dissabte, 28 de novembre de 2020

Ruta dels Romans - Guissona

GUISSONA – TORREFETA – TARROJA DE SEGARRA – BELLVEÍ
Mª Clara Martínez (dissabte 26 setembre 2020) Fotos Julio Santiago
Magnífica ruta per la comarca de la Segarra. Hem seguit la Ruta dels Romans, dissenyada pel Consell Comarcal de la Segarra, però a més hi hem afegit el poble
de Tarroja de Segarra. Iniciem el recorregut entrant al nucli antic pel Portal de l’Àngel, que ens dona pas a carrerons estrets i magnífics monuments, com la Plaça Major, presidida per l’església de Santa Maria, antiga canònica agustiniana d'estil neoclàssic. Destaca el retaule i el claustre del s.XVII.















La plaça Capdevila, molt emblemàtica pel fet d’acollir la celebració de la revetlla de Sant Joan i per trobar-se al punt més alt de la població, lloc on s’hi va construir una torre fortificada, actualment desapareguda, que va ser l’embrió del primerenc nucli medieval. Al voltant d’aquest espai podem trobar-hi els carrers més antics de la població. Deixem enrere la població i prenem el camí de Guissona a Torrefeta, fins a l’ermita de la Mare de Déu de les Flors de Maig. Aquest tram de camí, en primavera el trobarem ple de flors. L’ermita es va construir per celebrar-hi l’aplec de cloenda del mes de Maria, al maig. 












Ens dirigim a Torrefeta (Torrefeta i Florejacs). Abans d’arribar al poble podem visitar el molí del Vives, quasi enrunat i engolit per la vegetació, i la Font del Poble. A Torrefeta en destaquen l’església parroquial, dedicada a Sant Amanç i el Passatge de Torrefeta. Aquest passatge està format per dos trams ben diferenciats que uneixen la Plaça Major, punt més elevat de la vila, amb el C/ Sastre. Té forma de "L" invertida. En el seu braç més llarg trobem un arc apuntat que funciona com a punt d'incisió, en el qual durant un metre queden al descobert les antigues bigues de fusta, tot i que actualment s'ha reforçat amb bigues de formigó. De camí de Tarroja de Segarra, hi ha l’ermita de la Mare de Déu de les Santesmasses, enlairada en un turó, i que ens permet una impressionant vista de la plana segarrenca. Un bon lloc per esmorzar, gaudint de les vistes. Amb la panxa plena, enfilem camí a Tarroja de Segarra. 












El nucli primigeni és format per l'antiga vila closa fortificada, quasi circular, on hi trobem al bell mig la plaça amb l'església neoclàssica de Sant Salvador, d'origen romànic. Dins del nucli encara es conserven els antics elements de la vila closa com diferents portals i carrers coberts. Seguim el nostre camí, per extensos camps de conreu, bàsicament cereal, que han sigut segats no fa massa i on encara hi ha les bales de palla ben apilades. També hi ha extensos camps d’ametllers, esperant que la pell de l'ametlla s’acabi d'assecar per a ser recollits. Seguim caminant, per pistes de molt bon caminar, fins el proper poble que travessarem. Es tracta de Bellveí, un petit nucli on hi destaca l’església de Sant Jaume. Sembla ser que la primera església de Bellveí, inicialment dedicada a la Santa Fe, va ser edificada a la mateixa època que el castell, cap a començament del segle XI. L'edifici actual és barroc, del segle XVII. El castell, com tants altres de la comarca, en perdre la seva funció militar al segle XVI, va transformar-se en un gran casal senyorial que és el que ens ha pervingut en gran manera, tot i que molt transformat per les successives divisions en habitatges separats. 












Deixem enrere Bellveí i ja enfilem el camí de tornada a Guissona. Travessem la població, ara per diferents carrers, i ens aturem al Safareig i les Fonts de Guissona, just davant del Portal de l’Àngel. Important és fer una visita al parc arqueològic on hi ha el jaciment de l’antiga ciutat romana de Iesso.
L'antiga ciutat romana de Iesso es troba sota de l'entramat urbà de Guissona. Va ser fundada al voltant de l'any 100 aC aprofitant els recursos naturals de la plana de Guissona: l'abundant presència d'aigua a més d'un terreny poc accidentat apte per a l'explotació agrària. Va ser una ciutat romana protegida per una muralla de 2,5 i 3 m d'amplada de la qual es conserva un tram i una torre de defensa. La ciutat tindria entre unes 15 i 18 ha d'extensió, amb un urbanisme regular caracteritzat per una xarxa ortogonal de carrers, a partir de dos carrers principals, un de nord a sud, i un d’est a oest. Actualment es poden visitar en el parc arqueològic dues hectàrees situat a l'extrem nord de la ciutat.


I fins aquí la sortida d’avui. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.


Powered by Wikiloc

Cap comentari:

Publica un comentari

Títol:
Escriu: