Camí Ramader del Lluçanès al Ripollès

Aquest cap de setmana (17 i 18 de maig) hem tingut el plaer de gaudir d'un tram del camí ramader, amb la companyia d'un ramat de 300 ovelles, aprofitant la transhumània d'aquest, desprès de pasturar uns mesos a Sant Martí d'Albars. Aquesta activitat fa ja tres anys que es va recuperant, gràcies a la Universitat de Vic i el Campus de Cultura Popular de la direcció general de Patrimoni, Associacionisme i Acció Cultural de la Generalitat de Catalunya.
L'organització és a càrrec del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, amb el suport de l'ajuntament de Ripoll i el Museu Etnogràfic de Ripoll i la col·laboració dels ajuntaments per on passa el camí.
El camí constava de dues etapes: la primera amb sortida a Santa Eulàlia de Puig-oriol i arribada al Pujol de Llentes, i la segona fins a Montgrony. La ruta es complertarà el 22 de juny arribant al Pla d'Anyella, on els ramats passen l'estiu.
Nosaltres hem gaudit d'un tram del primer dia, fins al coll del Forn, ja a les Llosses, i que serà el que podreu veure al programa Caminant per Catalunya de Televisió del Ripollès.
A primera hora del matí ja esperavem les ovelles a Santa Eulàlia de Puig-oriol, un nucli urbà que pertany a Lluçà i que va néixer al segle XVIII al voltant del camí ramader. Podem veure moltes cases antigues amb les seves llindes.
De seguida ha arribat el ramat acompanyat dels pastors Jordi i Joan Picas i els seus ajudants. El seu pas per el carrer principal ha deixat una estampa ben curiosa.

El grup d'acompanyants, aprofitant el descans de les ovelles, hem fet un bon esmorzar a Cal Penyora, un antic i renombrat hostal on s'acostumava a fer parada durant la transhumància.
Amb la panxa plena hem començat a caminar direcció a Alpens i posteriorment cap a Santa Maria de Matamala i com deiem, al coll del Forn.












Pel camí anem trobant elements interessants així com grans masies com les Collades, el Graell, Torrats, o Capdevila entre d'altres. No cal dir que totes elles eren de gran importància ja que aquest camí ramader és un dels més importants de Catalunya, i servien de returada, per reposar el bestiar i els pastors. 

Precisament un dels objectius d'aquesta iniciativa és recuperar aquest costum ancestral i donar a conèixer i divulgar el món ramader i transhumant, tot recuperant uns camins de domini públic i de gran valor cultural, referencial i etnogràfic.
Nosaltres, com deiem, ho hem deixat al coll del Forn desprès de dinar. Hem fet uns 15 kilòmetres. El grup ha seguit fins al Pujol de Llentes, on es passa la nit gaudint de gresca i xerinola. (L'any que ve no ens ho perdem).
Ara el ramat pastura a les Viles Grosses, a la zona de Gombrèn, esperant el dia 22 de juny on s'hi afegiran altres ovelles i passaran l'estiu al pla d'anyella.

http://camiramaderllucanes2012.blogspot.com.es/2014_05_18_archive.html

Caminar al pas del ramat és tot un espectacle, tant de paisatge, com sonor, de companyerisme, de compartir...   una activitat que us recomanem que feu almenys una vegada a la vida.  Beeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee !!!

Costabona (2.465 m alt)

El passat dia 10 de maig de 2014 varem pujar al Costabona (2.465 m alt), un dels pics més emblemàtics de la comarca del Ripollès, però alhora de Catalunya, ja que és el primer pic dels Pirineus de dos mil metres (quasi dos mil cincents) a partir del Mediterrani.
Varem pujar al Costabona per la ruta més clàssica, des de la Colllada Fonda, a la carretera que uneix Espinabell i Setcases, però en lloc d’encarar de front l’atac, ens dirigirem cap a les antigues mines franceses del Costabona.
La veritat és que les restes existents ens donen fe d’una activitat forta a la zona, amb restes d’instal·lacions ben remarcables.
La pujada per aquesta part al cim del Costabona es bastant costeruda.
Un cop esmorzats, varem baixar a veure la instal·lació commemorativa que varen fer els francesos de la medició del meridià de Paris a finals del segle XVIII. Estem davant una subtil manera de indicar el pas del meridià per aquest lloc. Els que mesuraren el medirià varen pujar al Costabona i a la serra Cavallera.
Baixarem cap el refugi del Costabona, al costat de la font de Fra Joan, plena encara totalment de congestes de neu, que varem creuar amb molta precaució, ja que a la zona hi ha hagut accidents mortals.
Abans de retornar, però, visitarem la mina vivac situada sota el refugi i ens ferem amb un tros de sunyer que portarem a la deixaleria, no sense abans emmarcar a la Pilar amb ella. Una excursió, en un dia ideal.
Estem davant un excursió d’alta muntanya, una mica exigent, amb un desnivell de quasi sis cents metres a guanyar, que requereix estar mitjanament entrenat.

