Dimecres 17 gener 2018 (escriu Mª Clara Martínez)
Bonica ruta pel Bages, recorrent alguns dels racons més coneguts de Súria, i alguns més desconeguts. I aprofitant per fer una visita a l'espectacular conjunt arquitectònic de Coaner (Sant Mateu de Bages). Sortim a primera hora de la població de Súria creuant el riu Cardener, a l'alçada del mas Raguant. Aquest és un dels molts masos de la zona que van anar engrandint-se i adaptant la seva activitat als nous canvis. Molí paperer, de gra, d'oli, petita fàbrica tèxtil....
Deixem el mas enrere i comencem a caminar per una pista endinsant-nos en magnífic bosc, combinant pins i alzines. Passem per un antic forn de guix del mas Reguant i, després d'un tram de camí per sender i en forta pujada per tallar la llarga pista, arribem a la Font del Ferro. La zona és ombrívola i boscosa. És la cara nord de la Serra de la Sala. Passada la font el camí es torna més planer, i no tardem en tenir a la vista el llogarret de Coaner. Trobem un trencall que ens enfila al cim d'un petit turó des d'on tenim una esplèndida vista aèria de Coaner. Aquí ja ens toca el sol i aprofitem per fer una aturadeta i recuperar forces amb una mica d'esmorzar....
En acabat, tornem a la pista que seguíem continuem la nostra marxa fins a Coaner. Ens sorprèn la sensació d'amplitud de la zona. Passem per una ampla zona d'acampada, amb una font i tota coberta d'herba, i arribem a la petita ermita de Santa Maria. Sembla ser que es va construir per acollir a la gent que no cabia a la de Sant Julià, al costat del castell, encara que hi ha una llegenda que diu que es va construir per que va ser en aquest lloc on es va trobar una imatge de la Verge Maria i va ser Ella qui va voler que es construís...
De l'ermita de Santa Maria passem a visitar el magnífic conjunt de l'església romànica de Sant Julià i la torre de l'antic castell, situat al damunt d'un gran penyal rocós. Pugem un repetjó i arribem a la magnífica església romànica de Sant Julià, que es troba dins del recinte del castell. Al seu darrera la masia de can Serra, amb una font d'aigua fresca i un abeurador que ens permet omplir les cantimplores i refrescar-nos els dies de més calor. Del castell tan sols en queda la alta torre, situada sobre un tossal dominant la zona. A l'any 1999, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, va fer una important intervenció, sanejant el talús que conformava la base del turo, i es van construir 12 murs de contenció adaptats a les deformacions del turo, i aproximadament concèntrics a la torre. Es pot accedir fàcilment fins el peu de la torre, per un camí que es troba a la part del darrera. Des d'aquí dalt podem gaudir d'impressionants vistes sobre la vall, tot el conjunt arquitectònic i les properes serralades.
Un cop visitats tots el racons de Coaner, posem rumb de tornada a Súria. Aquest tram del recorregut el fem per còmoda pista forestal, resseguint la riera de Coaner (que no porta aigua), i gaudint de tots els seus racons. Passem per La Ribera i el mas de can Ribera, deixem la riera de Coaner i retrobem el Cardener, a l'alçada de l'antiga fàbrica tèxtil de col Jover. Es conserva la canalització i la séquia en molt bon estat. I en pocs minuts ja som a Súria de nou.
A través d'un revolt del riu podem veure les impressionants màquines de la mina de potassa que hi ha al cap de munt d'un turó. Aquestes mines de potassa s'han convertir en el principal motor econòmic i social de Súria.
A sota les mines i a peu de carretera, una curiositat geològica: la falla Mig-Món. Aquí podem apreciar amb claredat com els estrats formen un plegament en forma d'onada i per la pressió s'ha trencat, arribant a estar fins i tot a diferent nivell les dues parts de la falla.
Arribem a la població de Súria i pugem a la part alta per visitar el Poble Vell, amb el castell, l'església de la Mare de Déu del Roser i els seus carrerons estrets i porxats, típica estampa dels pobles amb passat medieval.
Arribem a la població de Súria i pugem a la part alta per visitar el Poble Vell, amb el castell, l'església de la Mare de Déu del Roser i els seus carrerons estrets i porxats, típica estampa dels pobles amb passat medieval.
En acabar, tornem als cotxes i donem per finalitzada aquesta sortida.
Molt recomanable, amb bones vistes i racons de gran bellesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Títol:
Escriu: