Vall d'Incles

ANDORRA – La Vall d’Incles (Mª Clara Martínez - 8 setembre 2018)

Moltes vegades, quan escoltem «anem a Andorra», el primer que ens passa pel cap és anar a les botigues i grans centres comercials de la capital i ciutats properes. Però Andorra és molt més.

A Andorra, el 90% del territori és pura naturalesa, i el 10% és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Compta amb tres parcs naturals (Sorteny, Madriu-Perafita-Claror i Comapedrosa), uns 70 llacs i 65 pics de més de 2.500 d’altitud.

Amb aquestes dades, és impossible resistir-se a fer una ruta per aquest petit país. Avui hem triat fer una ruta per la Vall d’Incles. La seva forma de U en delata el seu origen glacial. És oberta al seu inici, esquitxada de bordes i altres construccions, i terrenys de pastura. A mesura que ens hi endinsem podem gaudir de la bellesa del paisatge subalpí, i alpí a mesura que anem guanyant alçada.

Per arribar fins aquí, des del Pas de la Casa ens hem dirigit al poble de Soldeu, i passat el poble, trobem el desviament a l’aparcament de la Baladosa. Però cal tenir en compte que, els caps de setmana d’estiu, a pertir de les 9 del matí el trobarem tancat i harem d’arribar a aquest aparcament amb un trenet elèctric que ofereix aquest servei. Nosaltres hi hem anat abans de les 9 i no hem tingut cap problema. Aparquem els cotxes un kilòmetre abans d’arribar a la Baladosa (aquest serà el nostre punt de tornada) i comencem a caminar per un sender molt ben fresat i senyalitzat amb marques grogues. Anem ascendint amb suau pujada, gaudint de les vistes que, a mesura que anem guanyant alçada, guanyen bellesa. Als nostres peus tenim una fantàstica vista de tota la Vall d’Incles i les muntanyes que l’envolten. De fet, des de la Baladosa es poden fer un bon grapat de rutes, totes elles de gran bellesa. Podem anar al refugi i estanys de Juclar, al refugi i Basses de Siscaró, al Port d’Incles i visitar els Estanys de Fontargente.....

Nosaltres ens dirigim, primer a l’estany de l’Isla (no confondre amb l’Estany de l’Illa). Per accedir-hi, ens toca fer el tram de camí més du, amb una forta pujada que ens fa esbufegar de valent, però que ens regala precioses vistes i la companyia d’un grup de cavalls. També podem gaudir de la vista de les Basses d’Anrodat, que tot esquitxant un replà de la muntanya, formen un conjunt de gran bellesa. Aquest és un curiós estany que té una illa al seu centre. Si voregem l’estany cap a la dreta, trobarem un pas de pedres que ens permet accedir a l’illa. La formació d’aquesta illa ha sigut causada pels allaus de neu, terra i roques provinents de la canal que baixa del pic d’Anrodat, i que han arrossegat aquests materials fins el centre de l’estany.

Aprofitem aquesta illa, envoltats de natura i formidables paisatges, per fer una aturada per esmorzar. Refets de l’esforç i amb la panxa plena, seguim la nostra ruta. Passem per l’Estany d’Anrodat, d’un intens color blau, i sempre per un sender molt ben marcat i fàcil de caminar, ens dirigim al refugi i l’estany de Cabana Sorda. Aquí hi trobem un refugi lliure en magnífiques condicions, amb lavabos i envoltat d’un paratge de gran bellesa. Al seu darrera, el gran estany de Cabana Sorda. Amb els seus 18 metres de fondària, permet que s’hi pugui practicar submarinisme, una pràctica cada vegada amb més demanda. Aquest estany i el seu entorn impressionen per la seva aclaparadora bellesa. Ens trobem envoltats per les altes parets d’un perfecte circ glacial, que es reflecteixen en les aigües del bonic estany.

Deixem aquest lloc i, no massa lluny, trobem un desviament que, en una gran pedra, ens indica que per allà es va a l’estany de les Salamandres. Si prenguéssim aquest camí, visitaríem els estanys de les Salamandres i el de Querol. Una opció més de les moltes que ens ofereig la Vall d’Incles.

Nosaltres no hi anem, i en aquest punt, iniciem el camí de baixada i de tornada als cotxes. A la baixada el sender s’endinsa en un preciós bosc de pi negre. El pendent és fort, però fent petites llaçades, no tardem en arribar a la carretera del fons de la Vall d’Incles i de retorn als cotxes. Durant el camí de baixada hem trobat gerds, que ens han ajudat a endolcir el camí...

Una sortida fantàstica, un recorregut que ens ha permès gaudir de les vistes i alguns racons de gran bellesa d’aquesta vall andorrana. De caràcter moderat pel seu desnivell acumulat (770 metres en poc més de 10 km), però en tot moment per camins i senders de fàcil caminar, sense passos complicats i ben senyalitzats amb moltes fites i marques de color groc. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.