Montgrony - Castellar de n'Hug

Fantàstica sortita la que us proposem avui i que vàrem fer el passat divendres 5 d'agost amb l'Antoni Llagostera entre el Santuari de Montgrony - Gombrèn (Ripollès) i la població de Castellar de n'Hug (Berguedà).

La sortida l'hem fet directament des del Santuari de Montgrony, un indret realment espectacular que val la pena visitar. En aquesta zona s'hi trobava el castell de Montgrony, de gran importància històrica i estem en un indret amb nombroses referències al mite del comte Arnau. Actualment s'hi conserven la capella de Santa Maria de Montgrony i l'església de Sant Pere de Montgrony. La primera situada a les escales que pugen fins al pla de Sant Pere i la segona enlairada a dit pla on les vistes son realment espectaculars. 

A l'entrada del santuari hi ha un edifici on hi ha un restaurant i l'hostatgeria que malauradament hem trobat tancat en ple més d'agost. Una llàstima per una comarca que aposta per el turisme. Un espai que te immenses possibilitats per gaudir a part del patrimoni i la fe ja que havia estat un important punt de romiatge. Us recomanem doncs que hi passeu una bona estona. Nosaltres, coneixedors d'aquest espai, ens posem en marxa seguint un tram de la carretera que ens ha portat fins aquí tot gaudint de les impressionants parets que fan d'aquest lloc un punt important d'escalada. 

Abans d'agafar el GR-3 ens desviem un moment a l'esquerra on una mica amagat, hi ha el Dolmen de Can Camps. Una cista d'un tamany considerable (197 x 115 x 135, amb una alçada de 14 cm. Tornem enrere i ens incorporem a la pista que segueix el GR-3 cap a Castellar de n'Hug. A la dreta deixarem una pista que ens acostaria al refugi de les Planelles i més endavant un dels camins tradicionals de pujar al cim del Costa Pubilla o Pla de Pujalts. Seguint la pista passem per algunes cases. 

Primer trobem a l'esquerra les Viles Xiques. Encara que la casa ha estat datada el 1890, la documentació municipal de Gombrèn de 1849 es diu que hi viu Pere i Jaume Colomer, de 68 i 60 any, amb els seu net Bernat, de 16 anys. I una mica més amunt les Viles Grosses, a la dreta del camí. La casa, segons el catàleg municipal, consta com de 1800. El 1849 hi vivien Eudald, de 62 anys, Marià, de 35 anys, Raimon, de 21 anys, Rosa de 24 anys i Francisca Viñas, de 17 anys. I ja més amunt passem a tocar de la casa de Maians. Per la seva posició, col·locació i construcció, estem davant una casa que sembla del segle XVII.

En aquest punt ja s'acaba la pista i entrem en un corriol molt maco i ben marcat amb els colors del GR. Cal estar atents si volem visitar l'amagatall de la Verge ja que ens hem de deixar un moment el camí i seguir unes fites que amb poc tros ens hi porten. Durant la guerra civil de 1936-1939 hi hagué una desgraciada persecució dels capellans i de moltes figures religioses. Una de les que tenia molts el números per ser destruïda era la figura de la mare de Déu de Montgrony, especialment venerada. A l’esclatar la revolta militar dretana el juliol de 1936, la imatge fou amagada per iniciativa del capellà custodi de Montgrony, per uns masovers de confiança, en una petita cavitat. Acabada la guerra l'estàtua de la verge fou recuperada i retornada a Montgrony carregada dalt d'una mula.

Recuperem el GR i seguim la ruta travessant el torrent de les Fontetes de Castellar, en el fons el riu Arija. Aquest és el que delimita les dues comarques i per tant entrem al Berguedà. Canviem de poble, de comarca i de província. Al cap d'una estona passem per Can Torra, una antiga masia, avui en dia molt modernitzada i arreglada. A partir d'aquí tornem a agafar una pista de molt bon caminar. Sobre un penya-segat començem a veure el nostre proper objectiu, Sant Joan de Cornudell. S'hi accedeix per unes escales, deixant un moment el camí. 

Es tracta d'una petita església. Aquesta és de petites dimensions d'una sola nau allargada, amb volta de canó reforçada amb arcs torals de grans dimensions. A la zona de llevant, on es trobava l'absis; és d'època moderna i va substituir l'absis romànic. Destaquen els contraforts exteriors adossats al mur de migdia. La porta d'entrada es troba a en aquest mateix costat i és formada per doble arc de mig punt en degradació adovellat. També hi ha un petit campanar d'espedanya.

Tornem a posar-nos en marxa i la pista ens deixa a la carrera que puja cap al coll de la Creueta i el Pla d'Anyella i cap a la Molina. Nosaltres però la seguim direcció avall, cap a la Pobla de Lillet i de seguida començem a veure el poble de Castellar de n'Hug. Ens trobem a uns 1.500 metres d'alçada. Un poble que va estar premiat ja l'any 1984 pel Ministeri de Turisme com un dels pobles més embellits d'Espanya i referent turístic i envoltat d'espais naturals de gran bellesa. Doncs ja està tot dit. 

Val la pena perdre's per els seus carrerons i racons. Nosaltres ens hem fixat amb l'església de Santa Maria situada al centre de la població. És una església romànica que conserva el característic campanar, una torre de quatre pisos amb finestres d'arc de mig punt i la porta del segle XII amb ferramenta romànica. Va ser transformada a l'època neoclàssica. I com a bon poble turístic els restaurants no hi falten i nosaltres ho hem aprofitat fent un bon àpat. En el nostre cas hem previst un cotxe per tornar cap a Montgrony i sort, ja que a primera hora de la tarda ha fet un bon xàfec amb calamarsa inclosa. Us recomanem aquest fantàstic camí o si més no visitar qualsevol d'aquests punts que hem visitat.