dimarts, 13 de gener de 2015

Veïnat de Vallespirans de les Llosses

En record del guionista i veu en off d’alguns dels programmes de Caminant per CatalunyaRaimon Subirà

Quan l’Andreu demana una excursió senzilla, per un dissabte, es disparen les neurones. Ja fa uns anys varem fer aquesta excursió amb en Ferran Miquel, o sigui, quasi en família.
El dissabte 10 de gener de 2015 érem uns quants més, però tampoc cap multitud. Els que feren campana o tenien mandra, es varen perdre una excursió en una dia magnífic i per uns indrets, no per poc concorreguts, menys interessants i plens d’elements que criden l’atenció o que mereixen que ho fessin.
Primer vàrem passar el Casal de Sabaters, la casa de Lo Batllo de les Llosses, un del lloctinents de Perot Rocaguinarda, el celebrat bandoler barroc d’El Quijote, molt amic aleshores de l’abat de Ripoll Francesc de Ponts. Estem a començaments del segle XVII, en una de les freqüents batusses entre els vilatans de Ripoll i el senyorial monestir. Per cert, que uns dels companys de Lo Batllo de les Llosses era Segimon Coll.  
Passàrem per sota de la gran casa de Sabaters i anàrem a la font sulfurosa que neix en un dels rierols que desaigüen en la riera del Mas.
I interessant per la toponímia de la zona anàrem a cercar el Gorg de la por, a la mateixa riera. És impressionat el salt que fa l’aigua, encara que el lloc es bastant dificultós d’accès.
Desprès d’esmorzar en un lloc ben assolellat es dirigirem cap a la gran casa d’Arquers, seguint l’antic camí ral de Ripoll a Viladonja.











La casa d’Arquers mereix una citació a part, per la seva majestuositat i contundència. Una gran casa, que com totes les de la zona, tenien el seu molí particular. La de Sabaters a la riera del Mas i Arquès i el Coll a la riera de la Llosses.
Tot seguint el camí ral anàrem fins a Vallespirans, per veure les restes del roure monumental, dalt d’un petit turonet al costat de la casa, rodejat d’un cercle de boixos. 
Allà explicàrem el procés i sentència per bruxeria contra Berenguera de Vallespirans el 1322. Malgrat la sentència de culpabilitat, tot el procés ens resulta especialment sospitós en un moment de conflictivitat entre el monestir de Ripoll i el bisbat de Vic, per raó de les competències d’un i altre. Si ajuntem el fet que uns dels abats de Ripoll d’aquells anys fou Ponç de Vallespirans (abat entre 1318 a 1322), i el bisbe de Vic un Berenguer Saguàrdia (1306-1328), de la nissaga del senyors del castell de la Guàrdia de Ripoll, un veí de la zona; tot resulta més entenedor.












Sant Esteve de Vallespirans, el punt religiós de la zona, dalt del petit turonet (cim de l’excursió d’avui, 982 m alt), sembla que va tenir (així ho diu la tradició local) una anterior ubicació, en uns camps entre Vallespirans i El Coll.
El cementiri de Sant Esteve de Vallespirans s’assembla amb el seu passadís, el boixos al de Viladonja. El lloc és enriquit per dos alts xipresos i tres plataners.
La baixada fou molt ràpida pel camí misser o missaire, que en poc mes d'un quilòmetre i mig i 166 metres de desnivell, et porta fins la riera de la font del Perer, quasi en l’enforcament amb la carretera de les Llosses o C-26.
En el lloc férem una visita al dolmen del Clot del Sot de Dones Mortes, que excavat als anys trenta per mossèn Ramon Roquer, espera amb delit que algú posi en peu les tres parets de la gran cista.



Una excursió curta, d’uns 13 quilòmetres, però plena d’al·licients variats, feta en un dia radiant d’hivern. 
(Antoni Llagostera)

3 comentaris:

  1. No podrieu fer un petit mapa per eure on son els llocs que dieu visiteu?, font sulfurosa, gorg de la por, Clot sot de dones mortes, etc. En els mapes no hi constan tans noms.
    Gràcices.

    ResponElimina
  2. A l'antiga ubicació de Sant Esteve,encara es poden mig veure les restes del que sería l'absis i un mur de l'esglesia

    ResponElimina
  3. Tinc una qüestió. Feu unes rutes molt atractives, molt ben explicades i ben documentades i soposo que pensades per compartir amb tot-hom qui estima la muntanya i l´hi agrada caminar.
    Teniu penjat els tracks en algun web tipus wikiloc, etc..?
    Es dificultós reproduir una ruta vostre partint de les imatges dels plànols de l'Icc tant menuts, que apareixen a les imatges.
    Crec que si ens podéssim descarregar la rutes, en seriem una colla que us ho agrairíem i això facilitaria molt poder gaudir de la vostre tasca.
    Salut, Carles

    ResponElimina

Títol:
Escriu: