divendres, 13 de novembre de 2020

Cap de Norfeu

CALES MONTJOI, CALITJÀS, PELOSA I CAP DE NORFEU
Dissabte 5 de setembre 2020 - Mª Clara Martínez
Feia dies que no fèiem un recorregut de costa, i avui ens hem decidit per fer un tomb pel Cap de Norfeu i alguna de les seves esplèndides cales. Des de la població de Roses prenem una carretera (molt estreta però asfaltada i en bon estat) que ens porta fins la Cala Montjoi, on hi ha un bon aparcament. Ens dirigim a la platja, que es troba protegida al nord per la Punta de la Ferrera i pel Cap de Norfeu, que eviten que l’afectin els vents del nord, fent que sigui un lloc ideal pel fondejo d’embarcacions. La platja compta amb un complex turístic, on podem trobar tots els serveis, a més d'oferir la possibilitat de llogar material aquàtic per a gaudir de diverses activitats esportives. 
 


 
 
 
 
 
 
 
 
Al final de la platja anem a trobar una pista que deixem en pocs metres per seguir un camí de ronda. Anem recorrent la costa propers al mar, per bosc de pins, admirant la bellesa de les petites cales i racons que s’amaguen entre els penya-segats. Passem per la Punta de la Ferrera, des d’on ja tenim a les vistes la badia on hi ha les cales Calitjàs i Pelosa.
La petita cala Calitjàs es troba envoltada de penya-segats, i com a curiositat, s’hi troba submergit un vaixell de vapor grec, fent-la idònia pel submarinisme. Una mica més endavant, ens meravellem amb la cala Pelosa, d'uns 130 metres de llargada, amb sorra gruixuda i envoltada de pins i eucaliptus. En aquest indret durant la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, s’hi establí un camp de presoners feixistes insurrectes, amb tres barracons i on els feien treballar en una pedrera per construir
fortificacions. Com a testimoni, al final de la platja se’n conserva una garita. És molt recomanable aprofitar per a gaudir de les paelles, fideuàs o peixet fregit, entre molts altres altres suggeriments, que ofereix el popular Quiosquet “La Pelosa”. També una antiga barraca de pescadors, recuperada i restaurada, refugi de pescadors, que ens indica el seu origen i ens recorda la importància de conservar el patrimoni històric d'aquestes barraques.
A partir d’aquí comencem a pujar fins el punt més alt de la sortida d’avui: la Torre de Norfeu, amb 169m. És un sender costerut, però fàcil de fer en pocs minuts. Des d’aquesta torre, les vistes són espectaculars, sent aquest un bon lloc per parar una estona a esmorzar per recuperar forces. Aquesta torre havia format part del sistema defensiu del golf de Roses. Tenia per funció defensar els aqüífers de les cales veïnes de les aiguades dels corsaris i dificultar-hi el refugi d'una flota que emprengués el bloqueig de Roses. Construïda cap a 1604, es tractava d'una torre de planta circular, de gran diàmetre, amb dos pisos i un parapet dotat d'artilleria. En queda tan sols el primer pis fins a una alçada d'uns 6 m, amb el mur exterior atalussat, que originalment era una cisterna i que va ser reciclada per a usos agrícoles quan la construcció va deixar de tenir funció militar, després que fos volada pels francesos durant la segona meitat del segle XVII.

 
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
Descansats i amb la panxa plena, seguim un sender molt ben marcat fins la punta del Cap de Norfeu, on tot un seguit de sortints rocosos que fan de miradors naturals, ens permeten gaudir de tot l’entorn. Des del mirador de Norfeu, si ens desviem una mica per un caminoi, fins la punta de les roques, tenim una bona vista de les illes Mòniques, uns esculls de formes capricioses, on hi ha la coneguda Illa del Gat i el Cavall Bernat. Seguim el nostre camí, fins la Barraca dels Palauencs i en pocs metres, fins el mirador de la Punta de la Trona. Seguim per un sender ben marcat. Uns rètols ens indiquen que no es pot passar per ser àrea protegida de nidificació d’aus, però no és gens difícil buscar un camí alternatiu per arribar a la Cova de les Ermites i el Corral de Norfeu, un lloc que possiblement va ser ocupat per algun eremita i per ramaders i el seus ramats. Prenem un camí que es converteix amb pista fins el coll de Canadell, on iniciem el retorn a cala Montjoi.
Se’ns presenten dues opcions: anar per la pista forestal, o pel camí de ronda desfent el que havíem fet a primera hora del matí. Veient la polseguera que aixequen els molts vehicles que hi transiten, deixem la pista i ens decantem per tornar pel camí de ronda. A més, ara la llum ha canviat i ens permet gaudir del fantàstic espectacle de colors que ens ofereixen es cristal·lines aigües. 
 
 
 
En conjunt una ruta magnífica, que podem allargar o modelar al nostre gust i que ens permet gaudir de la sempre espectacular Costa Brava. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.
 

Cap comentari:

Publica un comentari

Títol:
Escriu: