dijous, 27 d’agost de 2020

Vall de Ransol

ESTANYS DE RANSOL, PIC DE LA SERRERA – REFUGI COM DE JAN
Mª Clara Martínez, dissabte 4 juliol 2020) 
Magnífica caminada per la vall de Ransol, a Andorra. En aquesta caminada el desnivell és força acusat, però els camins són fresats i de bon caminar. Les vistes i l’entorn, magnífics!!! Arribem al petit nucli de Ransol i seguim la carretera que ens porta a la Coma de Ransol, on aparquem els cotxes. Sembla ser que el temps ens serà favorable. Ni massa fred ni massa calor, i el cel ben net. Allà mateix, a l’aparcament, trobem rètols que ens indiquen el camí cap al Pic de la Serrera i comencem a pujar camí amunt. El sender està ben marcat i està molt ben fresat. Seguim el riu dels Méners a contra-corrent, cosa que ens permet gaudir de tota la bellesa dels molts saltants d’aigua que anem trobant.
 

 
 
 
 
 
 
 
 

Arribem al primer estany, l’Estany Petit de Ransol. El darrer tram de camí per arribar-hi és força dret i ens fa esbufegar, però la bellesa de l’indret ens fa oblidar el patiment. Seguim amunt, superant un altre tram de camí en forta pujada, fins arribar a l’Estany Gran de Ransol. Un bon lloc per aturar-nos a esmorzar i embadalir-nos amb el paisatge. Estem envoltats d’altes muntanyes que formen circs glacials i que encara conserven congestes de neu del passat hivern i estanys de intensos colors, tot plegat formant la capçalera de la Vall de Ransol.
Després d’esmorzar iniciem un tram de camí que serà un anar fins el cim de la Serrera, i tornar pel mateix camí fins on estem ara.
Aquest és el tram de camí que fa més pujada, però de molt bon fer, sense cap complicació. El primer que trobem és una barraca de pedra, la Barraca dels Miners, que havia sigut utilitzada pels miners que treballaven es aquesta vall extraient mineral de ferro de les mines que hi havia en aquest entorn. Entre els segles XVII i XIX, l’extracció de ferro, era una activitat molt comú per tot el Pirineu. En aquestes mines, tots els treballadors venien de l’Arieja, i treballaven des de mig maig fins a mig agost. Ara, les boques de les mines estan tapades i no s’hi pot entrar, pel perill d'ensorrament de les seves galeries. Tan sols es pot entrar en aquesta barraca, que fins i tot, en cas de necessitat, ens podria servir com aixopluc o refugi lliure.
 

 
 
 
 
 
 
 
 

 
Seguim pujant, i arribem a la collada de Meners, on podem gaudir d’una impressionant vista de tota la Vall de Ransol, i per l’altre banda, del Parc Natural de la Vall de Sorteny. Ja falta poc per arribar dalt, uns 700 metres en forta pujada i arribem al cim del Pic de la Serrera, de 2.915 metres. Aquest és un del 6 cims que superen els 2.900 metres i que es troben en la frontera entre Andorra i França.
Les vistes des del cim són espectaculars. l'Aneto, Besiberri, Perdiguero, Roca-Entravessada, Coma-Pedrosa, el Tarter, Grau-roig, el Port d’Envalira, la Pica d’Estats..... Podríem estar hores, anomenant-los... 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Però toca baixar, fins l’estany Gran de Ransol, i allà prendre el sender marcat amb taronja i vermell. És el GRP, Gran recorregut País, que amb 120 kilòmetres de recorregut, dona una volta sencera a tot el principat. Un altre estany de gran bellesa és l’Estany Mort, que queda amagat del camí, en un magnífic circ glacial entre el Pic de l’Estany Mort i el Pic de Meners. El paisatge per aquesta zona és magnífic. Les muntanyes cobertes de prats, excepte la part rocallosa més alta, els nombrosos rierols i estanys de sorprenents colors, les congestes de neu que queden encara en alguns racons...
La baixada transcorre per un sender força pedregós, amb un bon desnivell, fins al refugi lliure de Com de Jan. És obert i ben cuidat, a punt per fer-lo servir. I ja tan sols ens queden dos kilòmetres de baixada, per un bonic sender, per arribar de tornada als cotxes. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: