És la tercera muntanya més alta de la Cerdanya i és un magnífic mirador.
En dies clars, es pot veure, des dels cims dels Pirineus, des de la Maladeta al Canigó, i pràcticament la serralada Prelitoral (del Montseny al Montsant). I també alguns cims andorrans. Nosaltres però, hem ensopegat estones amb boira i ens ha fet una mica la guitza.
El primer tram de camí segueix el GR 11 en sentit oest i per un pontet travessem el desgüàs de l'estany Sec.
Desprès d'uns 15 minuts a l'alçada del Roc de la Llosa, deixem el GR i agafem un caminet que de seguida s'enfila passant per prats i boscos de pi negre.
Cal anar seguint la carena del Puigpedrós i desprès de superar un desnivell d'uns 800 metres arribem al cim.
La tornada l'hem fet per l'estany de Malniu, amb una baixada força pronunciada. Cal dir que aquesta potser és la millor època per trobar-se la muntanya en plena floració, amb els colors i contrastos que aixó comporta.
Un cop arribes a l'estany, les sensacions son màgiques, un indret espectacular amb tota la calma que comporta i on fins i tot, els més atrevits es poden banyar, amb l'aigua ben gelada.
Des de l'estany fins al refugi és un passeig enmig del bosc, amb una baixada suau.
I de tornada hem fet una paradeta al poble de Meranges, a 10 km del refugi, on hi destaca l'església parroquial romànica de Sant Serni que té una portalada construïda per cinc arquivoltes de pedra granítica, menys als capitells, l'imposa i les seves bases que són de marbre rosa. La porta té varietat de forjats, arrancats de la vella i posats als nous batents.
La veritat és que teniem ganes de cerdanya, ja que feia dies i dies que no hi caminavem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Títol:
Escriu: