divendres, 20 de març de 2020

Bellver de Cerdanya

(Mª Clara Martínez, dissabte 1 febrer 2020)  
Magnífica ruta per terres de la Cerdanya. Completament planera, apta per a tothom i per pistes i camins sense cap complicació, que ens porta a conèixer una comarca que destaca tant per la vegetació de muntanya, com pels seus petits pobles, rics en historia i amb un magnífic patrimoni arquitectònic, sobretot romànic i medieval. El punt de sortida d’avui és el poble de Bellver de Cerdanya. És interessant aturar-se a contemplar l'arquitectura que ofereix el nucli antic de Bellver de Cerdanya, que ha estat restaurat per retornar-li l'aire medieval, per tant comencem fent un recorregut pels carrerons i places que per uns moments ens fan recular al seu passat. 

 









Iniciem la caminada dirigint-nos al petit nucli de Talló, on s'hi troba l'església de Santa Maria de Talló. Hi ha notícies de l'església des de l'any 839. També és coneguda com "la Catedral de la Cerdanya", de grans dimensions, i amb una bella imatge de la Mara de Déu de Talló.
Creuem el poble i posem rumb a Coborriu, un altre petita entitat de població format majoritàriament per grans masos de gran antiguitat, i en que hi destaca l’esglesiola de Sant Serni, consagrada el 1137 i que ha estat reformada i consolidada des de finals dels setanta. Anem trobant marques blanques i vermelles de GR. Són el GR-107, Camí dels Bons Homes, i el GR-150, que és el que dona la volta al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Hi ha algun tram de camí en que aquests dos GRs es superposen.



 







Deixem enrere Sant Serni i comencem a seguir indicacions cap a Bor. Passem per un carrer força costerut i ens dirigim a la Fou de Bor. Aquí hi trobem un paratge de gran bellesa. Com el seu nom indica (una fou és una font, un brollador), es tracta del drenatge principal d'un aqüífer subterrani. Per les darreres pluges, brolla amb molta força, amb gran quantitat d’aigua, que ens fan anar buscant constantment el millor camí per no relliscar i anar a l’aigua. En temps de molt fred, no està de més portar uns grampons, encara que siguin petits. Si l’aigua o les roques estiguessin glaçades, ens poden complicar una mica aquest pas i fins i tot podem córrer el risc d’una mala relliscada amb caiguda inclosa. Veiem uns senders que s’enfiles per la muntanya, per sobre del naixement de l’aigua, que ens porten a les Tutes. La Tuta Gran, Tuta Petita, Tuta Freda.... Són un conjunt de coves que s’endinsen per dins del Moixeró, amb quasi cinc quilòmetres de recorregut. Alerta! Hi ha gateres, sifons i passos complicats o que necessiten material i equip d’espeleologia, per tant és recomanable estar preparat i tenir experiència.
Vist aquest espectacular lloc seguim cap el nucli de Bor on hi ha l’església de Sant Marcel. Val la pena aturar-se en tots els pobles i llocs d’interès per on anem passant per contemplar l’arquitectura, les vistes i el conjunt d’una comarca encisadora.



 







Iniciem la tornada a Bellver de Cerdanya, per pistes forestals i fins i tot per trams de carretera. Ens segueixen acompanyant les espectaculars vistes del massís del Cadí-Moixeró. Tossa d’Alp i Penyes Altes s’alcen davant nostre, imponents... una meravella. Ja en portes de Bellver de Cerdanya passem per davant de Riu de Santa Maria, un altre nucli de població, ja més residencial que els que hem visitat fins ara i en pocs metres més ja som a Bellver.
Encara ens queda una estona per fer una altra volta pels carrers empedrats i seguir la ruta i els plafons informatius que ens ajuden a entendre la seva historia. 


Una caminada còmoda i planera, per gaudir de la bellesa de l’entorn sense presses. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: