Rocallarga

Any nou, sortida nova. No hem esperat ni un cap de setmana per continuar fent excursions, tot i que aquest dissabte era 5 de gener, dia de rebre els Reis d'Orient, que evidentment no ens hem perdut.
En Toni Vilaró ens ha preparat una ruta per la comarca d'Osona, per els entorns de Rupit que es coneix pam a pam i que ofereix moltes possibilitats.
Hem sortit de Rupit mateix, agafant el GR II sortint de la població passant per el Molí d'en Soler i el pont dels tres ulls. Desprès de fer un tram de carretera dexem el GR i trenquem a l'esquerra passant per el costat de la casa de la Sala, ja en terme de Pruït. Seguim el camí uns 45 minuts i arribem a una altra casa de pagès, el Perer. En aquest punt hem de trencar a l'esquerra per seguir la pista direcció a Tavertet on passem per la font de Rajols o de la Verge Gelada (nosaltres hi hem esmorzat) i al cap d'una estona, uns 100 metres, la casa de Rajols. 

En aquest punt hem deixat la pista i hem enfilat cap a la dreta passant per el grau de Rajols que ens acosta al collet del mateix nom.
Estem a les cingleres del Collsacabra, on també hi ha espai per els ramats per pasturar-hi. A mida que anem pujant el poc pendent que hi ha ens adonem que les vistes son magnífiques, en tots els sentits, Montserrat, el Pedraforca, el Montseny, el Pirineu, el Canigó, el Montgrí i les Medes ... I sense adonar-nos arribem a la Rocallarga. Espectacular. 

Una roca allargassada que sobresurt de la cinglera. I continuem  tenint bones vistes. A més avui la visibilitat era bastant bona i el temps explèndid. A estones anàvem amb màniga curta. Això ha fet que ens haguem encantat contemplant tot aquest paisatge.
La part d'aventura l'hem fet baixant de la Rocallarga fins al pla Boixer, ja que tot i que és per on passa el camí, hi ha un tram on has de treballar amb mans i peus i posar els cinc sentits per no patinar. Un cop al pla recuperem la pista que ve de Tavertet, el GR II, que ens torna a portat a la casa de Rajols. En a quest punt seguim el GR que amb uns 40 minuts ens acosta a Rupit. I com que com sempre, s'ens ha fet tard, no ens hem encantat gaire, aixó si, hem passat per el pont penjat, que és gairebé obligatori. I es que com ens ha dit en Toni, tornarem algun altre dia a fer més rutes per aquest magnífic entorn.

Avui hem tancat festes amb un bon esmorzar on no hi faltava res de res, i ho hem fet entaulats a la font amb una imatge que recorda el Sant Sopar.
Us deixo l'enllaç de la sortida que ja haviem fet a la Rocallarga dins la sèrie Caminant per Osona http://caminantpelripolles.blogspot.com.es/2007_10_28_archive.html

Camí de la Costa de la Teia

Aquest dissabte 28 de desembre hem fet la darrera sortida d'aquest any 2012, i ho hem fet a casa, fent el camí de la costa de la Teia que enllaça Ripoll amb Alpens i que feien servir traginers i pagesos per anar a mercat a Ripoll. Però evidentment no l'hem fet tot. La sortida l'hem fet des del Remei de Baix a les restes de l'ermita que hi ha, i on la gent ho coneix més com l'aparcament de Can Villaura, a tocar de la cruïlla de la carretera de Les Llosses.
De seguida agafem el camí i passem per el Castellot, una casa de pagès que segons la tradició havia estat un antic castell i on també hi ha una llegenda que l'Antoni ens ha explicat.

El camí de la costa de la Teia comença a enfilar de seguida i a mitja pujada trobem una font. Amb una horeta arribem a Can Buelo, una antiga casa de pagès, ara en runes, on destaca un noguer. Aquest camí també ha estat marcat per la història, ja que durant la primera guerra carlina hi ha haver una topada on hi van haver vuit o nou morts, tots milicians nacionals de Ripoll.
Seguim pujant per l'Era del Fuster i el Coll de Carolina on trobem una cruïlla de camins. Nosaltres seguim per l'esquerra passant per la Portella on hem esmorzat. Aquest tram potser és el més maco amb trossos de camí empedrats. De seguida arribem a el Camps, una altra casa aquesta si, dedicada a la ramaderia i on gaudeixen d'inmensos prats per pasturar-hi. Ens trobem ja a Sovelles, una mica més enllà veiem l'esglèsia de Sant Sadurní, que ja hem visitat en altres excursions i no ens hi hem encantat gaire.

A partir d'aquest punt hem fet la segona part de l'excursió, deixant la ruta d'Alpens i reculant per agafar un camí cap a la casa de Vilarons. La intenció era anar fins a Bumarencs, que era una gran casa, i passant per el Turó de la Suca arribar fins a les Arenyes, a tocar la carretera de Les Llosses. Però la veritat és que ens hem perdut, de fet el nostre guia ja ens ha advertit que no les tenia totes en aquest segon tram de la sortida. Total que ens hem embolicat de mala manera, més d'una hora, fins que hem sortit a la casa de Baborers i per acabar la Franquesa. Un kilòmetre més o menys d'on voliem acabar.

En total hem fet uns 12 kilòmetres i un desnivell de 628 metres. I crec que tots hem acabat un xic farts i plens de rascades. Però be, no hi ha res millor que acabar l'any amb una bona Llagosterada !
Avui per casualitat, hem coincidit amb el Joaquim i la Concepció i ens han acompanyat bona part de la excursió ja que els anaven fins a Sovelles. Per sort seva s'han estalvialt la nostra tornada, tot i així els hi hem donat un puntet.
Tanquem aquest 2012 havent fet 26 sortides, més o menys la mitjana que fem els darrers anys, esperant que el proper any també sigui tot Caminant per Catalunya. Que tingueu un bon 2013 !

BON NADAL !

El Montgrí

A petició de Ramon Busquets varem fer el passat dissabte, dia 15 de desembre de 2012, una projectada excursió al Montgrí. La concurrència fou molt notable, dotze persones.

L’excursió va començar molt malament ja que no trobàvem el punt de sortida d’un sender local a l’Estartit, però com preguntant es va a Roma, amb mitja hora de retràs varem iniciar el veritable camí.

L’excursió tenia tres parts bastants diferenciades. Una primera era visitar dues cales, molt verges, de la costa del Montgrí, cala Calella i cala Pedrosa. Anar pel costat del penyasegats, veure les Medes des de Cap de Barra, tant allunyats de la calor i l’ambient estival de la costa, produeix un plaer enorme.

Desprès d’esmorzar, copiosament com es costums, a cala Pedrosa, varem seguir la ruta, allunyant-nos de la costa, no abans de veure la Foradada.

La segona part de l’excursió consistia en travessar l’altiplà del Montgrí, una espai desert que havia estat un dels llocs de pastura hivernal dels ramats que estiuejaven al Pirineu ripollès.

L’altiplà del Montgrí es ple d’aixarts, construccions o tancaments fets amb pedra seca, amb cabanes incorporades, que resulten un espai digna de ser visitat.

Aquesta part de l’excursió fou per veure els dunes fixades a finals del segle XIX per un enginyer de Torroella de Montgrí.

La tercera part de l’excursió fou dedicada a visitar dos dels indrets més emblemàtics del Montgrí, l’ermita de Santa Caterina i el castell.

La vista des del castell del Montgrí és impressionant i com que el dia fou radiant, es veia tot el golf de Roses i tota la plana empordanesa, amb el riu Ter arribant al mar.

Una excursió que va resultar un gaudi extraordinari per a tots el participants.

(Antoni Llagostera. fotos Ramon Busquets)

Serrat de les Marques i Tremolosa

Aquest dissabte 8 de desembre hem fet una nova sortida, en aquest cas per la comarca del Ripollès per continuar descobrint racons poc concorreguts però plens d'al·licinets. En concret hem anat al municipi de Les Llosses que és el més gran de la comarca. Un cop al Cremat hem agafat la pista que va cap a Portavella i ens portaria fins a Alpens. Un cop hem fet uns 6 km i després de passat la casa i l'església de Sant Martí de Vinyoles arribem al coll Mercadal on podem deixar el cotxe.
La ruta és molt curta i fàcil, uns 12 km, però amb moltes coses per gaudir-ne.
Primer les cases de pagès i masos, començant per el Grau d'Olla on hi viu algú i podem veure-hi alguns animals. El nom és degut a que hi ha un pas estret on la riera del Massot es precipita per una alçada considerable.

La següent casa que trobem és el Massot utilitzada per algún pastor. Més endavant trobem la casa de Clarà, una gran masia, gairebé en runes, que ens mostra elements arquitectònics molt interessants. Una mica més avall hi ha el Molí de Clarà, que demostra que era una casa important. La riera que donava aigua al molí és la de Matamosses i forma tres gorgs en aquesta zona. Aquesta casa si que està restaurada, hem aprofitat per esmorzar-hi entaulats i tot. Seguint una pista passem per una altra masia, la de Ierra, utilitzada per el bestiar i una mica més enllà la de Tremolosa. Aquesta és una gran masia, també abandonada construïda durant el segle XVIII. També conserva just al seu costat una església o capella romànica, Santa Maria de Tremolosa.

I l'altre element per gaudir de la sortida, el trobem a mig camí, desprès de la casa del Masot. Em refereixo al Serrat de les Marques, un indret molt especial i curiós ja que hi ha unes llosses de pedra solcades de signes i símbols. Gonçal Cutrina en el seu llibre "Ovelles i pastors del Ripollès" (1977) ja en parla fent referència a marques de bestiar però també d'altres signes de comprensió desconeguda. Uns gravats que ens deixen amb la mateixà incògnita.

Una sortida doncs, molt còmode i fàcil per uns indrets més desconeguts. De fet estàvem al límit de la comarca, amb el municipi d'Alpens que el teniem molt a prop. Avui tot i que el vent bufava de bon matí, hem pogut fer la caminada tranquilament tret d'alguns trams que que potser ens empipava una mica, però potser més el fred que feia de bon matí. Quan ha sortit el sol hem estat de maravella. L'anècdota l'ha posada la Pilar, ja que després de l'èxit del cafè el dia del Matagalls (tres termos) avui ella en portava, però amb tant bones intencions que no ha pensat que els cafeteros erem de molt sucre i ella no en portava. Però vaja, no li hem tingut en compte, prova d'això és que ha passat la riera de Matamosses sense conseqüències. I l'altra anècdota és la de l'Antoni, però avui no per haver fet una llagosterada, al contrari ja que no n'ha fet cap. Però quan ha tingut clar que no en feia cap, ens ho ha recordat tot el camí. Vaja, els que el coneixeu que us he de dir.