diumenge, 13 de setembre de 2020

Daió -Cremal

Dimecres 8 juliol 2020 (Antoni Llagostera)
Excusió a la comarca del Ripollès en terme municipal de Queralbs per una ruta poc coneguda. Ens situem a la Central de Daió, indret conegut com a punt de sortida del camí cap a Coma de Vaca seguint les gorgues del Freser. I on hi trobem un parell d'edificis, un conjunt formidable d’arqueologia industrial, que encara funciona, era formada per un seguit de centrals hidroelèctriques en cadena: Freser superior, Freser inferior, Daió, la Farga, el Molí i Rialb. Avui les primeres centrals formen un sol cos, amb major producció que anteriorment. La central hidroelèctrica de Daió va ser construïda el 1907 i fou la primera de totes les centrals hidroelèctriques del riu Freser. Va ser la primera central hidroelèctrica de Catalunya destinada a dur força elèctrica a llarga distància, en aquest cas a la ciutat de Vic, a uns 60 quilòmetres. 



Fet aquest apunt agafem un camí que surt just a l'esquerra de l'edifici més gran i seguiex les gorgues de Núria que en aquest punt s'ajunten amb el Freser. El camí té algun tram difícil on per superar el desnivell hi trobem alguns passos equipats amb taulons, cables, platines, grapes i graons metàl·lics, cordes, etc., sempre ben aprop del riu i contemplant els bonics saltants d’aigua. 
















Es tracta de pujar els 314 metres d’alçada que hi ha entre la central de Daió de Baix (1.181 m alt) i el pont de Cremal (1.495 m alt). Passem pel Prat Bac i el prat d’en Gotilla. Finalment s'enllaça amb el camí de Núria i tot seguit s'arriba al Pont de Cremal.
 


Estem davant un característic pont amb un arc de mig punt, molt freqüent a la zona, on tenim diferents exemples de pont d’aquesta tipus. Segur que té origen medieval, encara que reconstruït diferents vegades, per les avingudes del riu Núria, que poden ser molt potents. Està situat al bell mig de les gorges de Núria, excavades pel riu. El camí de Queralbs a Núria és el camí de romiatge de Núria més tradicional i probablement un dels itineraris de muntanya més característics de Catalunya i del Pirineu. En sentit ascendent o bé de baixada, és una magnífica oportunitat per a conjugar esport, tradició i natura. Nosaltres però no el seguim ja que trenquem cap a l'esquerra anant a buscar les roques de Totlomón, per la part suerior de la tartera de les Rates que abans hem passat per sota a tocar de l'aigua.



Trobem ben bé davant la central de Daió de Dalt que actualment només recull l'aigua i la baixa cap a Daió de Baix per un impressionant tub. Nosaltres baixem per les marrades de Totlomón i precisament anem trobant aquest tub. Per fer funcionar la central de Daió, amb els canals que subministren aigua a la central que provenen del riu Núria i del Freser, fou necessari fer unes importants obres de canalització (atravessant troços de muntanya rocosa) de l’aigua dels rius Fontalba, Núria i Freser, una obra d’enginyeria impressionant, amb unes obres de gran dificultat i qualitat, que tenen una gran rellevància.





 






Un cop som al punt de sortida i com que és una excursió relativament curta, podem acostar-nos fins al Salt del Sastre. En aquest cas si que seguim el camí que segueix les gorgues del Freser i que ens porta cap a Coma de Vaca. Pro amb uns 20 minuts de trajecte ja arribem al salt, una castada de 14 metres d'alçada en un racó màgic, una mica apartat del camí. Una ruta molt entretinguda on hem descoberts racons potser no tant transitats però de gran bellesa.
 

1 comentari:

Títol:
Escriu: