dimecres, 1 de desembre de 2010

Serra de Sant Honorat

Nova sortida aquest passat dissabte 27 de novembre del Caminant per Catalunya i en aquest cas estrenant comarca, l'Alt Urgell.
En concret ens hem acostat a Oliana per fer una ruta per la Serra de Sant Honorat. S'hi arriba des de la Seu d'Urgell seguint la carretera C-14 i abans d'arribar a Oliana cal agafar el trencant de Peramola i amb un parell de kilòmetres arribem al punt de sortida. Nosaltres hem deixat el cotxe just al costat de l'Hotel Can Boix (615 m) tot i que la ruta es pot fer sortint de Peramola.
El camí en comença a endinsar al bosc de pinassa i roure i de seguida ens trobem envoltats de roques magestuoses de grans dimensions que per moments ens fa pensar amb Montserrat.
Anem vorejant el riu Rombau, encara que està completament sec, i amb 30 minuts arribem al clot de la Font Viva. A partir d'aquí comença la pujada entre roques i cingles. Cada racó és espectacular i a mida que guanyem alçada les vistes son impressionants. La Roca del Grauet, el Roc de Rombau o el Roc de la Presó son només alguns dels punts que s'observen.
A poc més de 1000 metres arribem a la Capella de Sant Honorat, que només en resta un tros de paret i la llinda de la porta amb data de 1725. I al seu entorn vistes cap a la serra d'Aubenç formada per roques calcàries o l'embassament d'Oliana i la serra del Cadí. I a l'altre costat el Port del Compte. I si mirem avall ens trobem penjats en aquestes pedres dominant el territori. Un bon lloc per esmorzar, nosaltres ho hem fet.
La tornada es fa recuperant part del camí, però un cop al coll de Sant Honorat, seguim per l'esquerra per una pista direcció a la serra de Cavallars. Ara anem baixant una bona estona fins que començem a veure, enfilada en un turó l'Ermita de la Mare de Déu de Castell-llebre. Tot i així ens cal baixar fins trobar la pista per poder pujar a l'Ermita, edifici d'una sola nau coberta amb una volta de canó i amb un campanar de torre de planta quadrada de dos pisos. Des d'aquest lloc privilegiat les vistes també son agraïdes. Per un costat l'embassament i per l'altre el poble d'Oliana. Recuperem el camí per acostar-nos al punt on hem deixat el cotxe, ara seguint una pista que planeja passant per la Roca dels Moros on a la balma es conserven restes de pintures rupestres de finals de l'edat de bronze. Pintures que nosaltres no hem vist. I aquestes magnífiques roques també son ideals per els escaladors com hem pogut observar.
Una sortida d'uns 11 kilòmetres i amb un desnivell d'uns 500 metres que es pot fer amb 4 horetes.
I avui cal comentar que la primera intenció era fer la Tossa Plana de Llés a la Cerdanya, però el nostre guia, l'Eduard Jornet, ens ha proposat aquesta altra sortida ja que la neu i el fred no aconsellaven fer el cim. Per tant hem canviat el paisatge blanc per el vermellós i grisós d'aquestes magnífiques i curioses formes de la muntanya.
I els que us ho heu perdut dir-vos que l'Andreu ens ha portat "delicatesens" de les seves.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: