Santuari de la Mare de Déu del Coral

Avui a Caminant per Catalunya farem una excursió transfronterera. Anirem des del coll d’Ares fins el santuari de La Coral. Una sortida curta però plena d'elements culturals i patrimonials gens menyspreables. (28 novembre 2023) Antoni Llagostera

Ens situem a Coll d'Ares a 1.513 m alt. Un coll de muntanya dels Pirineus que uneix les comarques del Ripollès i el Vallespir, entre els termes municipals de Molló a Catalunya i Prats de Molló i la Presta a França. Hi podem accedir des de Camprodon i el bonic poble de Molló. Des d'aquest punt tenim una magnífica vista panoràmica sobre les dues vessants  que separen les valls del Ter i del Tec. Es tracta d'un pas fronterer on antigament hi havia hagut una duana i un punt de sortida a moltes excursions. Segurament és més conegut perquè va ser un dels diversos passos transpirinencs per on van passar, seguint el camí de la Retirada, els qui s'exiliaren el gener i febrer del 1939 fugint de l'avenç de les tropes feixistes del general Franco i de la imminent repressió, persecució i execució de persones compromeses amb la legalitat republicana que el cop d'estat del general esmentat estava duent a terme en els territoris que ja dominava. Per aquest motiu hi trobem un monument commemoratiu de l'exili dels republicans. I una de les rutes que es poden fer és precisament el camí de la Retirada de coll d'Ares.

Iniciem la ruta cap a la dreta per anar a fer el cim de Montfalgars de 1.60 metres. Un cim que gairebé no val la pena de visitar ja que la vegetació ens priva de les bones vistes que hi tindríem. Durant la ruta si que podem gaudir d'unes fantàstiques vistes al Canigó, o el Bastiments i el Costabona entre d'altres. Un cop fet el cim comença la baixada i de mica en mica la vegetació s'obre i tornem a gaudir de bones vistes, en aquest cas a l'Alta Garrotxa, amb el Comanegra a primer terme, i llogarets com Rocabruna i el seu castell, del municipi de Camprodon. Coincidint amb el coll de Moles, la zona està plena de fulles i cal anar amb compte. Tot seguit també trobem alguna masia com Can Casademunt o Can Pubill. Una fageda ens sorprèn ja que està perfectament ordenada i col·locada una a una. Es tracta d'una repoblació forestal del govern Francès. Sense deixar la vista del Canigó també podem veure les Torres de Cabrenys del terme comunal de Serrallonga. 

Una pista llarga però de molt bon fer ens va acostant al Santuari del Coral. Algun tram coincideix amb les marques de la Ruta del Vallespir. Arribem al Santuari, on hi trobem una erimita dels segles XVII i XVIII situada al terme comunal de Prats de Molló i la Presta a 1.088 metres. Va ser inscrita com a document històric el 18 d'abril del 1990. S'anomena "del Coral" per la derivació de les paraules "cor" i "alt" i pel color de les roques, d'un vermellós intens. Durant els segles XVII i XVIII el santuari es va refer totalment. La primera capella existent en aquest lloc, associada al poblat desaparegut de Miralles, es remunta a l'època preromana. A penes en queden restes. L'ermita es troba dins un conjunt arquitectònic composat per l'ermita i per diverses cases, cavallerisses (quadres) i estàncies. Antigament hi havia hagut entre 16 i 60 persones vivint-hi però en l'actualitat només hi ha la gent que s'ocupa del bar-restaurant. La Mare de Déu del Coral ha estat tradicionalment invocada pels pastors del Vallespir, Capcir i Conflent per tal que els ajudés en les seves tasques i especialment en la de guardar el bestiar. Un com hem ben gaudit de l'espai seguim la nostra ruta, ara de pujada, tot passant per la Roca del Corb que és motiu de moltes llegendes. Finalment arribem al coll de la Guilla, ja a la carretera que baixa de Coll d'Ares cap a Prats de Molló. Aquí hi hem deixat un cotxe de bon matí per estalviar-nos la pujada fins al punt de sortida i també algun que altre kilòmetre.