Puig de les Agudes

Hem acabat l'any amb una nova sortida, aquest dissabte 31 de desembre, a la Vall de Camprodon, al Puig de les Agudes de 1.976 metres. Una excursió poc concorreguda però molt interessant. Hem iniciat la ruta a Feitús de dalt, un veïnat de Llanars poc habitat amb cases de segona residència i que sorprèn perque encara no està electrificat. Destaca la casa del Rodà, aquesta si habitada tot l'any i dedicada encara a la pagesia. Hem deixat el cotxe al costat de l'oratori de Sant Pere per començar a caminar primer per la mateixa carretera i per seguir el camí que puja direcció Nord seguint la carena de la Serra de Meianès. Hem tingut una primera part de la excursió una mica mogudeta ja que feia una mica de fred i de tant en quan una llevantada ens deixava una miqueta de pluja. Continuem pujant passant per el Turó de la Roqueta de Baix, les Saleres i el Turó de Meianès i el Pla de les Bigues on hem esmorzat, i precissament en el moment que ha plogut més. Tot i així el dia s'ha anat obrint i hem gaudit de bones vistes. Precissament des d'aquest Pla de les Bigues en un dia clar es veu part del Pirineu Ripollès, amb el Gra de Fajol a tocar i els cims que l'envolten, el Pastuira, el Bastiments, el Pic de la Dona o el Costabona entre d'altres.

Com sa sabeu, al nostre guía Antoni Llagostera, li agrada molt aportar informació dels comentaris d'en Cèsar August Torras, i en aquest cas us mostrem una foto publicada en un butlletí del CEC de l'any 1.906 on destacava aquest "bell panorama de montanyes "

Necessitem uns 30 minuts més per arribar al Puig de les Agudes de 1.976 m. Fins aquest punt hem pujat uns 700 metres de desnivell. Estem en contacte amb els municipis de Llanars, Setcases i Vilallonga de Ter. Des d'aquí podem acabar de veure les magnífiques vistes que ja entreveiem mica en mica durant l'ascenç. El Ripollès, l'Empordà i fins i tot el Roselló amb mar inclòs destaquen, en canvi el Pirineu, més enboirat, ens ha costat una mica més de veure.

La baixada l'hem fet carena avall, cap a coll Pany i el Pla de Sant Joan on passa l'antic camí de Conflent, un antic camí ral que anava de Camprodon a Llanars i cap a la collada Fonda, coll de Pal, Rojà, Pi de Conflent i Vilafranca de Conflent.

Des del Pla de Sant Joan necessitem una horeta més per arribar al Pla de l'Illa passant per la collada dels Homes Morts. Les vistes sobre Llanars, la Roca i Camprodon son explèndides, amb la companyia de les Eugues d'en Joan Moret que ens han donat la benvinguda abans d'arribar al camp de Tir on haviem deixat un cotxe. Un descens de gairebé 1.000 metres per completar els 12 kilòmetres que hem fet avui que es poden fer amb 3 hores i nosaltres n'hi hem afegit gairebé 3 més.

Tot i ser el darrer dia de l'any, hem tingut èxit d'assistència amb 9 caminadors i amb la bona companyia de l'Esteve, en Gerard i en Jordi que han demostrat conèixer la zona gairebé pam a pam i fer-nos així la sortida més agradable juntament amb els comentaris d'en Llagostera.

També i erem jo mateix l'Eudald, la Pilar, l'Andreu, la Marina i el seu pare en Joan que ens ha salvat la vida amb un bon café.

Un dia magnífic, tot i que la pluja ens ha fet una mica la guitza, sobretot a l'hora d'esmorzar, potser era perquè avui l'Andreu ens ha portat una coca de sèrie, sense el corresponent raig d'anís i els pinyons (però no li tindrem en compte, nomès faltaria). Potser per això o no, avui alguns dels components de la sortida hem acabat a taula, a l'Escon de Llanars, on no cal dir que hem fet un bon àpat. I així tanquem aquest 2011 amb 25 excursions i esperant fer-ne més i amb il.lusió aquest 2012 !

BON NADAL !

Que passeu un Bon Nadal i unes bones festes amb els vostres.

De la Farga a l'Aliguer i Sovelles

Nova sortida aquest dissabte 17 de desembre, a prop de casa, al terme municipal de Les Llosses. Una excursió des de la Farga fins a Sovelles de 14 kilòmetres amb una ruta circular.

Hem començat a la Farga de Bebié en un dels edificis on hi havia habitatges per els treballadors de l'antiga fàbrica tèxtil, ens referim a la colònia Sunyer perfectament visible quan passem per la renovada C-17. Precisament aquesta carretera ens ha portat els primers problemes per travessar-la i accedir al camí d'inici just al cosat de la casa Sunyer. Estem a 680 metres i seguim el camí ral que ens portaria a Sovelles. Però nosaltres el farem de tornada i ens acostem a la riera de Sovelles per contemplar els seus racons i cascades, en aquest cas sense gaire aigua. A partir d'aquest punt enfilem per un corriol que ens porta a Bellavista, que com diu el seu nom podem contemplar un magnífic entorn i amb una visió diferent de Ripoll si estem acostumats a veure-ho des de Sant Roc o Sant Bartomeu.

Hem esmorzat uns metres més endavant, al pla de Bronze, per evitat les torres d'alta tensió. I de seguida s'arriba a l'Aliguer d'una gran presència i on hi ha constància que un Aliguer formava part del grup de pagesos benestants que acompanyaven a Alfons Carles de Borbón durant la seva entrada a Catalunya el 1872.

A través d'una pista ens acostem a Sovelles, primer per la casa del Camp, on hem gaudit d'un ramat de vaques abundós i tot seguit arribem a Sant Sadurní de Sovelles, antiga parròquia de del terme de les Llosses on destaca una església de planta rectangular, amb capelles laterals. Està envoltada de cases com Cal Nasi, l'Hostal o el Puig. Impressiona la quantitat de camps que hi ha totalment planers tot i que estem a gairebé 1.ooo metres. Una pista encimentada ens portaria fins al Cremat i cap a Ripoll. Nosaltres hem tornat al punt de sortida però en aquest cas seguint l'antic camí ral paral.lel a la riera de Sovelles i que en algun tram conserva restes d'empedrat encara que a nosaltes les fulles ens han impedit veure-ho. Hem tornat a la Farga fent una sortida d'unes 4 hores amb un desnivell acumulat de 600 metres.

Avui gairebé per primera vegada aquesta tardor hem passat una miqueta de fred ja que fins ara el sol encara escalfava de valent. Una excursió que feia temps que voliem fer però durant les obres de la C-17 era complicat accedir-hi. (I sense obres déu n'hi do) almenys podria estar indicat. En Toni Llagostera ens ha explicat moltes històries que us reservem per el programa Caminant per Catalunya.

De l'Avenc a Sant Romà de Sau

Nova etapa del GR II al programa Caminant per Catalunya, la novena, que hem fet aquest dijous 8 de desembre aprofitant que era festiu. En aquest cas hem continuat per l'Avenc (a prop de la casa de Rajols on havíem acabat la darrera etapa) fins a Sant Romà de Sau. Una sortida molt tranquila de poc més de 11 kilòmetres amb un recorregut de baixada el que ens ha fet gaudir encara més de l'espectacular paisatge. Hem començat a caminar al Pla de l'Avenc, més concretament al Pla Boixer amb un dia radiant però amb la boira com a protagonista a la part inferior de les valls. Amb 30 minuts arribem a la casa de l'Avenc, una casa amb molta història que actualment acull una infinitat d'activitats on destaca el turisme rural. L'edifici actual és de finals del S XV i en la seva restauració s'ha intentat mantenir la seva originalitat respectant els materials i alhora aplicant les energies renovables, i on sembla que eviten el consum de carn i s'etiqueten com a turisme sostenible.

Seguim baixant lentament fins al poble de Tavertet on segons la seva web és un municipi agradable i acollidor, digne de ser contemplat i admirat per la bellesa del mateix poble i per l’atractiu dels seus paratges. Es diu que s’hi respira l’aire més pur de Catalunya. Destaca l'església de Sant Cristòfol i les seves cases antigues configuren un poblet de pessebre. I el més espectacular, estem a sobre la cinglera i les vistes a tota la vall del Ter son envejables. Avui però la boira ens impedia veure les fondalades de les valls però alhora ens mostrava aquesta espectacularitat de paisatge màgic. Hem aprofitat per esmorzar gaudint de la boira però amb un sol que ens escalfava. A partir d'aquest punt hem de començar a baixar per un caminet que va passant per la cinglera mostrant imatges realment boniques. Amb una hora de baixada hem arribat a la Riba i amb 30 minuts més a la presa del Pantà de Sau ara ja sense boira, per poder admirar les seves aigües que fan el seu goig.

I ens queda arribar a Sant Romà de Sau, al nou poble que es va construïr per poder inundar l'antic que ara descansa sota les aïgues del pantà. Per fer-ho cal pujar uns 475 esgraons. Del poble res a destacar.

Avui erem una bona colla, 10 caminadors que hem gaudit d'aquest dia festiu. Ens ha sorprès la casa de l'Avenc per la quantitat de diners que sembla que s'hi inverteixen per fer-hi un turisme sostenible. Sembla increïble però hi ha un pàrking subterrani amb una gran capacitat per aparcar-hi, fins i tot un autocar. Com ha repetit diverses vegades algún membre de l'expedició "Això és molt estrany !!" també fent referència a altres aspectes de la sortida I com que ens hem relaxat molt, avui el tema de discusió era la Proa i la Popa que ens ha fet riure una estona perque no ens posavem d'acord. En fi un GR II que mica en mica anem arribant al seu final, al municipi d'Aiguafreda.

Puig de Bassegoda

Interessant excursió aquest dissabte 3 de desembre a un dels cims emblemàtics de l'Alta Garrotxa, el Puig de Bassegoda de 1.373 m. que tot i no ser gaire alt és exigent amb un bon desnivell. Nosaltres ho hem fet des de la Plana, una casa de pagés situada a uns 600 metres. Per accedir-hi hem passat per Sadernes, seguint una pista forestal i a 5 km hem deixat el cotxe, a la castanyeda de la Plana. Seguim caminant fins a ca n'Agustí on deixem la pista i començem a enfilar passant per el Bosquet. Quan portem una hora de camí ens trobem el santuari de la Mare de Déu de les Agulles. Una església d'origen romànic d'una sola nau i absis semicircular, dues portes d'entrada i campanar d'espedanya amb un sol ull. Sembla que les dones que venien a aquesta església tenien el costum de canviar les agulles per unes altres que deixaven clavades a la roba de la imatge i servien per guarir les ferides que necessitaven l'us d'aquestes.

Estem a 860 metres i ens en queden 500 més, per tant afrontem el tram més dur per un terreny amb molta pedra. Nosaltres ho fem amb calma, i amb una hora 30 minuts arribem al cim, primer el del puig de Riu. El Bassegoda està format per aquests dos cims i curiosament son a tocar un de l'altre, però per accedir-hi s'ha de tornar a baixar i agafar un altre camí. Per tant cal recular i nosaltres hem aprofitat per esmorzar. La pujada al Bassegoda és similar al que acabem de fer, s'ha de grimpar i en aquest cas hi ha un tram amb cadenes que faliciten molt les coses i amb un moment ets a dalt. No cal dir que les vistes son impressionants i sense entrebancs, de 360º. El Pirineu, el Canigó, l'estany de Banyoles, el Golf de Roses, el Montseny ...

Val la pena estar-hi una bona estona. Un cop hem tornat a passar per les cadenes, trenquem a l'esquerra cap el pla de les Bateries i el coll del Principi, seguint el GR 11. Nosaltres ens hem entretingut buscant les restes de l'església romànica de Sant Vicenç del Principi de la qual només en queden unes runes. Hem recuperat el GR fins a Coll Roig i trencant a l'esquerra hem baixat cap a l'Era Blanca i el rierol de principi per tornar a pujar i baixar fins a ca n'Agustí on hem visitat el seu gran roure. Una estoneta més i hem arribat al cotxe.

Una sortida de 15 km amb un desnivell acumulat de gairebé 1200 metres que ens han fet suar de valent. De fet aquest era el segon intent ja que el dia 17 de setembre es va intentar però la intensa pluja que va caure va fer suspendre la excursió.

I avui ens ha acompanyat en Florenci, gran coneixedor de la zona, que quan ha vist la ruta prevista ens ha aconsellat agafar un camí que escurçava un parell de km. i nosaltres no hem dubtat a fer-ho ja que tot i així hem acabat a les 4 de la tarda. I els que vàreu anar-hi al primer intent veureu que l'hem fet al revés pujant primer al Bassegoda. De fet, el tram del primer dia des del pont de Valentí fins a Sant Aniol d'Aguja ja l'haviem fet en una altra sortida. La podeu veure al bloc http://caminantpelripolles.blogspot.com/2009/10/sant-aniol-daguja.html i a tvr a la carta http://televisiodelripolles.xiptv.cat/caminant-per-catalunya/capitol/sant-aniol-d-aguja

I també contents per la Pilar que li feia molta il.lusió pujar al Bassegoda, i encantats de fer el vermutet a l'Hostal de Sadernes. Bona gent. L'alta Garrotxa, una zona on segur que hi tornarem.