Romanyà de la Selva

Dimecres 2 març 2016 - Mª Clara Marínez

Avui hem fet una ruta per les Gavarres marítimes, al Baix Empordà. Sortim de davant l'antiga estació de tren "Font Picant – Bell­lloc", i comencem a caminar per la Via Verda del Carrilet, fins arribar al pont de pedra sobre la riera de Salenys. Tota aquesta via verda, de gairebé 40 km i que uneix Sant Feliu de Guíxols amb Girona, es per on anys enrere hi passava un tren de via estreta. Suaus corbes i desnivells, el fan ideal per fer sortides en bicicleta.

Arribats al pont, girem a la dreta i enfilem una pista en molt bon estat tot resseguint el curs de la riera, i quan arribem a l'antiga planta embotelladora d'Aigües de Salenys, es quan hem de deixar la pista i iniciar un sender que, creuant la riera en diverses ocasions, grimpant per les pedres, o pujant per costeruts senders, ens condueix fins la part més alta i ens fa gaudir de racons de gran bellesa.

El Pou de les Goges (o Pas de la Mosca), els ressalts de la Murtra, l'espectacular salt del Llop, de 55 metres d'alçada, ponts penjats, trams equipats.... racons increïbles, alguns una mica amagats per l'exuberant vegetació, que en alguns moments ens fan suar de valent per la gran humitat que hi ha en el fons d'aquesta riera.

He de dir que, tot aquest tram des del Pou de les Goges, es també una via ferrada, de dificultat baixa, que comparteix espai amb el sender i els trams equipats, oferint-­nos la possibilitat de fer la ruta lligats i passant per dins dels engorjats o per les parets, o a peu, seguint el sender. També val la pena recordar que es passa per dins la riera, que hi ha trams estrets, de pedra, i que amb la humitat poden ser molt relliscosos. Cal estar sempre alerta, sobretot si es fa amb mainada.

Un cop acabada la riera, ens dirigim a la Font Penedes. Aquesta es una de les moltes fonts que hi ha per la zona, i la seva característica principals es que es altament ferruginosa. El brollador es troba dins una edificació, per sota terra. I per tot arreu per on corren les aigües, es pot veure el intens i característic color vermell del ferro. Aquest lloc està condicionat amb una taula i bancs i un gran plataner dona aixopluc els calorosos dies d'estiu.

Un bon lloc per fer una parada i recuperar forces amb una mica d'esmorzar. Amb les piles carregades, enfilem direcció Romanyà de la Selva. Anem seguin el GR­92.1, una variant del que va per la costa, i en paral∙lel a la carretera que puja des de Santa Cristina, alternant pistes i senders, i per boscos de sureres, pins i molt de bruc. En arribar a Romanyà de la Selva, decidim no entrar en el poble en un primer moment i fer un tomb per les rodalies, tot seguin una ruta local anomenada «els Gegants del Bosc»

Comencem per la Font del Prat. Per desgracia i malgrat les darreres pluges, la font no raja. Però donant una ullada al nostre entorn, ens adonem que tot el que ens envolta sembla fet per a gegants, i no ens costa gens entendre el nom de la ruta... Una pila de grans pedres, els plàtans de mides colosals, i una mica més enllà el primer dels arbres monumentals: el Suro Gran de l'Almeda. De fet es el més gran de Catalunya....
Seguim per un sender molt ben indicat i ara son davant el Suro Petit de l'Almena. Be... petit, petit... de fet no te res a envejar al seu germà gran, tan sols un parell de metres el separen de les seves gegantines mides.

Arribem a una pista en bones condicions, i ara el que trobem es el Suro Xato. El tercer dels arbres monumentals, aquest es de baixa estatura, però d'una amplada extraordinària.... Sortim del bosc i creuem la carretera, per davant del cementiri on es enterrada l'escriptora catalana Mercè Rodoreda. Donem una ullada i a través de la reixa veiem la seva tomba, presidida per un bust d'ella mateixa, amb un colom i un llibre obert. Una mica més enllà del cementiri, ens endinsem en un bosc molt bonic de sureres i arribem al dolmen Cova d'en Daina. Es espectacular. Un dels més grans i millor conservats de Catalunya. Un dolmen de grans mides, de galeria catalana i envoltat per un cromlec de 11 metres de diàmetre format per grans pedres en posició vertical. La seva visió ens fa pensar en antigues construccions megalítiques com la de Stonehenge, encara que en miniatura... No podem evitar contemplar­lo de tots els angles possibles abans de marxar d'allà.











Deixem el dolmen en la solitud del seu entorn, i ara sí que entrem a Romanyà de la Selva. Aquest es un petit nucli de població que forma part de Santa Cristina d'Aro. Està format per l'església de Sant Martí, la Rectoria Vella, i uns quants antics masos al seu voltant, alguns convertits en restaurants. En aquest poble hi va viure l'escriptora catalana Mercé Rodoreda. Quan va tornar de l'exili es va allotjar en un mas que hi a prop de l'església, actualment convertit en el restaurant El Refugi. Mes endavant es va instal∙lar en un xalet, l'actual «Senyal Vell», propietat de la seva amiga Carme Manrubia, fins que es va construir el seu, just darrera del de la seva amiga. Una petita ruta literària, amb petites plaques amb fragments de la seva obra, ens apropa al mirador de «Les Mirandes» Des d'aquest mirador tenim una esplèndida vista de tota la Vall d'Aro, el mar amb Sant Feliu de Guíxols al fons, el massís de l'Ardenya per davant nostre, i mes enllà Llagostera, Cassà de la Selva, la plana de Girona, i al fons de tot el Montseny. Una meravella.

Del costat del mirador surt un petit sender que ens ajuda a baixar fins la pista de baix i d'allà, una mica camp a través, arribem a la pista que ens porta fins la urbanització de Bell­lloc. Ja no falta massa per acabar la ruta d'avui. Anem baixant en considerable descens, travessem la urbanització i anem a donar una ullada a la Font Picant de Bell­lloc. Aquesta es una mes de les moltes fonts que hi ha en aquest entorn, i que per les falles del terreny, estan carregades de ferro i anhídrid carbònic, donant­lis aquest gust picant tan característic. De fet, en aquest lloc hi ha dues fonts. Una es la font picant i també n'hi ha una d'aigua normal, tot plegat en un entorn convertit en zona d'esbarjo, amb bancs i un ampli espai per gaudir de la natura.

I ja d'aquí tan sols ens queden uns poc metres per arribar al lloc on aquest matí havíem deixat els cotxes. Una ruta molt atractiva pels seus contrastos. Un tram de riera amb gorgs i salts d'aigua, el tram dels arbres monumentals i les grans construccions megalítiques, i el tram de Romanyà impregnat de la memòria i les passes de l'escriptora catalana Mercè Rodoreda.

Tot plegat ens ha fet passar una molt bona estona i gaudir de tota aquesta bellesa que moltes vegades tenim tant a prop.