Palau-saverdera - Aiguamolls Empordà

El passat dissabte 3 de maig vàrem fer una nova sortida per l'Alt Empordà, seguint un altre tram de GR-92. La sortida al bonic poble de Palau-saverdera d'uns 1.400 habitants. Destaca l'església de Sant Joan, un dels elements històrics del municipi. És una mostra del romànic, amb tres naus i tres absis semicirculars amb capelles laterals, amb una nau central de canó. En una de les restauracions recents, s'hi han descobert vestigis de pintures murals.
El camí és molt planer i passa entre oliveres i ceps, vigilats per la serra de Rodes que anem deixant enrere. De seguida començem a trobar aigua que passa per un dels canals de la Muga, i arribem a l'Aguait de Vilaüt, ja dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. És un dels principals punts d'observació d'ocells ja que presenta una diversitat notable d'ambients.
Seguim cap a Castelló d'Empúries per l'antic camí que enllaçava aquesta població amb Roses, amb la companyia dels ramals del riu Muga, i també amb la Tramuntana, que va bufar tot el dia de valent.
A Castelló d'Empúries vàrem visitar primer un rentador públic que va ser construït al segle XIX. Un safareig de planta gairebé triangular amb galeria oberta i arcs exteriors de maó. I ja dins del municipi gaudim de la església gòtica de Santa Maria. És una basílica de les més notables del gòtic català.
Destaca la seva portalada feta de marbre blanc i formada per sis arquivoltes en degradació decorades amb relleus vegetals. El campanar és anterior a la construcció del temple gòtic i respon a esquemes compositius romànics.
Deixant la població enrere, hem tornat als Aiguamolls, a la zona del Cortalet. Aquest parc constitueix una de les zones naturals més conegudes i emblemàtiques de Catalunya des de 1983, any de la seva creació. Hi podem trobar diversitat de paisatges, fauna i flora fascinant.
Això si, una sortida un pel llarga, 22 kilòmetres. Si vols gaudir amb calma de tot el que hem visitat, millor fer-ho en dos trams. I a més amb la tramuntana s''ha fet molt llarg.

Rocabruna, camí ramader i mines de les Ferreres

El Passat dissabte, dia 26 d’abril de 2014 varem anar a Rocabruna, per trobar el recorregut d’un antic camí ramader i visitar les mines de les Ferreres.El dia fou esplèndid.

El camí ramader s’inicia al camí de Rocabruna a França, a una alçada de 1.190 m alt, on apareix un camí que es dirigeix cap a la carena i a continuació puja per aquesta lloc, en una traça molt típica dels camins ramaders cap el pla de les Caramelles.

Passant el pla es camí es dirigeix cap al coll Vernadell, tot passant per la font de la Sangonella.

En Joan i el Manolo varen saber seguir el camí. Els altres varem fer una petita odissea, però finalment varem saber arribar al lloc de destí.

El coll Vernadell (fita fronterera 520) no es una coll gaire evident.

Varem baixar cap a les mines de les Ferreres on al poc va arribar el nostre guia per la visita a les mines de les Ferreres, l’Arnau.

Varem entrar a les mines a les 11:00 hores i varen sortir a les 14:00 hores.

El nostre guia es coneix les mines com casa seva i varem baixar i pujar pels cinc nivells, fent uns quants quilòmetres per dins d’una mina de grans proporcions. Varem entrar pel nivell 4 (l’entrada al costat del rec) i varem sortir pel nivell 5 (mina dels romans), però no varem deixar cap nivell per recórrer.

Varem baixar per escales precàries, reptar en alguna ocasions,... . Una excursió molt complerta amb que varem comptar amb acompanyants com en Jordi i en Ramon, el més veterans del grup, i dues damiseles.

Feta la gran immersió minera ens va caldre baixar a peu fins Rocabruna, on a l’església de Sant Feliu, varem tancar l’excursió.

Falten un parell d'artistes a la foto de grup. L'Andreu i en Llagostera !

Trailwalker 14

Enhorabona als nostres companys Ramon Busquets, Pilar Guàrdia i Antoni Vilaró. Juntament amb l'Olga Carreira, la Eva Colom i la Teresa Verges. Tots ells han aconseguit superar la Trailwalker 2014 fent els 100 km per la via verda entre Olot i Sant Feliu de Guíxols amb 23 hores 34 minuts i 35 segons.