diumenge, 7 de maig de 2017

Mura, Rocafort i Talamanca

Mª Clara Martínez (dissabte 1abril 2017)
Una fantàstica ruta pel Bages, pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. A la caminada d'avui, a més de ser una ruta molt atractiva pels variats i esplèndids paisatges que hem pogut admirar, cal afegir-hi un important pes històric, atès que hem recorregut tres municipis d'origen medieval, farcits de records del seu passat.
El punt d'inici es el petit poble de Mura, i el primer que fem es un tomb pel poble. Petit, però d'una gran bellesa. Carrerons estrets i costeruts, arcades i detalls que ens mostren tot el seu atractiu d'un llunyà passat medieval. 











En destaca l'església de Sant Martí, amb un portal ornamentat, rematat per una ampla arcada amb el timpà central decorat amb un grup escultòric que representa l'escena de l'Epifania. Davant l'església, hi ha una una Creu de Padró. I en quant al castell, aquest no es troba en el poble. És una mica allunyat, al cim d'un proper turó, però quasi enrunat i engolit per la vegetació.
Creuem la riera de Nespres i la seguim durant una estona, fins que comencem a enfilar-nos per un antic sender que ens porta a la Creu de la Vila. Aquí hi ha una creu de terme, és una cruïlla de camins i es el darrer punt des del que veurem Mura. Un bon mirador des del que aprofitem per fer unes quantes fotos. Prenem direcció al Puig de la Balma. Abans d'arribar-hi gaudim de bones vistes del Mas La Vila i de l'impressionant Balma Guillotera, amb el torrent dels Codolosos al fons. Una mica més endavant trobem el sorprenent Puig de la Balma. És una balma de grans dimensions que s'ha aprofitat per encabir-hi una serie d'edificacions, algunes d'elles molt antigues i que formen un conjunt
espectacular. 











Podem distingir-hi fins a quatre etapes de la seva historia en aquestes construccions: una edificació al lloc més inaccessible de la balma que conserva una espitllera. Un cos de tres nivells d'època gòtica. Un altre cos, de quatre nivells, del segle XVI. I finalment els edificis més moderns on hi viuen els propietaris.
Actualment hi ha una part dedicada a museu, una a residència de turisme rural, i un bar-restaurant. També hi ha l'antic celler i l'ermita de Santa Margarida. Els propietaris del mas son gen encantadora i s'ofereixen a explicar-nos un munt d'històries. Aquest és un bon lloc per fer una aturada i recuperar forces amb l'esmorzar.
Amb les piles carregades seguim la nostra ruta. Ens enfilem al cim del Castelló per gaudir d'unes esplèndides vistes del Bages, i arribem al coll de la Creueta. Aquí hi ha una alzina amb una creu gravada al seu tronc, en record d'una dona morta en aquest lloc. Una mica més endavant arribem al petit nucli de Rocafort, el nucli inicial de l'actual municipi del Pont de Vilomara i Rocafort. Enlairat en un turó, resseguint una carena, ens ofereix unes vistes espectaculars. Visitem l'església de Santa Maria, que conté el sarcòfag de Pere Sitjar i la curiosa Pedra de les Creus. Deixem el poble enrere i baixem a la riera de Mura. I aquí és on avui s'ha complicat la cosa.











Ha començat a tronar i a plovinejar, i veient que una forta tempesta s'ens venia a sobre, hem buscat aixoplug en un mas mig enrunat. El Mas de can Pruners. Ha sigut un gran encert aturar-nos en aquest mas. Una forta pedregada ha deixat tota la zona del Bages ben blanca. Algunes pedres eren de la mida d'un ou de guatlla, i si ens arriben a caure a sobre, de ben segur que ens haguessin fet força mal. En un cas així, sempre hem d'evitar quedar-nos a camp obert i buscar la manera d'aixoplugar-nos.
Quan ha passat la tempesta, ens hem tornat a posar en marxa, camí ja de Talamanca. Amb la pluja i la pedregada caigudes, els camins i els camps son ben blancs i les rieres van a vessar, donant encara més força al paisatge.
Fins arribar a Talamanca hem caminat per una còmoda pista forestal. Això ens ha permès gaudir de les vistes i del bonic paisatge de la zona. Boscos d'alzina, prats amb bestiar, antics masos.... com el mas La Vila, que conserva la clàssica estructura d'aquestes antigues masies.
En podem apreciar la planta baixa, que generalment era dedicada als estables i al celler; la primera planta, on hi havia la vivenda; i les golfes, que feien de magatzem i on solia haver-hi conills i aviram. Un gran ramat d'ovelles pastura pels voltants del mas. Vorejant el turó de Cantagalls i creuant el torrent del Güell, arribem a Talamanca. Fem un tomb per aquest poble, carregat d'història i visitem el seu castell, totalment reconstruït i restaurat, i l'església de Santa Maria, des de la que tenim una esplèndida vista del massís de Montserrat.
La població de Talamanca també és coneguda per un fet històric: la Batalla de Talamanca, del 13 – 14 d'agost de 1714, en la que les forces del Marquès de Poal varen derrotar al exèrcit borbònic, en la Guerra de Successió.











Passegem per alguns dels seus carrers, alguns de molt antics, i arribem al punt on tenim els cotxes. I aquí donem per finalitzada la sortida d'avui.
Una ruta fàcil i còmoda de caminar, en la que hem fet un recorregut per l'historia i la bellesa dels seus pobles i alguns dels seus racons més pintorescos. 


Molt recomanable, per fer gent amb no massa preparació física, atès que la majoria de camins son pistes forestals. A destacar que està molt ben senyalitzada amb gran quantitat de rètols a les cruïlles més importants.
Desitgem que us hagi agradat i fins la propera.
(fotos: Julio Santiago i Mª Clara Martínez)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: