dissabte, 19 de juliol de 2014

Puigmal de Llo i font del Segre

Dissabte 12 juliol 2014 - 
Hi ha excursions que malgrat la seva duresa (tant per distància com metres ascendits) i per unes condicions atmosfèriques adverses,es converteixen en un autèntica delícia.
La intenció era pujar al Puigmal de Llo des de les abandonades instal·lacions de l’estació d’esquí de Puigmal 2600, a l’alta vall de la ribera d’Er.
L’alta vall de la ribera d’Er és molt espectacular, amb grans camps florits de nerets roses a la baga i per verts bàlecs a la solana, i una font de la ribera d’Er, una autèntica cabellera d’aigua, digna de ser visitada.












La pujada al Puigmal d’Er pel nordoest es dura i es va complicar per una boira pixanera que deixava tots els vidres entelats i per un vent del nord molt fred.
Des de dalt del cim del Puigmal de Llo no es veia res. Els quatrecims germans del Puigmal (Puigmal d’Er, Petit Puigmal de Segre i Puigmal de Segre) eren allà en mig de la boira.Varem baixar a esmorzar al coll de la font de la ribera d’Er. Per la coma d’Er pujaven autèntiques corrues de gent, alguns amb un esclop i espardenyes, despistats sobre la seva destinació, el Puigmal (d’Er), amb els seus 2.911 m alt.
Mentre esmorzàvem el panorama es va obrir i poguérem veure l’alta vall del Segre, tancada per les Gorgues del Segre, al costat de Llo, els Clots delSegre, per on passaríem, i el cim del Puigmal de Llo, que amb la seva estructura piramidal ens oferia una vista espectacular.
Nosaltres férem el camí cap el Puigmal de Segre, on varem poder contemplar magnífiques vistes de la Coma de l’Embut, on més gentpujava cap el Puigmal.
El vent continuava creant una sensació de fred intensa, malgrat que ara els panorames compensaven totalment les penalitats.
Baixant al coll de Finestrelles comences a veure el santuari de Núria.
Una mica separat del coll varen anar a veure la fita fronterera 507, i sense parar-nos gaire agafarem el camí de romiatge de Núria a Er.
Estem davant un camí i una paisatge d’una gran bellesa. Passarem el dit refugi de Núria, una petita cova, i arribarem els Clots del Segre, on hi ha la font del Segre. Una manada de cavalls cerdans pasturava al indret. Al costat varem rememorar l’estada durant uns dies en un amagatall de la verge de Núria el juliol de 1936.











Travessant la Coma Dolça arribarem a el coll dels Carbassers. En el llom de la serra que separa la vall del Segre del de la ribera d’Er.
Tot baixant pel torrent de la Mata agafarem un camí que es va portar a la cabana de les Esplanes, al costat d’on havíem deixat el cotxe pel matí.
Foren més de set hores de camí i quasi 16 quilòmetres, amb més de 900 metres d’ascensió i més de 1.200 de descens, però una delícia d’excursió.
(Antoni Llagostera)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: