dijous, 24 d’octubre de 2019

Sant Julià de Vilatorta

SANT JULIÀ DE VILATORTA – CAMP D’AVIACIÓ
Sortida a la comarca d’Osona, a Sant Julià de Vilatorta, per conèixer la historia d’un dels quatre camps d’aviació republicans que hi va haver a la zona, i alhora gaudir d’alguns elements i llocs de gran interès. Aparquem els cotxes a tocar del Parc de les Set Fonts a Sant Julià de Vilatorta, i allà mateix comencem la ruta, en direcció al castell de Bellpuig.
Els vestigis del castell de Bellpuig es troben al cim d'un turó, que separa les carreteres de Vilalleons i de Sant Hilari Sacalm. El primer document que parla del castell de Bellpuig és de l'any 1147, on s'esmenta que era una casa forta que depenia del castell de Sameda. Els seus senyors es cognomenaven Bellpuig i, durant un temps, van ser castlans del castell i feudataris dels bisbes de Vic.
L'assentament de la casa forta de Bellpuig és fet sobre la roca, tallada artificialment formant un fossat, força desfigurat a causa de la construcció, en aquest indret, d'un dipòsit d'aigua de factura contemporània. Es conserven les restes del mur de ponent i de la torra , a una alçada aproximada de 9 m, on s'observen dos nivells d'espitlleres.
Avui el dia s’ha llevat amb molta boira a tota la plana osonenca i això fa que des de l’assentament del castell de Bellpuig no puguem gaudir de les vistes que tindríem en un dia clar. Esperem que aixequi....












Deixem enrere el turó amb el castell i comencem a caminar per la plana, per pista forestal. Arribem al primer punt de la ruta del Camp d’aviació, l’hangar.
La ruta de l'aeròdrom Vilatorta està formada per les restes de l'antic camp d'aviació, amb un total de 13 refugis, un hangar i un polvorí. L'aeròdrom va néixer el 1938 i esdevé un testimoni privilegiat dels esforços del govern republicà per crear una xarxa d'estructures de defensa per contrarestar els atacs franquistes. Amb l'objectiu de muntar petits caça-bombarders, l'aeròdrom entra en funcionament per tal d'intentar frenar l'última ofensiva de les tropes nacionals sobre Catalunya. L'aeròdrom engloba els municipis de Sant Julià de Vilatorta, Santa Eugènia de Berga i Calldetenes. De l’hangar tan sols en queden les 15 pilones que subjectaven un armat d’acer cobert amb lona verda.









 



Seguim la nostra caminada i visitem els refugis de l’Olmeda, del Llopard, de l’Estat Major i el polvorí. Cap d’ells es pot visitar per dintre, però estan ben documentats amb plafons informatius que ens mostren la seva funció i la seva historia. Arribem a la carretera i la seguim fins a Vilalleons, un petit nucli de població integrat des de 1946 a Sant Julià de Vilatorta. Petit però amb un gran encant, sobretot per l’amabilitat de la seva gent, que no dubten en obrir-nos l’església parroquial de Santa Maria i mostrar-nos el seu magnífic interior.
Darrera l’església hi ha un acollidor racó amb uns bancs i una font que aprofitem per esmorzar i recuperar forces. Hem de retrocedir quasi un km de carretera per posar rumb a la finca de Sala d’Heures (Saladeures, en els rètols). Abans d’arribar-hi traiem el nas al pantà, construït per regar i abastir d’aigua el mas.




 








El dia s’ha aixecat i ens permet tenir bones vistes del nostre entorn mentre ens dirigim a l’ermita de Sant Marc. Aquí ens espera una sorpresa no massa agradable. Fem una mica de drecera i arribem a una carretera que sembla portar a l’ermita passant pel costat d’una casa, però.... Ens diuen que això és una propietat privada i que hem de voltar, passant per un sender molt ben protegit a banda i banda per fil electrificat per que no es trepitgi ni un pam de la propietat i fins i tot hem de grimpar una mica per accedir-hi.....
Arribem a l’ermita, molt bonica i amb bones vistes, però tota envoltada de fil electrificat que no ens permet ni donar-li la volta.... Pot ser que sigui legal, però és penós. Força decebuts deixem enrere l’ermita i ja enfilem cap a Sant Julià de Vilatorta.



Acabem la caminada al Parc de les Set fonts, una zona molt emblemàtica del poble. El parc de les Set Fonts va ser construït per Miquel Pallàs on hi havia la Font Noguera. Inicialment, constava de cinc brocs en el mateix mur actual. El parc va ser construït el 1933 amb la col·locació de dos brocs més ( els seus orígens es poden remuntar al 1723 ). Era una zona on les dones del pobles rentaven la roba i, per això, hi ha dos safareigs. Són valuosos els elements construïts amb pedra treballada, com els bancs i ornaments, la Taula Rodona, la Font del Peix, que té forma d'espiral, una glorieta circular, i l'Estanyol. Al costat de les fonts hi passa el torrent de Sant Julià, que va ser soterrat el 1964 i actualment discorre per sota el parc.
Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Cap comentari:

Publica un comentari

Títol:
Escriu: