dilluns, 6 de desembre de 2010

Cap de Norfeu (3 desembre 2010)

Bonica sortida la que hem fet aquest dissabte a Caminant per Catalunya, i es que aprofitant que tothom anava a buscar la neu, nosaltres hem preferit tirar cap a la platja i ho em encertat ja que el dia ha estat magnífic. En concret hem fet un altre tram del GR-92, del Camí de Ronda, a la zona del Cap de Norfeu. Un recorregut de 9 kilòmetres entre les cales Montjoi i Jòncols del terme municipal de Roses. Per accedir al punt de sortida s'ha d'agafar una carretera estreta que surt de Roses i amb 7 kilòmetres ens acosta fins a Cala Montjoi. Un cop aquí s'ha de veure el Bulli, encara que sigui per fora i s'ha de trepitjar la sorra de la cala i respirar la calma que hi ha al mes de desembre. Imaginem que a l'agost deu estar ple a vessar tot i que tot aquest tram de costa, afortunadament, encara es conserva bastant verge, sense gaires edificacions. Comencem a caminar agafant la pista sense asfaltar que ens porta a la Cala Jóncols i amb 15 minuts arribem a la Punta de la Ferrera on ja agafem el camí de la dreta i comencem a vorejar la costa. No cal dir que les vistes son espectaculars i sorprenents a cada raco. Passem per les cales Calitjar, Pi de Roses i la Pelosa, on parem a esmorzar.
Continuant camí ens trobem la Garita de la Pelosa, una antiga garita de guàrdia ja que es veu que antigament durant la guerra hi havia un camp de presoners. Davant nostre ja fa estona que veiem la Torre de Norfeu, en un punt elevat i per tant ara toca pujar uns 170 metres de desnivell. Un cop arribem, les vistes son espectaculars, sembla que estem envoltats de mar. Encara hi ha les restes de la torre de guaita que havia format part del sistema defensiu del golf de Roses. Es tractava d'una torre de planta circular de gran diàmetre, amb dos pisos. Nosaltres ens hi hem enfilat per fer la foto de grup.
Som a la part més alta del Cap Norfeu, i aquest cap s'endinsa 2 kilòmetres en la mar Mediterrània formant una estreta península allargada que tanca el golf de Roses.
Nosaltres decidim accedir al seu extrem, on hi arribem al cap d'uns 20 minuts. Aquí hi ha el mirador Punta Cap de Norfeu on els penya-segats son espectaculars. Hi ha uns petits illots rocosos un dels quals s'ha batejat com el Cavall Bernat.
Tornem enrere, però cap a la part dreta, on al cap de 30 minuts ens trobem amb una de les moltes coves que hi ha a la zona, es tracta de la Cova de les Ermites, de planta triangular, amb una entrada ampla i que es va fent estreta a mida que s'enfonsa.
La vista ja ens mostra el nostre destí, la Cala Jóncols, però abans passarem per el costat de la Cala Canadell i amb 30 minuts arribem al final. Una altra cala tranquila i poc habitada encara que hi ha un restaurant. Ens ha sorprès una font que hi ha a tocar de la platja. I fins aquí aquest tram del camí de Ronda, que podeu fer al vostre gust ja que continuant sortiriem a Cadaqués o des de la Cala Montjoi es pot arribar fins a Roses. Nosaltres però hem fet un tram curt de 9 kilòmetres per aprofitar al màxim la sortida i fer un bon programa. I com que som previsors, haviem deixat un cotxe en aquest punt per tornar cap al punt d'inici, que es fa per una pista sense asfaltar a poc a poc i amb bona lletra.
I en el capítol d'anècdotes dir que hem trobat poquíssima gent, algun submarinista i alguns que caminaven com nosaltres, ah ! i dos amb btt que ja te nassos, eren del Ripollès, i a més caminadors, en Ramon i en Pere. I em deixo l'esmorzar, que com cada setmana és explèndit, avui però recuperant el vi chueca i a la Cala ens hem entaulat gaudint del mar i del solet.

2 comentaris:

  1. Allà on hem dit un observatori astronòmic, allò és un observatori si, però militar. Puig Simonets al Mont Pení

    ResponElimina
  2. ClixSense is the biggest work from home website.

    ResponElimina

Títol:
Escriu: