dilluns, 26 de febrer del 2024

Núria - Lló

Sortida a la Vall de Núria el passat 22 d'agost de 2023 amb l'Antoni Llagostera, fins a la Vall de Lló.


Si seguiu aquest blog o el programa Caminant per Catalunya, sabreu que en Llagostera ja ens ha preparat vàries sortires des de Vall de Núria, en especial per els antics camins de romiatge fins al Santuari. Son uns camins mil·lenaris amb els seus ramals secundaris que conformen la xarxa bàsica de comunicació del territori que avui és el Parc de les Capçaleres del Ter i del Freser. Hi ha un total de 7 camins, la majoria dels quals ja hem fet. Cal recordar que la majoria d'ell son d'alta muntanya i per tant no es poden fer durant tot l'any, sobretot si hi ha neu. En aquest cas ens disposem a fer el camí fins al poble de Lló.











Després de pujar de bon matí amb el cremallera fins a la Vall de Núria iniciem la ruta direcció al coll de Finestrelles. La primera part del recorregut coincideix alb el camí que ens portaria fins al cim del Puigmal passant pel pla dels Eugassers i la Coma de l'Embut. El Forat de l'Embut és una notable cavitat, un fenòmen geològic càrstic que engoleix l'aigua de la Coma de l'Embut. L'aigua s'escola entre marbres per reaparèixer uns 800 metres més lluny i cent metres més avall, gairebé en el desguàs al torent de Finestrelles. El forat té 67 metres de desnivell o fondària i 955 metres de recorregut. Seguim pujant entre zones de pastura i pujades que ens han de portar cap al coll de Finestrelles. Potser és el tram més dur de la sortida ja que hem de superar uns 600 metres de desnivell en poc recorregut. Un cop al coll de Finestrelles a 2.605 metres hi ha una senyal fronterera, la 507. Un bon punt per esmorzar. Les panoramiques ja son espectaculars. Al fons hem deixat la Vall de Núria. Al nord-oest veiem el Massís del Carlit. A l'est el Pic Superior de la Vaca, el Torreneules, el Balandrau. I moltes més vistes.











A partir del coll de Finestrelles, a poc de baixar, ja tenim dos ramals diferents, per anar a Er o Llo. Abans de passar una petita torrentera, la de la font Blanca, ens trobem amb el camí que marxa tot planejant al sud-oest. És el conegut com Camí de Núria, que porta a la Font de Segre i Er. A la clotada de Comadedou [Coma Dolça] hi ha una bifurcació de camins, ja que d’aquí partia l’antiga traça del camí de romiatge cap a Llo, passant pel pla i font de Carbecers, en direcció a la Jaça de Palandrau. Nosaltres anirem cap a l’esquerra. Avui però el camí indicat per Cèsar August Torras, té una variant moderna, més directa, que baixa cap el refugi de la Culassa (1.834 m alt).  Un cop arribem al refugi ens trobem encara a uns set quilòmetres de Llo. El refugi de la Culassa és una típica construcció relativament moderna, per tenir aixopluc quan es guardar el bestiar a muntanya. Sota del refugi ja ens trobem trobem el riu Segre que neix una mica més amunt. De baixada ens acompanya aquest riu tant important que acaba desembocant a l'Ebre. En aquest tram es produeix ja el primer aprofitament hidràulic del riu.  Un cop superades les Gorges del Segre, el riu passa sota del Lladrer, on hi havia el Castell Vell de Llo, i encara hi ha les ruïnes de Sant Feliu de Castellvell i tot seguit arriba al sud del poble de Llo, on abandona definitivament la muntanya i entra en la plana de la Cerdanya.











Tot baixant ens trobem amb el pitó del Castell de Vidre que domina les gorgues. Es tracta d'una espectacular formació geològica. Les roques que les componen pertanyen a la formació de Canaveilles, la més antiga del territori, que remunta a l'Ediacarià superior (580-540 milions d’anys). Hi ha vies d’escalada i una Via Ferrada. Ens anem acostant a Llo situat en un racó de la plana cerdana. És un nucli bastant agrupat, però no forma cap mena de recinte clos, on es conserven encara alguns noms de cases tradicionals, com Cal Miquel, Cal Rigola i el Senyaló. Modernament, el poble s'ha anat eixamplant sobretot construint en els costers darrere del poble, i s'hi ha format la urbanització del Camp Gran. Hi destaca l'església parroquial de Sant Fructuós de Llo, un temple romànic que data de principis del segle XI.  L'església està ubicada fora del nucli urbà del poble, en el seu extrem de ponent, al costat sud de la carretera que prové de Sallagosa. El conjunt parroquial està conformat per un petit cementiri i el temple dedicat a Sant Fructuós de Tarragona, un dels primers màrtirs cristians documentats de la península Ibèrica. A l'exterior, a la part de l'oest hi ha un mur més alt que la resta de l'església que es converteix en el campanar de cadireta, distribuït en dos pisos, al primer amb dos ulls i un al segon.





 





En aquest bucòlic poble acabem aquesta ruta per un dels camins de romiatge de la Vall de Núria

1 comentari:

  1. Al Coll d'eina va ser on aquella dona morí aquell hivern protegin la seva neboda ?
    https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1820555

    ResponElimina

Títol:
Escriu: