dilluns, 23 d’octubre de 2017

Teià i el seu entorn

Dissabte 14 d'octubre de 2017 (Mª Clara Martínez)

Avui hem fet un recorregut pel terme i la vila de Teià.
La vila de Teià es troba a la comarca del Maresme, i el seu terme municipal, junt amb el del Masnou, forma una vall articulada per la riera de Teià i els seus nombrosos torrents.


Iniciem el recorregut a la riera, i anem caminant amunt, tot admirant algunes de les grans mansions i cases pairals que es conserven. Algunes d'una gran antiguitat, i moltes han estat restaurades o molt modificades. A banda i banda d'aquesta riera hi trobem grans plàtans, que a l'estiu, amb la seva ombra, fan que aquest sigui un lloc ideal per passejar.
Arribem al punt on la riera es bifurca i deixa de ser asfaltada i agafem el camí de la dreta. Estem fent part d'una ruta molt popular a aquesta població: la ruta de les Fonts. La primera font que trobem és la del senglar. El seu brollador és un cap de senglar metàl·lic, d'on en surt un rajolí d'aigua per la boca i cau dins d'una pica plena d'aigua. La següent font, molt a prop, és la del grill, que té un enginyós mecanisme per bombar l'aigua que fa moure el gran grill de ferro que hi ha al damunt de la font. 



                                       
Continuem caminant, enfilant-nos muntanya amunt, fins arribar a la gran estàtua de marbre del Sagrat Cor, una rèplica del Corcovado de Rio de Janeiro. Des d'aquest lloc gaudim d'esplèndides vistes sobre Teià, el mar i la plana litoral fins a Barcelona. Llàstima que el dia s'ha llevat amb una mica de boira....  També podem veure, al darrera de l'estàtua, les restes de la Pedrera del Tercio, d'on van sortir bona part de les llambordes que cobrien el terra dels carrers de Barcelona. Una mica més amunt trobem el refugi lliure de la Ferreria, antiga ferreria on es reparaven els estris utilitzats a la pedrera.
I la font de les Perdius, i la del Vedat, totes elles ben arranjades i oferint espai per reposar i contemplar el paisatge.
Seguim el nostre camí, en constant pujada, passem pel mirador del Pi d'en Duran, i arribem al de la Cornisa. Aquest mirador és un dels més coneguts i visitats, en part pel seu fàcil accés i en part per les fantàstiques vistes que ens ofereix. Teià, Mongat, Masnou, Montjuïc, el Garraf, Collserola, Montserrat, la Mola i part de la plana del Vallès. Tot un luxe. I un bon lloc per recuperar forces amb una mica d'esmorzar.











Encara queda camí per fer i coses per veure, com l'ermita de Sant Mateu, que és de propietat privada, pertanyent a la finca de can Riera. Però el seu entorn ofereix un fantàstic espai obert, amb verdes pastures, grans arbres, cavalls i molt espai per jugar amb la mainada o descansar.
Aquest és el punt més elevat de la sortida d'avui. A partir d'aquí iniciem un camí en moderat descens, sota impressionants boscos d'alzines, roures i pins, que ens porta a la cruïlla de la Creu d'en Boquet. En aquesta cruïlla i a l'ombra d'un pi monumental, hi ha el Centre d'informació de la Creu de can Boquet, on
es pot trobar informació sobre els itineraris i activitats del parc, adquirir mapes o apuntar-se a alguna de les sortides guiades que s'organitzen.
Molt a prop d'aquí hi ha l'ermita de Sant Salvador i diversos restaurants pels paladars més exigents. Seguim camí en suau descens, creuant torrents, emboscats, gaudint dels diferents boscos segons si ens
trobem arran d'un torrent o per un turó. Passem pel costat d'algunes de les grans masies que hi ha per la zona. Quasi totes tancades i en força mal estat de conservació, però en les que encara es poden veure els elements típics de les tradicionals masies catalanes.
Una de les més grans és can Gurguí Gros, monumental masia que havia sigut un restaurant i que actualment es troba tancada. Aquí hi trobem un parell de grans arbres i un safareig amb aigua on hi han crescut tot ple de lotus. Des d'aquesta vessant de la muntanya tenim molt bones vistes del Vallès. Deixem la masia i continuem baixant, alternant la pista forestal i els senders. De mica en mica anem voltant la muntanya fins a tornar a tenir en vistes la vila de Teià. Ja queda poc per tancar la ruta d'avui. Passem entre unes cases que ja són a prop del poble, i en pocs minuts tornem a ser a la riera de Teià.


Aquesta ha sigut una molt bona sortida, amb molt bones vistes, i molts elements i racons que hem anat descobrint al nostre pas: fonts, ermites, antigues masies... No massa difícil de fer i que es pot allargar o retallar a voluntat pels molts camins i dreceres que hi trobarem.
Esperem que us hagi agradat.

1 comentari:

  1. Bona ruta, he estat a Sant Mateu en una ruta k vam fer des de Vallromanes, la Serralada Litoral té molts atractius!!

    ResponElimina

Títol:
Escriu: