Cala del Molí i Cala Ametller

El passat dissabte, dia 4 d’octubre de 2014, varem fer una peculiar excursió. Varem anar a Sant Feliu de Guíxols on varem caminar una petita part del camí de ronda entre el port d’aquesta població i la platja de sant Pol i S’Agaró.

Però el plat fort era fer la via ferrada de la Cala del Molí, un entretingut divertimento excursionista, que consisteix en circumvalar dues moles de pedra i un penya segat.

Estem en una via ferrada a ran de mar única a Europa. La veritat és que la via ferrada, obra d’Albert Aragonés, està molt perfectament equipada, amb anclatges d’acer inoxidable. La via ferrada té dos trams diferenciats, separats per una via d’escapament. Cal dir que el primer tram és relativament fàcil, però que el segon té en el seu inici un desplomat que es puja en diagonal, que et posa prova. Nosaltres varen sortir d’una aparcament situat al costat del port nàutic i pesquer de Sant Feliu de Guíxols, passarem per Cala Jonca i fent un curt tram del camí de ronda ens arribarem al Mirador de les Triadores, en el barri del Puig de les Forques. En el mirador de les Triadores s’accedeix a la via ferrada. Com que nosaltres som matiners, poguérem fer la via ferrada sense gaires aglomeracions. Quan nosaltres acabàvem hi havia grups que iniciaven l’aventura.

A continuació, ja desarmats de la ferramenta de seguretat exigible per fer una via ferrada, varem continuar fent un altra petit tram del camí de ronda, fins la cala Ametller. Allà, en un espai deliciós, que honora el nom de Costa Brava,

quatre valents varen banyar-se (dues truites i dues sirenes) i varen dir que l’aigua estava en una temperatura molt bona. Estem en el més d’octubre!

De retorn a Sant Feliu de Guíxols, desprès de fer un molt curt camí i haver fet la via ferrada, ens gratificarem en una dinar, amb arròs.

Texte: Antoni Llagostera. Fotos: Ramon Busquets

De Montdois a Rupit

Magnífica sortida la que vàrem fer el passat divendres 3 d'octubre per la comarca d'Osona. Les plujes d'aquest estiu han deixat un paisatge magnífic i coincidint amb un bon dia ens vem passejar per els entorns de Rupit.
Vàrem començar a la muntanya de Montdois que es troba entre els municipis de Rupit i Pruit i Susqueda. I el motiu, era per visitar el Santuari de Montdois, un edifici inmens que ja està esmentat el nom el 996, i consta com a església de Santa Maria des del 1268. Ha estat restaurat recentment, fent la coberta i la consolidació de les parets de l'edifici, aconseguint així que no es perdi.
Antigament s'hi feia un aplec els dilluns de Pasqua on s'hi pujava a peu des de Rupit. El 30 de maig del 2011 es va fer un aplec d'inauguració de les obres.
Nosaltres hem fet el recorregut a l'inversa, de tornada cap a Rupit. Abans però val la pena contemplar la vista que tenim del pantà de Susqueda. 

Desprès de caminar una bona estona hem arribat a un punt on es pot gaudir de molts indrets interessants. Per començar ens hem acostat a l'Agullola, un dels penyals més característics del Collsacabra. Està separada de la cinglera, fet que li dóna una forma peculiar. Es troba just al final del Pla de Fàbregues, lloc on hi havia l'antic castell.

Tornant enrere tampoc ens podem perdre el salt de Sallent que ja l'haurem contemplat amb magnífiques vistes, amb el poble de Rupit a sobre i al fons el Puigsacalm. El conjunt de rierols i fonts que hi ha al Collsacabra acaben formant la riera de Rupit, que desprès de travessar el poble forma petits gorgs i salts d'aigua com el Salt de Sallent amb una caiguda vertical de 100 metres.
Cal visitar-lo en època de plujes per trobar-lo realment espectacular.
No gaire lluny d'aquí també trobem Sant Joan de Fàbregues. Una església romànica de nau única i tres absis i un campanar de secció quadrada. Al costat hi ha adosada la rectoria, actualment casa de colònies.

I arribant a Rupit podem passar per l'ermita de Santa Magdalena situada sobre un turonet. La notícia més antiga que es troba és del 1660.
Des d'aquest punt hi ha una vista privilegiada del poble, que si algú no hi ha estat, recomanem anar-hi amb temps per badar per cada racó d'aquest llogaret fantàstic. Un poble mil·lenari amb carrers i cases dels segles XVI i XVII, i el conegut pont penjat sobre la riera.

Sant Julià Sassorba

Sortida entre setmana la del passat 24 de setembre per gaudir una vegada més de la comarca d'Osona. El lloc escollit, el municipi de Gurb que ja haviem explorat alguna altra vegada. I més concretament la parròquia de Sant Julià Sassorba, a 786 m. Està situada en un entorn privilegiat i tranquil, i hi trobem un conjunt arquitectònic excel·lent. Hi ha una església romànica que es consagrà l'any 1091. En resta una bona part de la nau, ornada amb actuacions llombardes, i el campanar, que està reformat en el seu coronament.
Hem sortit de l'Hostal Nou, que a part de ser un bon restaurant, té molta història ja que antigament era un punt de pas important de Vic cap al Lluçanès.

La ruta està plena de masies, i es que a Gurb n'hi ha moltes, i algunes amb segles d'història. I també moltes fonts com la Salada, la de Sant Pere, de Morellots ...
També hem passat per la parròquia de Sant Cristòfol de Vespella.
L'església nova substitueix l'antiga que era de pedra construïda en una antiga fortalesa o castell. L'actual és datada de 1759, però sembla que no fou acabada completament fins al 1784. Consta d'una sola nau amb plesbiteri i dues capelles laterals. El campanar consta d'una torre quadrada i teulat agut de quatre vessants. Hi ha una casa rectoral adossada que es fa servir com a casa de colònies. També hem visitat l'edifici on hi havia l'antiga escola.
I per rematar la sortida, això si amb cotxe, ens hem acostat fins a una altra ermita, la de Santa Perpètua. Aquesta ratlla el límit amb el municipi de Santa Cecília de Voltregà. Pertany a la parròquia de Vespella i sen desconeix l'origen. L'edifici actual és de planta rectangular i sembla que es va refer o reparar. Té l'orientació clàssica romànica, però no sembla tant antiga, segons expliquen a la web de l'ajuntament de Gurb.

El que si que tenen tots aquest punts més elevats, unes magnífiques vistes a la plana de Vic i els seus entorns, si la calitxa ho permet.

La Roca. Ruta Prehistòrica

Avui hem dut a terme una excursió especial, ens hem traslladat d'alguna manera a l'època megalítica, recorrent la serralada litoral, concretament a la zona coneguda com "Zona arqueològica de Céllecs", es tracta d'una sèrie de jaciments megalítics datats entre el 2.500 i el 2000 ac.

Hem visitat monuments funeraris com Dolmens, Pedres foradades i altres restes, també hem caminat entre les restes d'un poblat ibèric el de Céllecs un de les més importants del Vallès i hem gaudit de racons humits amb fonts encantadores i turons amb unes fantàstiques vistes

del Vallès des del Tibidabo fins al Montseny.

Hem sortit de la població de la Roca del Vallès en direcció a la masia de can Planes on trobem el nostre primer monument megalític el "Dolmen de Can Planes", seguint el traçat de la coneguda com Ruta Prehistòrica II hem arribat al jaciment arqueològic de la pedra l'Escorpí on hem pogut contemplar també la pedra foradada de Can Planes.

Continuant la pista en direcció al turó de Céllecs s’arriba a la font de la Mansa, i tot seguit a l'ermita romànica de Sant Bartomeu de Cabanyes on hem fet un recés per carregar les piles ja que és pràcticament  la meitat del nostre recorregut. Hem segut una suau pujada fins al poblat ibèric de Céllecs on hem observat les restes que encara hi ha.

 

Ja descendint del turó, s’enllaça amb la Ruta Prehistorica I que ens ha portat fins a la pedra de les creu, la pedra de les orenetes i per últim la Roca Foradada. Hem deixat la zona Megalítica per trobar-nos amb el riu Mogent que ens ha acompanyat fins a la poblacio de la Roca del valles on s’acabava l'excursió d'avui.

Sortida dissabte 20 setembre 2014 - Texte: Josep Mª Baro - Fotos: Maria Clara Martinez.

Capsacosta i Puigsacreu

Sortida per la comarca del Ripollès, la que vàrem fer el passat dissabte 13 de setembre, per una zona poc coneguda i poc transitada.
Una part de la excursió es tractava de fer un tram de la Vía Romana del Capsacosta des de Sant Pau de Segúries, aquesta si que sol ser més visitada sobretot quan el darrer diumenge d'octubre es fa la caminana popular que aplega centenars de persones.
I l'altra part, tornant per el coll de Salarça i pujant al Puigsacreu, un cim de 1.112 m. que comparteix municipi amb Sant Pau i amb la Vall de Bianya ja a la Garrotxa.
El punt de sortida, es pot fer des de la mateixa població de la Vall de Camprodon, i fins i tot des de l'antiga parròquia actualment casa de colònies, que està a tocar de l'inici de la Vía Romana.

També anomenada Vía Annia, creada en època de l'Imperi Romà,  és una autèntica obra d'inginyeria d'importància monumental i un testimoni excepcional d'un període històric de gran transcendència per al nostre país.
En diversos trams presenta un excel·lent estat de conservació.
Els murs, guarda_rodes i tota la resta d'altres elements posen de manifest l'extraordinari treball de construcció realitzat uns dos mil anys enrere.
Nosaltres només hem fet el tram fins al coll de Capsacosta, on ja entra a la comarca de la Garrotxa. Us recomanem que la feu fins a Sant Salvador de Bianya. Pel camí també hem trobat la font de l'Arç.

I de tornada hem pujat a aquest cim poc conegut però interessant, encara que no ofereix gaires vistes. Però si que el recorregut està ple d'elements culturals i paisatgistics que valen la pena. És el cas de la impressionant fageda de can Mic o una de les poques zones on trobem castanyers a la comarca.
Abans d'arribar al punt de sortida, hi ha una altra font molt coneguda per els sanpauencs, la font de la Puda.
Molta gent d'aquest municipi i de les rodalies s'hi acostaven cada primavera i cada tardor on omplien un got d'aigua i se'l bebien, doncs deien que era una aigua depurativa. I també gent amb problemes a la pell o problemes urinaris hi omplia garrafes d'aigua i se les emportaven a casa, ja que segons ells aquelles aigües sulfuroses feien millorar el funcionament de l'organisme.
Nosaltres si més no a la hora d'esmorzar, hem optat per el vi chueca.

Avui ens ha acompanyat en Xavier Bachero, que ha compartit amb nosaltres una de les seves passions, fer excursions i conèixer l'entorn a peu.
I de fet ens ha fet gaudir d'aquests racons que tenim tant a prop i que molts no coneixiem.
En Xavier forma part del Centre d'Educació Ambiental Alt Ter on fan moltes activitats d'educació ambiental, així com visites guiades tant a la natura com al patrimoni Ripollès. Us recomano que feu una ullada a la seva web.

http://www.alt-ter.org/