Des d'aquest punt ja tenim una vista de el recorregut que ens espera, amb els cingles de Sant Roc com a protagonistes, que no tenen res a envejar als del Far o Tavertet, i en canvi aquests sembla que no son tant populars.
Doncs començem a caminar com si anessim a buscar la punta de la cinglera, seguint una pista que ens portaria a les Serres. El recorregut passava per les masies de la zona, però sembla que aquestes ara no deixen passar-hi. Una llàstima. Quan portem una hora més o menys trenquem a l'esquerra per enfilar el grau de Santa Maria que es fa un lloc entre els penya segats. Estem pujant un desnivell d'uns 350 metres que ens fa suar la cansalada. Un cop a d'alt ens acostem a l'ermita de Sant Roc situada a la punta de la cinglera i que limita amb tres comarques: la Selva, el Gironès i la Garrotxa. És una capella petitona, de l'any 1447, goticitzant d'una nau, amb absis carrat orientat a migjorn i entrada a tramuntana.
Un lloc perfecte per esmorzar-hi tot gaudint de les magnífiques vistes que hi ha, fins i tot el mar, en dies clars. En aquest punt també hi ha unes cistes prehistòriques conegudes com el cementiri dels Moros.
La tornada l'em fet seguint el pla de sant Roc, trepitjant tota la cinglera que haviem vist des de sota, ara fent-ho per sobre fins arribar a l'altre extrem per baixar per el grau del Llop, una autèntica trialera.
Com a punt final de la sortira, abans de tornar a Sant Climent, ens hem acostat a la Torre de Rocasalva o castell de Torredamer. Una masia fortificada amb una destacada torre circular situada en un dels angles, que es pot datar al segue XIII o potser al XII. La casa ha estat reformada i ampliada. La torre es conserva intacta i té una alçada de 16 metres. A l'edat mitjana pertanyia a la família Roca-salva.
Actualment és una propietat privada de Ramon Torredamer que amb els anys i la paciència està restaurant tot el que pot intentant respectar al màxim els seus orígens. De fet és un apassionat dels castells i també estudia la història dels seus avantpassats. Des d'aquí li hem de donar les gràcies per la seva rebuda i explicacions que ens ha fet.
I finalment després de passar-hi una bona estona hem tornat cap a Sant Climent on teniem els cotxes.
Una sortida genial amb molt bona companyia i també amb força calor. Ja ens han recomanat no fer aquesta sortida en ple mes d'agost.
Agrair un cop més al Ramon Torredamer i Turu (m'ha dit sobretot que li poses el segon cognom) per mostrar-nos la bona feina que fa, i també la gestió del grup Esquelles per poder visitar-ho.
Com he comentat ja haviem fet una sortida amb el Grup Excursionista Amerenc, el mes de desembre del 2013.
http://caminantpelripolles.blogspot.com.es/2013/12/amer.html
Una de les ermites que vàrem visitar va ser la de Santa Brígida, ho dic perque dies desprès en Miquel Güell ens va obsequiar uns rocs de Santa Brígida, un dolç deliciòs típic d'Amer. Tots els que el vàrem tastar ja anàvem preparats per adquirir-ne a la pastisseria del poble. Doncs sembla que només els fan us dies a l'any. per Santa Brígida. Davant la nostra sorpresa el grup Esquelles hi va voler posar remei. El resultat, uns altres dolços típics de la vila: els Capricis. Una barreja de Carquinyolis, Terratrèmols i Cracs boníssims. Hem tingut uns bons postres. I m'oblidava de l'aperitiu que hem fet amb en Ramon mentre ens explicava la restauració del castell.
I per acabar comentar que la foto de grup avui ens l'ha fet en Josep Miquel Guasch, que darrerament ens acompanya per "caçar" una bona panoràmica. És un crac ! http://www.panoramic.cat/
Adeu Amer, tornarem !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Títol:
Escriu: