Un bon temps
converteix una excursió en una bona experiència, però si la llum és
insuperable i el sol no castiga, el gaudi esdevé d’un nivell orgiàstic.
El dissabte 18
d’octubre de 2014 havíem decidit fer l’excursió collet de les Barraques
(Planoles) al Pas del Lladres.
Com sempre la
nostra intenció es trufada d’elements: Carena de la Vaquerissa, Puig de Dòrria,
Pas del Lladres, Tossal del Pas del Lladres, cova de la Fontseca, cabanes de la
Baga de Feliu i de la Vaquerissa i mines del collet de les Barraques.
La pujada és
bastant ferma, més de 700 metres de desnivell, però es fa sense grans pitrades,
de les que et deixen desfet. El sol llueix i els colors desplegant la seva
intensitat. Hi ha gent pujant cap el Puigmal per aquest costat. La pujada per la
carena de la Vaquerissa té l’al·licient que a banda i banda tens unes
panoràmiques excel·lents, amb la serra de Montgrony vista en la seva plenitud a
un costat i la bèstia grossa del Puigmal a l’altra. Hi ha vistes impressionants
de la Coma de Planés i dels plans de Nevà.
Com una curiositat,
en el tall que forma del coll de Coma Armada, veiem aparèixer ben retallada la
silueta de Montserrat.
Anem fins el Puig
de Dòrria, amb el seu punt geodèsic, que és un punt on veiem el Pedraforca i
el Cadí. Unes vistes, com podeu comprovar excepcionals.
Dalt del Tossal del
Pas del Lladres la vista sobre la Cerdanya, amb Puigcerdà i Font Romeu, és
d’una nitidesa poques vegades igualada. El Peric i el Carlit, apareixen al
fons.
De baixada passem
per la cova de la Fontseca, en la coma del mateix nom, on hi ha isards que ens
miren amb desconfiança. Continuem baixavan i encara trobem en ple mes
d’octubre, vacades i a la cabana de la baga de Feliu unes eugues i cavalls
cerdans.
Les dues cabanes de
la baga de Feliu i de la Vaquerissa son una obra molt reeixida de
l’arquitectura popular, en molt bon estat de conservació.
Per cert, Eudald
que la cabana d’en Teixidor, a la carena de la Vaquerissa, està en una estat lamentable,
totalment enderrocada. Un té que vigilar més per la seves propietats, encara
que sols siguin de nom!
(Foto al remuntador Montserrat estació Puigmal 2000)
Tant d’anada com de
tornada, tant el Manolo com la Sandra han trobat bolets.
Dies de clima tant
excepcional et permeten gaudir molt d’una excursió!
Antoni Llagostera Fernández
Pujant des de el Collet hi han les millors imatges de gran Mola i els seus voltants
ResponEliminaEl Puig de Gorro Blanc. Li varen canviar el nom per Puig de Dórria. Perquè?
A la cova de Font seca ,jo sempre l'havia coneguda com la del roc Blanc.
I perquè vareu passar per la font?
A la barraca d'en Feliu,els de la Vall del Rigard li deien d'Entossa, hauaria de ser d'Entosa, pel torrent,soposo.
Heu passat pel Pla dels Ventolanesos, i no pel Prat Rodó, amagat dins el bosc,
http://joanbenet-foradelcami.blogspot.com.es/2011/07/el-cami-dels-vetolanesos.html
I sí, les barraques de les mines sempre s'havia pensat que eren les que varen donar nom al Collet de les Barraques