dilluns, 18 de juny de 2018

Vallcebre - Camí aeri de l'Artic

Escriu: Mª Clara Martínez (dissabte 26 de maig de 2018)
Avui hem fet un recorregut força especial i que podríem dividir en tres parts completament diferents entre sí. Dos trams del recorregut són per camins i senders més o menys convencionals. Però el tercer tram, el Camí Aeri de l’Artic, és una cresta de més d’un km i mig, on haurem de grimpar i desgrimpar per les roques, a una alçada de vertigen, no recomanable per a persones amb por a les altures o vertigen i que no tinguin un mínim de formació física. Però anem per parts.
Iniciem la ruta al peu de la carretera que, partint de la C-16 i a l’alçada de la Central Tèrmica, es dirigeix a Sant Corneli, Fígols i Fumanya. Passat Fígols, després d’un revolt molt tancat a l’esquerra, aparquem els cotxes i comencem aquí mateix la caminada. Iniciem un primer tram de camí per sender molt ben fressat i còmode de caminar, en suau pujada i sota un preciós bosc de pins, en direcció a l’ermita de Santa Magdalena.
Aquesta ermita va ser construïda al segle XVII, i es troba a un km del poble de Vallcebre. Davant seu hi ha una font, que no rajava, i que suposadament la seva aigua era molt bona per eliminar les berrugues.











Deixem l’ermita i seguim el nostre camí, passem pel coll de Collell, on hi trobem una gran creu feta amb bigues de vagoneta, i caminem en direcció al poble de Vallcebre. Però no hi arribem del tot. Passem per un seguit de grans masies, Can Ponç, Can Vila, Cal Dents.... fins arribar a l’antiga i important mina de carbó anomenada Maria Teresa.
En aquest punt ens trobem molt a prop del poble de Vallcebre, però nosaltres ens dirigim a la cresta que s’ens comença a mostrar a la nostra esquerra, el Camí aeri de l’Artic.
Creuem el torrent del Forat Negre i ens aturem a admirar els seus gorgs i salts d’aigua.
Ara toca un tram de pujada, fins arribar als Túnels del Telefèric i, a través d’ells, arribar al Mirador de Vallcebre.
Ens ofereix una vista privilegiada de tota la vall, amb el poble al bell mig, la serra del Cadí i Moixeró al nord, i el Catllaràs a l'est. Fins i tot arribem a veure el Montseny...











Els túnels del telefèric de Vallcebre són dos túnels que foraden la roca de l'Esdavella i que permeten passar a l'altre cantó. En el seu dia es van construir per fer baixar les vagonetes de Carbó del telefèric de Vallcebre al Collet, avui dia aprofitant que es pot passar d'un cantó a l'altre de la roca, s'hi ha construït un mirador.
Deixem el mirador i, a través del Camí i els Camps del Tabac, ens dirigim a l’inici de la cresta del Camí Aeri de l’Artic.
Per arribar-hi ens queda un tram de camí en forta pujada i en arribar a la Canalassa, ens aturem a esmorzar i recuperar forces.
Aquest és el tram més aventurer i vistós de la ruta d’avui. És una llarga i estreta cresta que transita, primer pel llom dels cingles d’Empalomar, i després pel dels cingles de Conangle. El seu recorregut és de 1’6 km i està molt ben equipada, en els punts més complicats, amb grapes i cadenes.











És estreta, i en alguns moments, molt aèria, pel que no és aconsellable a persones amb vertigen o por a les alçades.
Anem grimpant i desgrimpant tot el trajecte, fent equilibris als punts més estrets, i arribem al cim de l’artic.
En aquest punt, força metres per sobre del Jaciment Arqueològic de Fumanya Sud i ja al final de la cresta, deixem les roques i iniciem el camí de descens.
Travessem el Bosc del Boixader, per un agraït i còmode sender, envoltats de bosc de boix (de aquí el seu nom), anem descendint i quasi sense adonar-nos tornem a ser a la carretera, al punt on havíem començat aquest camí.



Una caminada fantàstica, amb un toc magistral d’aventura. Vistes esplèndides, petits racons de gran bellesa... Molt recomanable.
Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: