divendres, 21 de febrer de 2020

Batalla del Toix

Batalla del Toix (Antoni Llagostera)
Part 1 (Tortellà - Santa Bàrbara de Pruneres - coll de Camporiol)
Part 2 (Coll de Camporiol - Puig Gavarrós - Serra del Toix - Can Bundanci)
dia 1 (2 gener 2020) 10 km  -  dia 2 (28 gener 2020) 13 km

L’excursionisme, entre moltes altres coses, pot fer-nos reviure una batalla molt sagnant, que fou acompanyada de fet bastant reprovables, crueltats sens justifcació i amb afussellaments en massa. Aquesta és la proposta que us oferim avui, acompanyar-nos pels paratges de la batalla del Toix (14 de març de 1874). Aquesta fou una important batalla de la tercera guerra carlina, en la qual les forces carlines de Francesc Savalls derrotaren la columna governamental del general Eduard Nouvilas a la serra del Toix, a la Garrotxa.
Estem davant una de les batalles més importants de la tercera sublevació carlina (1872-1875), amb la batalla d’Alpens (9 de juliol de 1873), i amb una de les que ha fet vessar més rius de tinta. En la batalla hi perderen la vida 200 soldats governamentals, quedant presoners uns 1.500 i sols s’escaparen uns 200, cap a França i Olot. 
Iniciem la primera etapa a Tortellà on ja podem gaudir de diversos elements interessants com l'església de Santa Maria, l'edifici del Casino o el safareig públic entre d'altres. Peró no ens entretenim i començem a caminar agafant el GR 1 direcció el coll de Palomeres. Al cap d'una estona arribem al Pont de Llierca, també anomenat pont de Sadernes. És d'estil romànic i molt característic. Té una longitud de 52 metres, empedrats amb lloses de riera. Té un sol arc que s'eleva en el seu punt màxim, fins a 28 metres. És la construcció més antiga de Tortellà. Fou edificat entre finals del segle XIV i principis del següent.











I seguim amb la nostra peculiar ruta ja entrant en terme de Montagut i Oix, cap a Planseslloses i els cossos sants. Un oratori també conegut com el de Sant Roc o de Planseslloses. I seguim fins al coll de Palomeres on la veu popular diu que, tot passant les tropes governamentals en reflectir-se el sol en les baionetes que portaven els soldats, els carlins des de la muntanya del Cós s’adonaren de la maniobra i feren senyals amb miralls o fum i posibilitaren la concentració de trops carlines al lloc adients, ja que eren extesos per una àmplia porció de territori, per guardar els passos de Castellfollit i Mieres-Santa Pau. Avisats pels senyals, tots els carlins de la zona de Santa Pau i Batet, que impedir el pas des de Mieras, es van dirigir, a través del pla de Begudà i la falda del volcà de Rapàs, a les posicions del puig de Vivers, la torre Canadell (situada a la serra de Vivers, sobre Sant Joan les Fonts), les serres de la Creu, les altures del Cós, el Montpetit i el Montmajor. En aquest punt ens desviem del camí per acostar-nos fins a Santa Bàrbara de Pruneres, una església romànica formada per una sola nau amb volta apuntada i capçada a l'est per un absis semicircular. L'element més destacat és el porxo o galieta, poc habitual a la zona. No cal dir que les vistes son impressionants.

Tornem cap al coll de Palomeras i seguim la ruta cap al coll de la Teula. En aquest punt deixem el GR-1 i baixem cap al coll de Camporiol ja tocant a la carretera d'Oix i on tenim un cotxe per tornar cap a Tortellà i així completar la primera part de la ruta. 



La segona sortida l'hem començat des del coll de Camporiol per anar a buscar els escenaris de la batalla. Des del coll hem fet marca en direcció a Toralles, passant pel coll de Rodoreda o de la Pineda, amb el Puig Gavarrós presidint el terreny. Aqui comença la batalla del Toix. El primer escenari és Puig Gavarrós, un cim insignificant (669 m alt), des d’on es varen tirar el primers tirs contra la columna governamental que anava en direcció a Toralles. I aquí va començar el drama. Calgué agrupar algunes tropes per empendre la pujada al cim i treure els carlins d’aquest lloc alt. Fou un foc que va durar aproximadament una hora.
Era el temps que Savalls necessitava per fer arribar les tropes situades a Batet, per Castellfollit i la carretera actual a Oix, cap a la casa d’Oliva Giberta. Era el grup comandat per Martí Miret i Vila del Prat, a més de la partida comandada per Francesc Auguet, dos dels grups carlins més ben preparats i aguerrits. El segon escenari fou la serra del Toix, que va donar nom a la batalla. Estem davant un serrat que va des del pla del Més Enllà o pla Sapell, en el camí de Camporiol i coll de Pineda a Toralles, fins Bonegre. La serra del Toix es un seguit de tres cims: 752, 759, 767 m alt. Aqui es col·locaren una partida carlina que va començar a hostilitzar les tropes governamental que havien guanyat Puig Gavarrós (669 m alt) i el camí de Toralles a Camporiol, per on havien de passar la corrua de unitats governamentals. Les tropes governamentals varen atacar els cim de la serra del Toix, aconseguint treure els carlins. Aquí es va fraguar una mala intel·ligència, ja que a partir d’aquest punt, el pla que era anar a Toralles i a continuació cap a Castellar de la Muntanya es va fer fonesís.
Alguns soldats van poder fugir camí de França o van poder arribar a Olot. Van morir-hi 200 soldats i els carlins van aconseguir un botí de 4 canons, 150 cavalls, 2000 fusells, munició i una caixa de 70.000 duros. Van acabar fent 1.800 presoners. 


La ruta l'hem acabat baixant cap a cal Malcasat i arribant a la carretera d'Oix a l'alçada de Can Bundanci. Un punt ideal per dinar-hi.
Una sortida que hem dividit en dos programes del Caminant per Catalunya i per tant amb doble puntuació per el rànquing.

Cap comentari:

Publica un comentari

Títol:
Escriu: