Sitges - Ermita de la Trinitat

Sortida al Massís del Garraf, a l'ermita de la Trinitat, amb la companyia del Centre Excursionista Sitges i treballadors de la Xarxa. (Dissabte 31 maig 2025)

Ens situem al coll de la Fita, a prop de Sitges, on podem deixar els cotxes per iniciar la ruta. Avui amb una cuarentena d'excursionistes preparats per descobrir el territori. El primer tram segueix la pista fins al collet de la Fita on també podríem deixar el cotxe. A la dreta seguim un corriol que es va enfilant de mica en mica tot seguint la carena del Turó Rodó. I a gairebé 3 kilòmetres trobem el primer punt interessant, la Creu de Sant Isidre. Es tracta d'una creu d'uns 8 metres d'alçada, de forma cònica i amb tres graons com a base, i fa 8 metres d'alçada. Hi podem veure l'escut de l'Agrupació Muntanyenca de Sitges i altres elements. Fou bastida entre el 1953 i el 1955. Si busquem, a prop, hi trobem una barraca. El recorregut segueix ara de baixada per un corriol que ens obliga anar en fila india envoltats de la vegetació típica del Garraf. Pel camí podem veure una cisterna feta amb pedra seca i una mica de morter. I una mica més avall hi ha una barraca de pedra seca de forma cilíndrica. Es tracta de la Barraca d'en Marsal. De fet avui també ens ha acompanyat en Sergi, de l'Associació de Pedra Seca del Garraf, que ens ha explicat amb tot detall tots els elements que hem anat trobant i la importància d'aquestes construccions per la flora i la fauna. No us perdeu el vídeo. De mica en mica anem sortint de la densa vegetació i podem veure algunes panoràmiques. Ens incorporem al GR-92 que ve de Portbou i el seguim fins a l'ermita. Hem de fer un kilòmetre i mig per arribar-hi. Anem guanyant en vistes com la població de Sitges o el peatge de l'autopista del Garraf entre d'altres. 

Uns metres més i arribem a l'ermita de la Trinitat, el lloc triat per fer parada i fonda. L'edifici és de tipus popular i té al costat una construcció de caràcter modernista. Està emblanquinada i té un aspecte ben cuidat. És molt antiga i ja apareix en un document del 1375 en que consta que ja hi havia ermitans. La tradició diu que es va construir perquè en aquells indrets es va trobar una creu amb la imatge de la Santíssima Trinitat. L'actual capella és moderna, ja que a finals del segle XVIII es va enfonsar la teulada i es va haver de reconstruir i es va fer més gran l'edifici. Avui part de les explicacions ens les ha fet la Beli, historiadora de l'art, i per tant hem gaudit molt dels seus coneixements. També ens ha acompanyat en Toni. Ell és un bon testimoni de la colònia de Vallcarca ja que hi havia viscut. De fet la podem veure als nostres peus. Hi havia una fàbrica de ciment que aprofitava l'explotació de les pedreres de la zona que ja funcionava als inicis del segle XX. Era un lloc ideal ja que a més hi passa el ferrocarril i fins hi tot hi havia una estació a Vallcarca. El ritme de producció de la fàbrica va necesitar molta ma d'obra i per aquest motiu es va crear la colònia fabril annexa a la fàbrica, avui pràcticament desapareguda. L'any 1910 ja es comptava amb una seixantena de cases i l'any 1925 es computaven 135 vivendes. El punt més àlgid va ser l'any 1960 quan es van censar 5.500 habitants a la colònia. La fàbrica de ciment ja no produeix ciment. El que si que encara funciona parcialment és la pedrera. 

I ara, amb tota la informació i la panxa plena hem de tornar enrere fent part del camí per el GR-92. Al cap d'una estona el deixem i ens endinsem de nou al bosc, trencant a la dreta, i així fer un recorregut alternatiu de tornada. I ara és el torn de la Mª Dolors, membre del Club Excursionista i coneixedora de la zona, que ens ha explicat tots els detalls d'aquest segon tram de la ruta. És el cas de les restes de dues masies que hem trobat, les Basses i Can Daniel. Més endavant ens hem aturat a la font de les Basses tot i que no baixava gens d'aigua. I la part final l'hem fet per un camí per evitar la tram que hem fet de pista i així hem gaudit més del paisatge i del mirador de l'hivern. Es tracta d'una zona on els amics del Garrafó, un grup de gent gran, han habilitat un espai ben decorat i amb una taula per gaudir de l'entorn fent un bon àpat o petits tiberis. I suposo que el nom de l'hivern és perquè a l'estiu, segons a quina hora, no es deu aguantar la calor. I entre murs de pedra seca i vistes a Sitges i la seva església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, hem arribat als cotxes. En total son uns 10 kilòmetres de molt bon fer amb un desnivell de 300 metres. 

I a nosaltres només ens queda donar les gràcies al Club Excursionista Sitges i en especial a la Beli, en Sergi, en Toni i la Mª Dolors que ens han parlat davant de càmera per ilustrar millor la excursió. I als companys de la Xarxa per la paciència.

Powered by Wikiloc