Sant Pau de Segúries - Camprodon

Ruta entre les poblacions de Sant Pau de Segúries i Camprodon, a la comarca del Ripollès, per antics camins tot descobrint patrimoni industrial i històric i tres batalles, sense deixar de gaudir del paisatge i la natura. En nostre guia d'avui l'Antoni Llagostera que ens ha preparat alguna sorpresa. Dilluns 16 juny 2025.

Sortim des de l'església de Sant Pau Vell, situada en un dels extrems de Sant Pau de Segúries. Situada als peus de l'antic camí ral d'Olot a Camprodon, és de tipus barroc rural, amb una nau ample i capella lateral. Iniciem la ruta amb la companyia del Cònsol de la República Eslovaca a Barcelona, el sr Xavier Medina. Només començar l'Antoni ens ha explicat la Batalla del Capsacosta de l'any 1794 i que va tenir lloc en els paratges propers de la nostra sortida. Seguim la ruta per una pista seguint les marques del GR-210 I d'Itinerànnia amb vistes a el Mariner una gran casa. També tenim vistes a la Rovira i el Peiró. 

Ens acostem fins aquesta darrera casa. Per fer-ho hem de travessar el pont de la carretera que ens porta cap a Camprodon. En aquest punt ens espera en Lluís Bassaganya que ens parla de la batalla de la Guerra Civil a Catalunya i de la importància de Sant Pau de Segúries. (veure vídeo). Aquestes cases eren utilitzades per comandaments o fins i tot per tenir-hi presoners. Recuperem el camí travessant de nou el pont del riu Ter i seguir la nostra ruta. Passem per la pedrera del Carbur on hi podem veure els estrats a la pedra que varen formar-se ha uns 50 milions d'anys en ple període Eocè i en diferents etapes de sedimentació. El carbur de calci es feia servir per fer llum a les mines, o per fer soldadures per exemple aprofitant la calor que provoca. Hi havia hagut una fàbrica. Al costat hi ha un aqüeducte per on i passa el canal que ens va acompanyant i que servia per alimentar algunes centrals hidroelèctriques disposades al llarg de la vall. Passem també per una fageda ben atapeïda de vegetació. Al fons podem veure el nucli de la Ral que pertany encara a Sant Pau de Segúries. Passem també per la font de Teresa i seguim amb vistes a la Serra Cavallera. Tampoc hi falta un ramat de vaques que pastura al voltant de la pista. I parlant de bestiar ens hem acostat fins al gual de can Beia, a tocar del riu Ter. 

Era el punt on travessava el bestiar per anar a buscar les pastures a Serra Cavallera. Seguim a tocar del càmping Vall de Camprodon i pel costat de la casa Nova. Seguint a tocar del Ter podem veure l'estret de les Rocasses. És tot un espectacle veure baixar l'aigua. Ens tornem a desviar de la ruta, travessant de nou el riu per acostar-nos fins a una central. Ho fem seguint el canal de la farga que surt de la resclosa de les Rocasses. L'aigua s'aprofita cada metre per generar energia. Recuperem de nou el camí ara convertit en carril bici i que ens acosta a Camprodon. Hi podem veure un búnquer de la línia Pirineus. Aquí hem parlat de la Guerra Gran. (veure video). Trobem un parell de búnquers més. Ens endinsem a Camprodon per el parc de la Mare de la Font, un dels punts emblemàtics de la vila, amb un petit llac i una zona d'esbarjo. 

I ja només ens queda endinsar-nos al poble per els seus carrers i places fins arribar a l'espai cultural de Cal Marqués on posarem el punt i final de la ruta. Aquí hi trobem el museu de la Retirada on ens rep de nou en Lluís Bassaganya, que és el gestor del centre d'estudis de la retirada. Un espai de memòria que amaga molts tresors i que il·lustra a partir d'imatges, explicacions i cites bibliogràfiques, les dures escenes dels exiliats republicans que l'hivern de l'any 1939 recorrien centenars de kilòmetres per arribar a territori francès. La mostra vol ser un homenatge a totes les persones que van viure i patir en primera persona els efectes de la retirada i fa un repàs dels moments en què militars i famílies senceres van emigrar cap a l'altra banda dels Pirineus a partir de la caiguda de Barcelona en mans dels franquistes durant la Guerra Civil espanyola. I és moment també de desvetllar la relació que hi ha amb el nostre convidat d'avui, el consol. I es que hi podem veure armes eslovaques ja que hi va haver la intervenció de bastants ciutadans de la República Txecoslovaca, en aquells moments, van participar en les brigades internacionals de la Guerra Civil. Es calcula que més de tres mil. També per la fabricació d'armes curtes i per aquest motiu al museu, podem trobar bastant material. I com a curiositat també hi ha una bala, un fusell i una màscara de gas. En Lluís ens ha mostrat un fusell Txecoslovac fet a Breno. Un lligam ben curiós per acabar aquesta ruta plena d'història.

Powered by Wikiloc