginebra. Una obra interessant però potser més desconeguda, que va solucionar els problemes d'aigües pluvials que Barcelona havia tingut juntament amb el de Bogatell que trobem més endavant. Durant les obres dels Jocs Olímpics, fou una de les inversions més importants, per millorar la xarxa de clavagueram.

Passem per la platja de Somorrostro que agafa el nom de l'antic barri de barraques. L'any 1954 van ser censades més de 2.400 barraques i unes 15.000 persones apinyades al llarg de tot just un quilòmetre de platja. Van anar desapareixent a mida que es va construïr el passeig marítim. L'any 1966 es van treure les últimes barraques. En aquest barri s'hi va criar la popular cantant de flamenc i ballarina Carmen Amaya, que precissament te dedicada una font en aquesta zona.

I un altre edifici amb molta història, l'Hospital del Mar. Al segle XVI ja hi havia la "Casa de la Sanitat" un centre de quarentena per als possibles contaminats d'ultramar. Actualment funciona com a hospital dotat de gairebé totes les especialitats mèdiques i quirúrgiques. Just al costat hi ha el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, en un edifici peculiar on hi treballen unes 600 persones. Tot seguit entrem a la zona de la Villa Olímpica. Gran part reformada gràcies a l'acolliment de les Olimpiades l'any 1992. Primer trobem les dues torres més altes de Barcelona que fan 154 metres. Una acull l'Hotel Arts i l'altre és la Torre Mapfre amb 40 plantes. Just a sota hi ha la escultura "el Peix de la Barceloneta" de l'arquitecte Frank O. Gehry de 56 metres de llargada i 35 metres d'alçada. Tots aquest elements ja formen part de l'aspecte urbà més conegut i emblemàtic de la ciutat. 

A tocar de mar hi ha el port olímpic amb una molt bona integració urbana. Té 740 amarradors i 85 establiments comercials. Acull el Centre Municipal de Vela, una referència, un centre pilot d'innovació i millora tècnica de l'esport de la vela.

Continuem amb una de les platjes de nova creació, com la de Nova Icària, molt utilitzada per els esportistes que vivien a la Vila Olímpica.

Tot passant per el magnífic parc de Poble Nou, anem trobant també la platja del Bogatell o de la Mar Bella o de la Nova Mar Bella o la de Llevant.

I ja arribem a la zona de Diagonal Mar i el Fòrum. L'any 2014 va ser una de les grans transformacions urbanes de Barcelona. Primer trobem el parc del Camp de la Bota on hi ha varis edificis. Entre ells l'edifici blau, seu del Museu de Ciències Naturals, o el Centre de Convencions Internacional. Antigament s'hi van produir uns fets molt dolorosos de la guerra civil i la postguerra on 1.724 persones vàren ser afusellades pel franquisme. Hi ha un monument que ho recorda. 

I més tocant al mar hi ha l'explanada del Fòrum on s'acostumen a fer esdeveniments i actes de gran format. Destaca la placa fotovoltaica que dóna forma a aquest espai. També hi ha una zona de banys, amb la peculiaritat que no hi ha sorra, com si fos una piscina aprofitant l'aigua del mar. 

I el Fòrum també té port de caràcter esportiu i compta amb la primera Marina seca d'Espanya que permet guardar les embarcacions proegint-les de l'aigua.

I ja estem en terme de Sant Adrià de Besòs punt final de la excursió.

Abans però encara hem vist una altra platja, la central de cicle combinat i l'encineradora i ja a l'altre costat del riu, les tres torres característiques d'aquesta zona, que eren una central tèrmica. I tot plegat amb le riu Besòs deixant les seves aigües al Mediterrani desprès de fer un curs de 17 kilòmetres.

Com veieu una sortida plena d'atractius i històries, algunes de les quals no he explicat per no allargar-me massa. I es que l'Antoni ens ha demostrat que aquesta zona la coneix pam a pam amb  tots els detalls i anècdotes, fruit del seu treball durant la transformació de gran part d'aquest sector coincidint amb els Jocs Olímpics de Barcelona.