dijous, 16 d’octubre de 2014

Comanegre i Puig de les Bruixes

El dissabte, dia 11 d’octubre de 2014, una nutrida parròquia va participar en la gravació del programa. El plantejament era pujar al Comanegre, el cim comarcal de la Garrotxa i ascendir també el Puig de les Bruixes, dos excel·lents miradors.
I com volíem donar més contingut al programa varem començar a caminar des del coll de Golofreu, a l’oratori de Can França, al costat de la carretera que porta a la bassa de Monars.
Des d’aquest punt varem pujar fins l’ampli coll de Malrem, en la línia fronterera. Per aquest important pas entre la Garrotxa i el Vallespir hi passa el ramal nord del camí ramader de Marina, el camí que des de Beget porta a La Manera i al santuari de la Coral, varen passar-hi molts exiliats durant la retirada de de Catalunya de 1939, a més de ser un lloc freqüent de pas de contrabanistes.
Des d’aquest punt el projecte era fer tota la carena de la serra Larga de Monars, que inclou el pic del Bordellat, el Comanegre i el Puig de les Bruixes. Varen constatar que els camins senyalats en el costat francès donaven peu a una errada fonamental, deixar la carena.











Varem tenir que pujar uns 150 metres per mig d’una forta pendent de la fageda de Bordellat, molt humida i que feia molt penosa l’ascenció fins recuperar la carena i arribar al cim del pic de Bordellat.
Des d’aquest punt, sense deixar la carena varem seguir fins el cim del Comanegre, que ens va regalar una vista magnífica (amb alguns núvols que tapaven alguns cim, encara que res greu).











En el cim del Comanegre varen fer un dels copiosos esmorzars-dinars de Caminant per Catalunya, amb molta teca i bon beure.
Tot baixant seguint la carena fronterera, varem poder admirar la fageda de Bordellat, un espai magnífic, una autèntica preciositat.
El següent objectiu era el cim del Puig de les Bruixes, que Cèsar August Torras a començaments de segle XX nomenava sempre com cim de Caburlé. Hi arrivarem pel Portell de Donantic.
El cim de Caburlé ofereix una magnífica vista dels espais de la Muga, de Sant Aniol de l’Aguja i del cim del Bassegoda i de la plana rossellonenca, al fons.
El retorn, passant pel costat de l’avenç del Puig de les Bruixes, el ferem per un camí bastant planer que et porta fins la bassa de Monars, però que estava molt enfangat i feia desagradable el caminar.


A la Bassa de Monars varen fer la foto de grup i per la pista en molt bon estat que baixa cap a la carretera de Beget ens arribarem fins el punt d’inici, on haviem deixat els cotxes, passant abans pel costat de les restes de Can França, que segons diuen tenia subterranis i cavitats plenes de contraban.
Una excursió magnífica, que es va veure però amargada per l’estat d’humitat del terra, malgrat que va lluïr un sol esplèndid.

Antoni Llagostera Fernández



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: